Un cop al pàrking baixem i comencem a preparar-nos. Pujarem amb les botes, sense crampons ni raquetes de neu, ja que el que volem es agafa una mica de rodatge. Fa un fred que congela, així que ens posem ràpidament en marxa. Al mig de la primera pujada, parem per escalfar-nos les mans ja que se’ns han quedat glaçades i ara les puntes dels dits fan molt de mal.
Per sort, entrem ràpidament en calor i continuem la pujada. Ja han obert les pistes i cada cop ens trobem més gent baixant. Al mig del nostre destí, ens comencen a avançar gent que puja amb esquís que ens mira com si no coneguéssim altres sistemes per pujar...
Poc a poc ens adonem que tenim la càmara de fotos que sembla un bloc de gel. No es poden fer funcionar ni els botons. També ens adonem que tenim l’aigua glaçada, i que cada cop el fred és més intens.
Abans d’arribar al cim, el Pemi comenta que té el peu congelat, així que donem mitja volta i ens dirigim a l’últim refugi abans d’arribar a La Tosa. Un cop arribem veiem que hi ha cua per entrar, i un cop a dins has d’estar de peu ja que sembla que tots els esquiadors estan dintre. Posem els entrepans sobre els radiadors per a que es desfacin (si! Estan congelats!!) mentre entrem en calor. Parant amb la depenenta del refugi, ens comenta que al cim es registrem temperatures de -42ºC de sensació tèrmica!!
Un cop hem entrar en calor i hem menjar una mica, ens posem els crampons ja que ara tenim la baixada, i no fa falta que ens la juguem. Per entrar en calor, fem una petita carrera, cosa que fa que els esquiadors que baixen ens mirin com si estiguéssim una mica bojos.
Arribem al cotxe i el posem en marxa per a que es vagui escalfant mentre ens anem canviat de roba i guardant els trastos. Quant entren al cotxe ja ha agafat una temperatura força agradable, cosa que fa que la tornada no sigui tant trista. Snif, snif.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada