Aquest diumenge, la Núria i jo, hem decidit anar a estirar una mica les cames al Matagalls. Ahir dissabte vam anar a una boda, així que necessitem una mica de moviment.
Arribem a Collformic vora les 8 del matí, i mentre carreguem les motxilles a les espatlles han parat varis autocars i deixat un munt de persones... crec que avui el Matagalls serà com una Rambles. Li dono presses a les Núria per sortir abans que tota aquesta gent, i just quant comencem veiem que en realitat es desviant cap a la dreta, en direcció Granollers. Uff, quina sort.
La nostre alegria ens ha durat uns 30 minuts. Just quant comencem la primera forta pujada dintre del bosc, comencem a veure gent que baixa corrent amb els frontals al cap. Els primers venen força separats, però al quart d’hora l’afluència de corredors es força notable. De fet, no parem de trobar gent fins que arribem al Matagalls, on un parella de jutges ens volien posar un segell conforme hem passat pel Matagalls, aquí ens assabentem que hem tingut la sort de trobar-nos amb la cursa de Matagalls a Granollers.
En l’última explanada abans d’arribar al Matagalls ens trobem a un corredor en una llitera i amb la manta tèrmica acompanyat de 3 muntanyencs. Preguntem que ha passat, si necessiten ajuda o vendes, però ho tenen tot controlat i esperen l’ajuda de l’helicòpter. Com que no faríem res mes que nosa, tornem a enfilar el camí cap el nostre destí. Just quant enfilem l’última pujada sentim un soroll, ens girem i veiem com s’apropa l’helicòpter de rescat. Sort que portava la càmara reflex de fotos amb un tele, i així poder fer alguna fotografia del rescat.
Al arribar a la creu del Matagalls, fem la foto de rigor i girem cua ja que l’aire no ens deixa ni parlar entre nosaltres. De baixada veiem la segona part del rescat, mes fotos i cap a baix.
El protagonista d’aquest dia va ser l’aire, que no va parar en cap de les 3 hores en que vam trigar en pujar i baixar. Un cop al cotxe, un entrepà petit per recuperar força amb un suc de taronja, i cap a casa. Arribem a Barcelona a les 13 hores, hora ideal per dinar.
La nostre alegria ens ha durat uns 30 minuts. Just quant comencem la primera forta pujada dintre del bosc, comencem a veure gent que baixa corrent amb els frontals al cap. Els primers venen força separats, però al quart d’hora l’afluència de corredors es força notable. De fet, no parem de trobar gent fins que arribem al Matagalls, on un parella de jutges ens volien posar un segell conforme hem passat pel Matagalls, aquí ens assabentem que hem tingut la sort de trobar-nos amb la cursa de Matagalls a Granollers.
En l’última explanada abans d’arribar al Matagalls ens trobem a un corredor en una llitera i amb la manta tèrmica acompanyat de 3 muntanyencs. Preguntem que ha passat, si necessiten ajuda o vendes, però ho tenen tot controlat i esperen l’ajuda de l’helicòpter. Com que no faríem res mes que nosa, tornem a enfilar el camí cap el nostre destí. Just quant enfilem l’última pujada sentim un soroll, ens girem i veiem com s’apropa l’helicòpter de rescat. Sort que portava la càmara reflex de fotos amb un tele, i així poder fer alguna fotografia del rescat.
Al arribar a la creu del Matagalls, fem la foto de rigor i girem cua ja que l’aire no ens deixa ni parlar entre nosaltres. De baixada veiem la segona part del rescat, mes fotos i cap a baix.
El protagonista d’aquest dia va ser l’aire, que no va parar en cap de les 3 hores en que vam trigar en pujar i baixar. Un cop al cotxe, un entrepà petit per recuperar força amb un suc de taronja, i cap a casa. Arribem a Barcelona a les 13 hores, hora ideal per dinar.
