Aquest diumenge la Núria, la Motas i jo farem una excursió del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: la Pedra Seca.
Iniciem l'excursió a l'aparcament que trobem a l'església de Sant Pere i Sant Fermí. Darrere l'església, al final de l'asfaltat, prenem la pista que comenta a baixar a mà esquerra seguint la fita de color violeta. Aquestes fites ens guiaran al llarg de l'itinerari. A uns 200 metres hem de girar a mà dreta, ja que si feu com nosaltres que seguim recta haureu de tornar enrere. Creuem el torrent per un petit pont de pedra i passem pel bell mig de dues de les masies més antigues i emblemàtiques de Rellinars: el Gibert de Baix (esquerra) i les Ferreres (dreta).
Passats els masos, creuem per remuntar-ne el curs pel marge esquerre. Després de creuar el torrent en dues ocasions més, trobem una fita que ens indica la presència d'una barraca. Per visitar-la prenem el sender a mà esquerra. Arribats a la barraca, des de la porta observem, uns metres més enllà, una segona barraca i encara una tercera a la dreta i, des de la part posterior les parets de roca del turó que resta davant nostre.
Tornem a la pista. Uns metres més endavant observem enlairada davant nostre una barraca circular. Quan ens acostem a la barraca, la pista es bifurca. Prenem l'itinerari de mà dreta i, deixant a l'esquerra una tanca verda, creuem el torrent de la Font del Bosc. Ara la pista remunta pel torrent de Casajoana creuant la llera en diverses ocasions. Aquest torrent es troba als límits de l'incendi esmentat com ho demostra la diferència de la densitat de vegetació entre un i altre vessants. A mesura que pugem, podem observar, al marge esquerre del camí, diversos fragments de murs i alguna barraca de pedra seca mig enrunats i, fins i tot, les restes del que s'anomena el Casot, indicat amb una fita.
Seguim l'itinerari i, uns metres més endavant, ens disposem a creuar el torrent, des d'on podem observar diversos fragments de murs i dues barraques més: una, la més propera, a la dreta del camí, l'altra al vessant esquerre, força més enlairada. Una mica més endavant encara trobem una barraca més a l'esquerra, una mica apartada del camí. A prop d'aquesta barraca trobem un desviament a mà esquerra que mena a la font del Càntir, on voliem descansar una mica i fer un mos.
Desfem el camí de la font i tornem a la pista dirigint-nos al mas que podem veure enlairat a la dreta. Pocs metres després, però, trobem una barraca a l'esquerra del camí amb restes de murs damunt seu. Després d'una petita pujada veiem més restes de murs a l'esquerra i, no podia ser d'altra manera, una nova barraca. Seguim endavant a punt de tombar definitivament cap al mas, però, de nou hem d'aturar-nos. Una fita ens indica la situació d'una altra barraca a la dreta del camí.
En tornar a la pista, girem bruscament cap a la dreta, creuem la llera del torrent de Casajoana i, finalment, ens enfilem vers el mas envoltat d'antics camps esglaonats i en altre temps cultivats. Una esplèndida panoràmica de Montserrat fa les funcions de teló de fons. El mas Casajoana va ser propietat dels Desfar, senyors feudals de Rellinars a partir del segle XV, i durant els segles XVIII i XIX participà plenament en l'expansió de la vinya, com ho demostren els murs i les barraques de pedra seca que trobem a les seves contrades.
Deixem el mas i iniciem el descens de retorn a l'església de Sant Pere i Sant Fermí. Uns minuts més tard arribem a un camí asfaltat que seguirem fins a prendre una nova pista forestal que ens retorna al punt d'inici.
Les dades:
Longitud: 4.200 m
Durada: 3 h
Dificultat: Baixa
Iniciem l'excursió a l'aparcament que trobem a l'església de Sant Pere i Sant Fermí. Darrere l'església, al final de l'asfaltat, prenem la pista que comenta a baixar a mà esquerra seguint la fita de color violeta. Aquestes fites ens guiaran al llarg de l'itinerari. A uns 200 metres hem de girar a mà dreta, ja que si feu com nosaltres que seguim recta haureu de tornar enrere. Creuem el torrent per un petit pont de pedra i passem pel bell mig de dues de les masies més antigues i emblemàtiques de Rellinars: el Gibert de Baix (esquerra) i les Ferreres (dreta).
Passats els masos, creuem per remuntar-ne el curs pel marge esquerre. Després de creuar el torrent en dues ocasions més, trobem una fita que ens indica la presència d'una barraca. Per visitar-la prenem el sender a mà esquerra. Arribats a la barraca, des de la porta observem, uns metres més enllà, una segona barraca i encara una tercera a la dreta i, des de la part posterior les parets de roca del turó que resta davant nostre.
Tornem a la pista. Uns metres més endavant observem enlairada davant nostre una barraca circular. Quan ens acostem a la barraca, la pista es bifurca. Prenem l'itinerari de mà dreta i, deixant a l'esquerra una tanca verda, creuem el torrent de la Font del Bosc. Ara la pista remunta pel torrent de Casajoana creuant la llera en diverses ocasions. Aquest torrent es troba als límits de l'incendi esmentat com ho demostra la diferència de la densitat de vegetació entre un i altre vessants. A mesura que pugem, podem observar, al marge esquerre del camí, diversos fragments de murs i alguna barraca de pedra seca mig enrunats i, fins i tot, les restes del que s'anomena el Casot, indicat amb una fita.
Seguim l'itinerari i, uns metres més endavant, ens disposem a creuar el torrent, des d'on podem observar diversos fragments de murs i dues barraques més: una, la més propera, a la dreta del camí, l'altra al vessant esquerre, força més enlairada. Una mica més endavant encara trobem una barraca més a l'esquerra, una mica apartada del camí. A prop d'aquesta barraca trobem un desviament a mà esquerra que mena a la font del Càntir, on voliem descansar una mica i fer un mos.
Desfem el camí de la font i tornem a la pista dirigint-nos al mas que podem veure enlairat a la dreta. Pocs metres després, però, trobem una barraca a l'esquerra del camí amb restes de murs damunt seu. Després d'una petita pujada veiem més restes de murs a l'esquerra i, no podia ser d'altra manera, una nova barraca. Seguim endavant a punt de tombar definitivament cap al mas, però, de nou hem d'aturar-nos. Una fita ens indica la situació d'una altra barraca a la dreta del camí.
En tornar a la pista, girem bruscament cap a la dreta, creuem la llera del torrent de Casajoana i, finalment, ens enfilem vers el mas envoltat d'antics camps esglaonats i en altre temps cultivats. Una esplèndida panoràmica de Montserrat fa les funcions de teló de fons. El mas Casajoana va ser propietat dels Desfar, senyors feudals de Rellinars a partir del segle XV, i durant els segles XVIII i XIX participà plenament en l'expansió de la vinya, com ho demostren els murs i les barraques de pedra seca que trobem a les seves contrades.
Deixem el mas i iniciem el descens de retorn a l'església de Sant Pere i Sant Fermí. Uns minuts més tard arribem a un camí asfaltat que seguirem fins a prendre una nova pista forestal que ens retorna al punt d'inici.
Les dades:
Longitud: 4.200 m
Durada: 3 h
Dificultat: Baixa
