101113 - Teresina i "Canal del Mejillon"

Avui hem quedat amb el CESP per anar a fer una via ferrata: La Teresina de Montserrat. Serà la meva primera via ferrata, si aconsegueixo acabar-la. De baixada, i per fer-ho més interessant, farem el “Canal del Mejillon” practicant el rappel. Tota una experiencia molt agradable i recomanable.

És una via ón hem de tirar de vegades de braços, cosa que al final ens passarà factura a algú de nosaltres. El pati que te'ns en alguns trams, fa que els nervis es posin una mica revolucionats.

100908 - Montserrat

Avui la Núria i jo tenim festa, aixi que decidim anar a donar una volta per Montserrat aprofitant que som divendres i que no hi haurá gaire gent.

Aparquem fora del parquing per no pagar, i enfilem la pujada fins al monestir.

Per a ser un divendres ens trobem a força turistes. Fem fotos de rigor, una volta pel monestir i posem una espelma.

Per caminar una mica decidim anar a la Santa Cova, aixi estirem una mica les cames.

100909 - Una volta pel Montseny

La Núria estem de vacances i decidim anar a donar una volta pel Turó de l’Home. A mida que anem pujant cap al parquing veiem que el cim esta dins d’una boira espesa.

Aparquem, ens preparem i enfilem la carretera amunt. Cada cop la boira es més espesa, tant que ni veiem a més de 10 metres. Cada cop ens repetim més que no es gaire prudent de fer les agulles, encara que de ganes no en falten. Arribem al punt geodesic, fem alguna foto i decidim baixar.

Per caminar una mica anem a Sant Fe del Montseny, on farem una volta pel llac per estirar les cames. Un cop hem donat la volta tornem al cotxe i cap a casa que comença a ploure.

100820-21-22 - Cap de Setmana a Coma de Vaca

Per fi ho hem aconseguit! El Pemi i jo hem marxat un cap de setmana sencer al refugi de Coma de Vaca.


Després de treballar el divendres, sortim a les 14 hores de la feina i passem per Diagonal Mar a menjar alguna cosa al Subway. Vora les 15 hores agafem el cotxe i enfilem camí cap a Vallter 2000. On arribarem a les 17 hores, després de deixar a dos alemanys al refugi d’Ulldeter que havíem agafat a Setcases.


Aparquem i ens preparem pel trajecte fins al refugi. Distància que farem en menys de dues hores. Aixi que abans de les 20 hores haurem arribat al refugi de Coma de Vaca, sense corre i parant a fer fotografies.

Dissabte surt el sol i sembla que farà molt bon dia. Decidim anar a fer el Torreneules i després algun pic més aprofitant la carena. Enfilem el camí que surt del refugi cap al Torreneules, però 30 minuts més tard i avorrits decidim fer un “directe” grimpant pel mig de la muntanya per canals que fan més del 70% de desnivell. Passem per un pic sense nom (com podem posar-li el nom?!?!) i enfilem el Torreneules per la part contraria per on puja tothom. Fotos de rigor, esmortzem una mica i decidim tornar-hi al refugi pel camí normal ja que tenim pagat el dinar i comença a ser l’hora.

Després de dinar, fem una mica de repòs jugant a les cartes. Vora les 16 hores tornem a carregar aigua a les motxilles i enfilem cap el Balandrau. Ens passa igual que al matí. Els camins son molt avorrits... així que decidim fer un altre “directa” al Balandrau per la part que no agafa ningú. Un cop hem grimpat tot seguint els isards que trobem, ens trobem en una carena amb unes vistes impressionants de la Vall de Coma de Vaca. Fem fotos i tot seguin la carena veiem el Balandrau al final.

Per baixar, i com sempre per falta de temps, agafem el camí de tornada a pas lleuger. El Pemi no em deixa fer els Tres pics, no per la distància a recorrer (20 metres!!), sinó per la manca de temps ja que tenim el sopar al refugi.

