Son les 4 del matí del dimarts dia 12 de gener del 2010, avui ens llevem força aviat ja que marxem a les set del matí cap a Marrakech amb escala a Madrid. El Pemi i la Eva ens passen a buscar a casa meva, ja que portem dues bosses d’expedició de 170 litres cada una, i els quatre junts enfilem el camí a l’aeroport del Prat.
Arribem a l’aeroport vora les cinc. Temps per donar voltes al pàrking per trobar terminal per on hem d’embarcar. Hi ha molt poca gent. Busquem el mostrador de Air Europa i facturem l’equipatge, cosa que es complica una mica ja que l’operadora es pensa que portem Arpons en comptes de Crampons... i el límit de pes de 25 kg queda una mica superat pel pes de les nostres bosses, que amb l’embolic que s’ha generat no s’han fixat gaire, uff.
Després de facturar l’equipatge anem a fer un mos. Com que només tenim una cafeteria oberta, no tenim gaires opcions. S’ha de veure com es passen amb els preus del menjar en aquest llocs. Anem xarrant amb l’Eva i la Núria fins que arriba la nostra hora. Ens despedim i ens dirigim cap al control sentint de fons: “Aneu en compte!! Porteu-nos algun regalet!!”
Passem el control i busquem la porta d’embarcament. Pujem a l’avió i ens posem a dormir fins arribar a Madrid a dos quarts de nou del matí, on busquem la nova porta d’embarcament. Mentre esperem a que doni un quart i cinc d’ una, que surt l’avió a Marrakech busquem un lloc per menjar alguna cosa. A la sala de descans fem servir el portàtil, revisem els correus electronics i fem l’última foto al facebook abans de marxar. Embarquem i tornem a dormir fins a Marrakech que arribem a un quart de dues (hora local, seríen un quart de tres de Barcelona).
Recollim les nostres bosses i ens adonem que és un aeroport summament petit, ja que per baixar de l’avió ho hem fet a peu i creuant les pistes caminant... Sortim i veiem un rètol que posa “MundoExplora”, ens presentem i aquí coneixem a Abdul que es presenta com el guia de la nostre expedició. Ens agafa el carro i ens comenta que canviem Euros per Dihams (moneda local) mentre carrega el cotxe. Pugem al 4x4 que serà el nostre taxi i ens dirigim a Imlil (1.700m, considerat el “Chamonix” marroquí), creuant una mica la ciutat de Marrakech. El viatge de dues hores queda de banda amb els paisatges i del tipus de conducció que tenen.
Arribem a Imlil i a la nostre Riad. Fa un fred que pela, mirem els rellotges i marquen 3 graus positius... a la nostre habitació!! I res de calefacció!! Deixem els trastos i donem una volta pel poble, necessitem estirar una mica les cames. Comprem galetes, aigua, coke, etc. Tornem a la Riad i ens comuniquen que les nostres bosses pesen massa i que si les podem ajuntar en una deixant el que no sigui necessari. Desfem les bosses i fem una amb el material estrictament necessari, sempre amb l’idea d’Abdul.
Es l’hora de sopar, ens posem al costat de la llar de foc que tenim ja que ara encara fa més fred. Ens donen una mica de sopa, molt bona i calenta. De segon tenim Tagine, un descobriment recomanat de la gastronomia Marroquí. De postra un iogurt de pistatxo i un té berber per acabar d’arrodonir el sopar. Parlem una estona i decidim anar a dormir.
Arribem a l’aeroport vora les cinc. Temps per donar voltes al pàrking per trobar terminal per on hem d’embarcar. Hi ha molt poca gent. Busquem el mostrador de Air Europa i facturem l’equipatge, cosa que es complica una mica ja que l’operadora es pensa que portem Arpons en comptes de Crampons... i el límit de pes de 25 kg queda una mica superat pel pes de les nostres bosses, que amb l’embolic que s’ha generat no s’han fixat gaire, uff.
Després de facturar l’equipatge anem a fer un mos. Com que només tenim una cafeteria oberta, no tenim gaires opcions. S’ha de veure com es passen amb els preus del menjar en aquest llocs. Anem xarrant amb l’Eva i la Núria fins que arriba la nostra hora. Ens despedim i ens dirigim cap al control sentint de fons: “Aneu en compte!! Porteu-nos algun regalet!!”
Passem el control i busquem la porta d’embarcament. Pujem a l’avió i ens posem a dormir fins arribar a Madrid a dos quarts de nou del matí, on busquem la nova porta d’embarcament. Mentre esperem a que doni un quart i cinc d’ una, que surt l’avió a Marrakech busquem un lloc per menjar alguna cosa. A la sala de descans fem servir el portàtil, revisem els correus electronics i fem l’última foto al facebook abans de marxar. Embarquem i tornem a dormir fins a Marrakech que arribem a un quart de dues (hora local, seríen un quart de tres de Barcelona).
Recollim les nostres bosses i ens adonem que és un aeroport summament petit, ja que per baixar de l’avió ho hem fet a peu i creuant les pistes caminant... Sortim i veiem un rètol que posa “MundoExplora”, ens presentem i aquí coneixem a Abdul que es presenta com el guia de la nostre expedició. Ens agafa el carro i ens comenta que canviem Euros per Dihams (moneda local) mentre carrega el cotxe. Pugem al 4x4 que serà el nostre taxi i ens dirigim a Imlil (1.700m, considerat el “Chamonix” marroquí), creuant una mica la ciutat de Marrakech. El viatge de dues hores queda de banda amb els paisatges i del tipus de conducció que tenen.
Arribem a Imlil i a la nostre Riad. Fa un fred que pela, mirem els rellotges i marquen 3 graus positius... a la nostre habitació!! I res de calefacció!! Deixem els trastos i donem una volta pel poble, necessitem estirar una mica les cames. Comprem galetes, aigua, coke, etc. Tornem a la Riad i ens comuniquen que les nostres bosses pesen massa i que si les podem ajuntar en una deixant el que no sigui necessari. Desfem les bosses i fem una amb el material estrictament necessari, sempre amb l’idea d’Abdul.
Es l’hora de sopar, ens posem al costat de la llar de foc que tenim ja que ara encara fa més fred. Ens donen una mica de sopa, molt bona i calenta. De segon tenim Tagine, un descobriment recomanat de la gastronomia Marroquí. De postra un iogurt de pistatxo i un té berber per acabar d’arrodonir el sopar. Parlem una estona i decidim anar a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada