Avui, l'Ivan i jo hem quedat per dinar a casa seva i per la tarda pujar a Can Boquet. Després d'una amanida, un bon tros de pollastre a l'ast i un geladet per fer-ho baixar tot, no ens quedaven masses ganes de moure'ns. Però tenint en compte que els dies acaben abans i a les 20h ja és fosc, vam fer l'esforç i cap a Can Boquet.
Pugem pel camí que ve de Cabrils i aparquem on sempre, per variar anirem al sector clàssic. Després de fer el caminet arribem a la zona central per veure si l'Ivan es treu l'espina de Rampas invertidas (III+) i Déjame que te acaricie... (III). El primer intent és el de Rampas invertidas i abans de tot toca fer uns bons estiraments, que no passi com la primera vegada.
Un cop ben estirat comença la festa, l'Ivan es planta davant de la linea i comencen els pegues. Després d'uns 5 o 6 veiem que el problema està en els peus, per tant el faig perquè vegi on han d'anar els peus i alhora perquè descansi una mica de tants intents.
Un cop feta la demostració ho torna a intentar, però tornem a estar en les mateixes, arriba una mica més amunt, però se li envan els peus. En vistes que avui no era el dia, decidim canviar de bloc i així no agobiar-se amb el que estava fent. Llavors canviem a Déjame que te acaricie..., una altra linea senzilla i a més a més amb bons peus.
Es prepara per atacar-lo però no ho veu clar, la caiguda no és massa bona, però amb crash-pad i porter no hi ha problema. Llavors el faig perquè vegi el moviment clau per fer-lo i em dedico a fer-li de porter. Però sembla ser que aquest també se li resistirà, avui no te el dia. Després d'una altra bona tanda d'intents decidim deixar-lo per una altra ocasió.
Recollim els trastos i baixem als blocs de sota de la plaça Can Boquet i provo Benet I (V), Benet II (V+) i Dinamic (6b+) però no aconsegueixo posar bé els peus i no trobo la manera de fer-los. Però alguna cosa hauré de fer, per tant faig una variant de Respect (III), continuant-la per la sortida de Benet II, no sé si batejar-la com a Respect to Benet (IV) per la sortida.
Al primer intent la cama dreta em va fer la moto i no se'm passava i a sobre em vaig punxar a la mà, per tant, cap a baix a veure si se'm passava. Mentre jo em recuperava l'Ivan la provava i quina sorpresa la meva quan gairebé se la treu, no entenc perquè no havia pogut amb les altres dues. Després em va tocar repetir-lo, però aquesta vegada sense punxar-me i evidentment, el vaig treure, i això que ja gairebé no es veia i depenia de l'Ivan per saber si tenia els peus ben posats. Una travessia força maca.
Després d'això va tocar recollir, perquè en pocs minuts ja es feia negre nit. Per tant arreplegaro tot i cap al cotxe i d'aquí cap a casa. Aquesta vegada no hi ha fotos perquè no portàvem càmara de vídeo i no estàvem per fer fotos, preferia un porter que un fotògraf. La propera vegada serà.
diumenge, 28 de setembre del 2008
diumenge, 14 de setembre del 2008
Tentativa al Pedraforca
Diumenge al matí, hem quedat a les 6h a casa de l'Ivan, la Eva, jo, l'Ivan, la Sònia, el Joaquin, l'Alex, le Modesto i la Leti, ah, i la Juli, la gossa del Mo.
Puntuals com mai ens plantem a casa l'Ivan i 5 minuts després arriba la Sònia. Quan ja portàvem 5 minuts esperant, parlem amb l'Alex i ens trobem a l'entrada de la C58. Aquí iniciem el viatge cap a Gòsol que ens portarà unes dues hores i mitja. Aparquem a l'entrada del poble al costat d'un hostal, on aprofitarem per esmorzar i fer els últims plantejaments.
Finalment, a le 09:30 ens abriguem perquè estem a 7ºC més el vent que bufa tenim una sensació tèrmica d'uns 3ºC, carreguem les motxilles i iniciem camí.
Atravessem Gòsol per enfilar el camí que va direcció Bagà amb les marques de GR i PR fins a arribar a la Font dels Terrers. Allí esperem a la resta del grup que ja comencen a enrederir-se i a notar la falta de costum de caminar per la muntanya. A partir d'aquí fem un tram de camí fins a arribar a una cruïlla on agafem el PR C123 direcció a la collada del Verdet, a partir d'aquí no trobarem cap tram de descans fins arribar a l'alçada de la collada.
Després d'una estoneta de pujada arribem a un petit clar enmig del bosc on per decisió de la majoria fem una parada per esmorzar. La gent comença a estar molt cansada i cada cop es relenteix més el ritme d'ascensió. En aquest punt ja portem unes dues hores de camí i anem molt enderrerits degut a que hem parat moltes vegades i no aconsegueixen mantenir un ritme.
Després de mitja horeta de parada tornem a caminar direcció a la collada. Arribem a una collada i a meitat d'ella ja hi ha gent que no es veu capaç de continuar. Tenim dues opcions, desfer el camí que ja hem fet o continuar endavant fins al refugi de Lluis Estasen per dinar. Aquesta decisió l'han de pendre les persones que estan més cansades, i decideixen continuar fins el refugi. Per tant encara haurem de continuar fins la collada del Verdet i baixar per l'esquerra del Pedraforca fins al refugi.
Un cop passat un altiplà hem de passar per una espècie de cresta força escarpada on hem de trepar i destrepar per arribar fins la collada del Verdet que ja la tenim a la vista. Un cop a la collada, a les 14:15h, hi ha gent que vol fer el cim, però no és una decisió només d'uns quants, sinó que és de tot l'equip. Tenint en compte el temps que hem trigat en arribar fins a la collada se'ns faria de nit baixant del Pedraforca. Finalment continuem amb el pla establert i continuem cap el refugi. Aquí toca baixar un camí molt inclinat i amb el primer tram molt relliscós per les pedres.
Durant el descens vam tenir uns quants ensurts per algunes caigudes i a les 16h arribàbem al refugi amb la por de que potser ja no ens donarien de dinar, però sortosament, aquesta vegada, podrem menjar. La veritat és que fa molt de fred i esperar-nos fora fins que el dinar estigui llest martiritza a alguns fredolics. Tot i això alguns aprofiten per fer estiraments, els altres per petar la xerrada i d'altres, fins i tot, per dormir.
En mitja horeta ja teníem fet el dinar i tres quarts d'hora més tard ja hem acabat. Que bo que estava tot. Ara ha arribat la hora de tornar cap a Gòsol i arribar abans de que es faci de nit, i tenim el temps justet. A les 17:30 arranquem de nou per tornar pel camí del 360 del Pedraforca, és molt més suau i menys pesat que qualsevol altre.
Sembla que aquesta parada ha ajudat a que la gent recuperi energies i el ritme sembla molt més alegre que el del matí, potser són les ganes de tornar cap a casa. El primer tram és tot pista, i tot a l'ombra, per tant feia més fred del que ens hagués agradat, però un cop arribem al camí del GR ja ens dona el sol, però dintre de poc el deixarem de tenir, per tant intentem accelerar el pas per no haver de caminar a fosques. Arribat un punt el Mo, l'Alex i la Leti paren a fer un descanset i nosaltre continuem camí a baix, ara tot el que queda és el camí que abans hem fet de pujada.
Nosaltres arribem al poble a les 20:45h i dels altres tres no en sabiem res tot i que els vam trucar repetides vegades i sortien sense cobertura. A les 21h arribem als cotxes i vist que no obtenim resposta de la resta, l'Ivan, el Joaquin i jo, fem mitja volta per anar a buscar-los mentre la Eva i la Sònia queden allí amb un walkie per si tornen per una altre camí i no ens els creuem, però hem tingut sort només entrar una mica al poble ja ens trobem al Mo amb la Juli i un parell de minuts més tard a la Leti i a l'Alex, que venien molt dolorits i cansats.
Al final tot ha anat bé i fora de que la gent està reventada no hem hagut de lamentar cap desgràcia personal. Aprofitem per pendre un cafè abans de tornar cap a Barna a l'hostal de l'entrada del poble i comentem una mica l'aventura. I finalment cap a casa que hi falta gent, un altre dia provarem de fer el cim.
Puntuals com mai ens plantem a casa l'Ivan i 5 minuts després arriba la Sònia. Quan ja portàvem 5 minuts esperant, parlem amb l'Alex i ens trobem a l'entrada de la C58. Aquí iniciem el viatge cap a Gòsol que ens portarà unes dues hores i mitja. Aparquem a l'entrada del poble al costat d'un hostal, on aprofitarem per esmorzar i fer els últims plantejaments.
Finalment, a le 09:30 ens abriguem perquè estem a 7ºC més el vent que bufa tenim una sensació tèrmica d'uns 3ºC, carreguem les motxilles i iniciem camí.
Atravessem Gòsol per enfilar el camí que va direcció Bagà amb les marques de GR i PR fins a arribar a la Font dels Terrers. Allí esperem a la resta del grup que ja comencen a enrederir-se i a notar la falta de costum de caminar per la muntanya. A partir d'aquí fem un tram de camí fins a arribar a una cruïlla on agafem el PR C123 direcció a la collada del Verdet, a partir d'aquí no trobarem cap tram de descans fins arribar a l'alçada de la collada.
