101218 - Baumes Corcades (per tram molt difícil)

Està Considerada popularment com una via ferrada per a tots els públics. Es deivideix en 4 trams, separats per curtes caminades pero amb força pendent. La senyalització és prou bona, en vermell la via ferrada i en groc el camí de tornada o pujada.

El primer tram comença fort, amb tres parets verticals que ens fan pujar més de 60 metres amb un parell de desplomats pronunciats. Aquí ja agafarem una vista del Montseny i Centelles.

El segon tram comença en un desplaçament lateral per arribar a una indicació del pont nepalí, ón podrem escollir si pujar i passar pel pont (difícil) o continuar amb el desplaçament lateral (fácil) i passar-hi per sota. La variant difícil consta d’un pas bonic i aeri, seguit del pont nepalí que dona força sensació d’inestabilitat pel que s’arriba a moura. Passat el pont seguirem per un pas lateral d’uns 45 minuts que recorre tota la muntanya fins arribar-hi a una altre bifurcació.

Si anem cap avall agafarem la “Variante de la Tosquera” amb dues opcions: molt fàcil i molt difícil, el Tram de l’Esperó. Si agafem aquesta variant, el camí incrementa la dificultat i el temps en uns 25 minuts, amb un parell de desplomats atlétics i pasos exposats. Si pel contrari, no agafem la variant, superem un últim pas vertical fins a un replà on acaba la Variant de la Tosquera.

Caminem uns 15 minuts per arribar a l’últim tram: La Escala. Aquest és el quart tram i el més deportiu. Tenim 3 desplomats seguits i el pas de l’escala que ens portarà al cim.

101207 - Reserve Africaine du Sigean

Com fem cada any pel pont de la purissima, acompanyem als meus pares a Perpignan a passar-hi un parell de dies. Aquest any hem decidit que volem visitar la Reserva Africaine du Sigeal, i encara que el temps no ens va acompanyar força a primera hora del mati amb pluja i boira, finalment es va aixecar i vam poder veure tots els animals.

101128 - Via Ferrada d' Oliana - La Regina

Son les 6 del matí i avui he quedat amb el CESP per anar a fer la via ferrada d’Oliana, La Regina, una de les més llargues que es poden fer a Catalunya.

L’inici és una mica inusual, ja que queda una mica elevada el primer tram d’escala. Per accedir podem fer una petita escalada lateralment o fer servir unes petites grapes de pared per poder impulsar-nos amunt i arribar-hi. El primer tram és una pujada vertical bastant aeri.

Continuem pujant, creuant un petit bosc, i ens trobem amb una bifurcació. Anem a l’esquerra, sabent que desprès haurem de desfer el camí, per poder accedir a unes vistes del pantà d’Oliana. Tornem a la bifurcació i ens trobem amb un pont que hem de creuar per continuar pujant per la paret bastant aeri.

Arribem a un replà, fem una petita parada i continuem pujant per un lloc que ens avisa que esta totalment prohibit a nens, ja que tenim el “Paso de la Fe” e indica que es impossible per a nens. Fem un pas lateral força aeri i passem un pas desplomat, fins que ens trobem que s’acaba la cadena. Mirem a l’altre cantó de la paret i per allí hem de continuar. Tenen raó, un nen no es pot obrir de cames el suficient com per arribar-hi.

Ens trobem a l’últim tram de la via. Aquí tenim l’opció de fer el tram difícil i desplomat, o fer-ne un de més llarg pero més simple. Aquí el grup es divideix. Jo agafo pel tram “fàcil”, ja que l’últim tram desplomat m’ha costat força.

Arribem al final. Reposem forces i comencem la baixa, que és com una via ferrada de baixada.