Diumenge ens llevem sense gaire pressa. Esmorzem, esperem a que marxi tothom i tranquil•lament xerrant amb els guardes del refugi anem preparant la motxilla per tornar a la ciutat. Fem el camí que segueix la vall des de el Coll de la Marrana fins al Refugi, però aquest cop de pujada. Pel camí ens trobem a caminants que han sortit tot esverats desprès d’esmorzar. Arribem a Vallter 2000 vora les 13 hores. Comprem una cocacola i ens mengem el picnic preparat al refugi.

100808 - Bastiments

Avui diumenge, la Núria, la Motas i jo anem cap a Setcases. Volem provar de fer el Bastiments. Bé, millor dit, la Núria vol provar de fer el Bastiments.


Agafem el cotxe vora les 6 del matí. En poc més de 2 hores hem aparcat el cotxe a prop del refugi d’Ulldeter, ja que la carretera fins a Camprodon esta força arreglada. Agafem els trastos i comencem la pujada cap al refugi.


Un cop al refugi la Núria ja comença a estar cansada, i més quant li comento que la ruta que havíem pensat “tècnicament” comença aquí. Rondinant comença a pujar, però a meitat del camí del Coll de la Marrana ja comenta que no pot més i es vol quedar a prendre el sol. Amb prou feines agafo la Motas a coll i enfilo camí.


En una hora de camí (amb les esperes de la Núria) he superat el Coll de la Marrana. I en 45 minuts hem trobo a dalt del Bastiments. Admiro la vista de un bon dia clar, i aprofito per fer alguna foto. Em trobo amb un altre muntanyer que també va amb gos, parlem una estona mentre em menjo una barreta i la Motas un grapat de pinso.


Passada una estona aprofito i em preparo els pals de muntanya, faré una cosa que feia temps que no feia i tenia ganes: baixar corrents!! Al principi la Motas li costa una mica de seguir el ritme, però ho soluciona passats un parell de minuts quant veu que la cosa va en serio. Al començament de la baixa del Bastimentes, sento que una noia li comenta al seu company: “Suposo que no baixarem així?!?! No?!?! Que ens matarem!!!!”


En poc mes d’una hora i quart em retrobo amb la Núria. Comentem la pujada i el comportament de la Motas. Passats uns minuts enfilem del camí de tornada al cotxe. Quant arribem obrim totes les portes, i mentre surt aquella escalfor d’infern del cotxe aprofitem per descansar una estona, la Motas menjar i beure, endreçar els trastos, etc.

100717 - Puigmal

Aquest dissabte la Núria treballa, així que estaré sol per casa… Com que fa dies que no faig alguna d’alta muntanya decideixo anar-hi al Puigmal. I com que al final ningú s’anima a fer-me companyia marxo sol. Bé, amb la Motas que no té ni veu ni vot.

Son les 6:30 del matí quant enfilo la carretera en direcció a Queralbs. La carretera està força bé i vaig gairebé sol. Vora les 7:30 arribo a Queralbs, començo a pujar cap a Fontalba on trobo una cua de sis o set cotxes davant meu. Com vaig amb el cotxe nou i per una pista de sorra, aprofito i començo a provar l’ESP, l’ABS, l’ASR... Segur que el cotxe que porto davant deu anar acollonit pensant: “que collons fa aquest boig?!?!”. A les 8 arribo a Fontalba, aparco, agafo els trastos, preparo a la Motas i comencem a pujar.

Agafo un ritme tranquil, la meva intenció es fer-ho d’una tacada. Tota la gent que m’avança ràpidament mirant i fent festes a la Motas ens la trobarem sense alè a l’ultima pendent del Puigmal.

En el camí em trobo al centre excursionista de Sant Boi i el de Vallirana. Així que de sol no n’estic pas. En 1 hora i 45 minuts arribem al cim, amb el soft-shell posat ja que ha marxat el sol i fa fresca. Foto de rigor amb la Motas. Busquem un lloc per esmorzar una mica, jo un entrepà i la Motas una mica de pinso. Descansem uns 30 minuts i quant la boira comença a deixar-se veure enfilem el camí de tornada.