Després d'una estoneta de pujada arribem a un petit clar enmig del bosc on per decisió de la majoria fem una parada per esmorzar. La gent comença a estar molt cansada i cada cop es relenteix més el ritme d'ascensió. En aquest punt ja portem unes dues hores de camí i anem molt enderrerits degut a que hem parat moltes vegades i no aconsegueixen mantenir un ritme.
Després de mitja horeta de parada tornem a caminar direcció a la collada. Arribem a una collada i a meitat d'ella ja hi ha gent que no es veu capaç de continuar. Tenim dues opcions, desfer el camí que ja hem fet o continuar endavant fins al refugi de Lluis Estasen per dinar. Aquesta decisió l'han de pendre les persones que estan més cansades, i decideixen continuar fins el refugi. Per tant encara haurem de continuar fins la collada del Verdet i baixar per l'esquerra del Pedraforca fins al refugi.
Un cop passat un altiplà hem de passar per una espècie de cresta força escarpada on hem de trepar i destrepar per arribar fins la collada del Verdet que ja la tenim a la vista. Un cop a la collada, a les 14:15h, hi ha gent que vol fer el cim, però no és una decisió només d'uns quants, sinó que és de tot l'equip. Tenint en compte el temps que hem trigat en arribar fins a la collada se'ns faria de nit baixant del Pedraforca. Finalment continuem amb el pla establert i continuem cap el refugi. Aquí toca baixar un camí molt inclinat i amb el primer tram molt relliscós per les pedres.
Durant el descens vam tenir uns quants ensurts per algunes caigudes i a les 16h arribàbem al refugi amb la por de que potser ja no ens donarien de dinar, però sortosament, aquesta vegada, podrem menjar. La veritat és que fa molt de fred i esperar-nos fora fins que el dinar estigui llest martiritza a alguns fredolics. Tot i això alguns aprofiten per fer estiraments, els altres per petar la xerrada i d'altres, fins i tot, per dormir.
En mitja horeta ja teníem fet el dinar i tres quarts d'hora més tard ja hem acabat. Que bo que estava tot. Ara ha arribat la hora de tornar cap a Gòsol i arribar abans de que es faci de nit, i tenim el temps justet. A les 17:30 arranquem de nou per tornar pel camí del 360 del Pedraforca, és molt més suau i menys pesat que qualsevol altre.
Sembla que aquesta parada ha ajudat a que la gent recuperi energies i el ritme sembla molt més alegre que el del matí, potser són les ganes de tornar cap a casa. El primer tram és tot pista, i tot a l'ombra, per tant feia més fred del que ens hagués agradat, però un cop arribem al camí del GR ja ens dona el sol, però dintre de poc el deixarem de tenir, per tant intentem accelerar el pas per no haver de caminar a fosques. Arribat un punt el Mo, l'Alex i la Leti paren a fer un descanset i nosaltre continuem camí a baix, ara tot el que queda és el camí que abans hem fet de pujada.
Nosaltres arribem al poble a les 20:45h i dels altres tres no en sabiem res tot i que els vam trucar repetides vegades i sortien sense cobertura. A les 21h arribem als cotxes i vist que no obtenim resposta de la resta, l'Ivan, el Joaquin i jo, fem mitja volta per anar a buscar-los mentre la Eva i la Sònia queden allí amb un walkie per si tornen per una altre camí i no ens els creuem, però hem tingut sort només entrar una mica al poble ja ens trobem al Mo amb la Juli i un parell de minuts més tard a la Leti i a l'Alex, que venien molt dolorits i cansats.
Al final tot ha anat bé i fora de que la gent està reventada no hem hagut de lamentar cap desgràcia personal. Aprofitem per pendre un cafè abans de tornar cap a Barna a l'hostal de l'entrada del poble i comentem una mica l'aventura. I finalment cap a casa que hi falta gent, un altre dia provarem de fer el cim.
divendres, 12 de setembre del 2008
Ressenyant a Can Boquet
El dijous al matí, després de comprovar que el temps que faria als Pirineus no ens deixaria pujar al Puigmal i aprofitant que era la diada de Catalunya, l'Ivan i jo vam quedar per anar a Can Boquet.
A les 8 sortíem de casa seva direcció cap allí, i una mica abans de les 9 aparcàvem davant de l'ajuntament de Vilassar de Dalt per esmorzar a l'únic bar que havíem trobat obert. A les 9 i escaig reprenem el camí cap a Can Boquet, però ens trobem que la pista per la que pugem habitualment està tallada perquè estan fent una batuda de senglars. Llavors fem mitja volta i guiats per gent del poble arribem a la pista que surt de Cabrils i ens deixa a la Creu de Can Boquet i d'aquí a aparcar el cotxe.
A les 10:30 arribem als blocs del Pas de l'Oblit, just abans d'arribar al sector Clàssic. Allí ens quedarem per acabar la feina de l'altre dia, ressenyar tots els blocs dispersos que hi ha en aquest tros de camí.
Primer escalfem en un bloc d'on surten un IV i un V, tots dos en sit i a l'altre cara, que encara no havíem provat, en trèiem un IV i un V+/6a amb una sortida en sit bastant dura, que l'Ivan no va poder fer, la veritat és que no hi està acostumat ja que fa molt poc que escala.
A les 8 sortíem de casa seva direcció cap allí, i una mica abans de les 9 aparcàvem davant de l'ajuntament de Vilassar de Dalt per esmorzar a l'únic bar que havíem trobat obert. A les 9 i escaig reprenem el camí cap a Can Boquet, però ens trobem que la pista per la que pugem habitualment està tallada perquè estan fent una batuda de senglars. Llavors fem mitja volta i guiats per gent del poble arribem a la pista que surt de Cabrils i ens deixa a la Creu de Can Boquet i d'aquí a aparcar el cotxe.
A les 10:30 arribem als blocs del Pas de l'Oblit, just abans d'arribar al sector Clàssic. Allí ens quedarem per acabar la feina de l'altre dia, ressenyar tots els blocs dispersos que hi ha en aquest tros de camí.
Primer escalfem en un bloc d'on surten un IV i un V, tots dos en sit i a l'altre cara, que encara no havíem provat, en trèiem un IV i un V+/6a amb una sortida en sit bastant dura, que l'Ivan no va poder fer, la veritat és que no hi està acostumat ja que fa molt poc que escala.
Quan ja li vaig donar totes les voltes possibles vam anar a un bloc que dona just al camí d'on vaig treure dues travessies curtes, una a meitat de bloc que m'ha sortit un V i una altra completa que em va sortir a 6a.
A l'altre cantó del camí n'hi ha un altre de solitari que de moment li he tret 3 blocs un III, un IV i un V, però encara em falta netejar-ne un tros per treure'n un parell segurament.
Després vam seguir el camí de tornada a l'aparcament i a la dreta, amagats dins el bosc trobem un parell més de blocs, al primer, de moment li he tret un V+ sit, però em falta fer-li una travessia i el que se m'acudeixi, i més endavant trobem encara més amagat el segon al que, de moment, li he tret un V i un 6a+, que per mi és una mica dur, però amb uns centímetres més d'alçada crec que deu sortir millor.
Aquests últims, l'Ivan ja no els va voler provar, tot i que, si ho hagués intentat potser n'hagués fet algun, però estava cansat i no s'hi veia amb cor, però tot arribarà.
El proper dia crec que ja podré acabar de ressenyar-los tots, però em sembla que s'anirà allargant la cosa perquè cada cop que m'endinso al bosc en trobo cada cop més i això vol dir més feina, però al menys estaré entretingut una temporadeta.
Al final el dia va sortir força bé i l'Ivan va sortir bastant cansat, al menys de braços, i va descarregar una mica d'energia sobrant que tenia.
En breu penjaré les primeres ressenyes d'aquests blocs amb la seva situació per qui els vulgui provar, a mi m'han agradat força. També les podreu trobar al bloc d'en Ferran Guerrero. Espero que us agradin i gràcies Ferran per deixar-me "l'honor" de ressenyar aquests blocs en una zona que es podria dir que és teva i d'en Fèlix.
A l'altre cantó del camí n'hi ha un altre de solitari que de moment li he tret 3 blocs un III, un IV i un V, però encara em falta netejar-ne un tros per treure'n un parell segurament.
Després vam seguir el camí de tornada a l'aparcament i a la dreta, amagats dins el bosc trobem un parell més de blocs, al primer, de moment li he tret un V+ sit, però em falta fer-li una travessia i el que se m'acudeixi, i més endavant trobem encara més amagat el segon al que, de moment, li he tret un V i un 6a+, que per mi és una mica dur, però amb uns centímetres més d'alçada crec que deu sortir millor.
Aquests últims, l'Ivan ja no els va voler provar, tot i que, si ho hagués intentat potser n'hagués fet algun, però estava cansat i no s'hi veia amb cor, però tot arribarà.
El proper dia crec que ja podré acabar de ressenyar-los tots, però em sembla que s'anirà allargant la cosa perquè cada cop que m'endinso al bosc en trobo cada cop més i això vol dir més feina, però al menys estaré entretingut una temporadeta.
Al final el dia va sortir força bé i l'Ivan va sortir bastant cansat, al menys de braços, i va descarregar una mica d'energia sobrant que tenia.
En breu penjaré les primeres ressenyes d'aquests blocs amb la seva situació per qui els vulgui provar, a mi m'han agradat força. També les podreu trobar al bloc d'en Ferran Guerrero. Espero que us agradin i gràcies Ferran per deixar-me "l'honor" de ressenyar aquests blocs en una zona que es podria dir que és teva i d'en Fèlix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)