Tot just quant enfilem la primera baixada la boira se’ns tira al damunt i no veiem a 5 metres. Poc a poc anem fent el camí i ens trobem a gent que esta asseguda a la vora del camí esperant a que escampi una mica la boira. Arriba un moment que el camí desapareix sota les meves cames i no es veu cap fita ni res mes, així que decideixo preparar-me: em poso el frontal al cap amb la llum encesa, poso en marxa el GPS i agafo el mapa de la zona per veure cap a on tinc que anar.

En poc mes de 45 minuts arribo al pàrking de Fontalba, i segur que faig una pinta una mica estranya ja que tothom em mira... però del que venien darrere meu soc l’únic que he arribat sense problemes. Carrego els trastos al cotxe i enfilo el camí cap a Barcelona. Vora les 14:30 estic entrant a l’àrea metropolitana de Barcelona.

100627 - Pedra Seca

Aquest diumenge la Núria, la Motas i jo farem una excursió del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: la Pedra Seca.


Iniciem l'excursió a l'aparcament que trobem a l'església de Sant Pere i Sant Fermí. Darrere l'església, al final de l'asfaltat, prenem la pista que comenta a baixar a mà esquerra seguint la fita de color violeta. Aquestes fites ens guiaran al llarg de l'itinerari. A uns 200 metres hem de girar a mà dreta, ja que si feu com nosaltres que seguim recta haureu de tornar enrere. Creuem el torrent per un petit pont de pedra i passem pel bell mig de dues de les masies més antigues i emblemàtiques de Rellinars: el Gibert de Baix (esquerra) i les Ferreres (dreta).


Passats els masos, creuem per remuntar-ne el curs pel marge esquerre. Després de creuar el torrent en dues ocasions més, trobem una fita que ens indica la presència d'una barraca. Per visitar-la prenem el sender a mà esquerra. Arribats a la barraca, des de la porta observem, uns metres més enllà, una segona barraca i encara una tercera a la dreta i, des de la part posterior les parets de roca del turó que resta davant nostre.


Tornem a la pista. Uns metres més endavant observem enlairada davant nostre una barraca circular. Quan ens acostem a la barraca, la pista es bifurca. Prenem l'itinerari de mà dreta i, deixant a l'esquerra una tanca verda, creuem el torrent de la Font del Bosc. Ara la pista remunta pel torrent de Casajoana creuant la llera en diverses ocasions. Aquest torrent es troba als límits de l'incendi esmentat com ho demostra la diferència de la densitat de vegetació entre un i altre vessants. A mesura que pugem, podem observar, al marge esquerre del camí, diversos fragments de murs i alguna barraca de pedra seca mig enrunats i, fins i tot, les restes del que s'anomena el Casot, indicat amb una fita.


Seguim l'itinerari i, uns metres més endavant, ens disposem a creuar el torrent, des d'on podem observar diversos fragments de murs i dues barraques més: una, la més propera, a la dreta del camí, l'altra al vessant esquerre, força més enlairada. Una mica més endavant encara trobem una barraca més a l'esquerra, una mica apartada del camí. A prop d'aquesta barraca trobem un desviament a mà esquerra que mena a la font del Càntir, on voliem descansar una mica i fer un mos.


Desfem el camí de la font i tornem a la pista dirigint-nos al mas que podem veure enlairat a la dreta. Pocs metres després, però, trobem una barraca a l'esquerra del camí amb restes de murs damunt seu. Després d'una petita pujada veiem més restes de murs a l'esquerra i, no podia ser d'altra manera, una nova barraca. Seguim endavant a punt de tombar definitivament cap al mas, però, de nou hem d'aturar-nos. Una fita ens indica la situació d'una altra barraca a la dreta del camí.


En tornar a la pista, girem bruscament cap a la dreta, creuem la llera del torrent de Casajoana i, finalment, ens enfilem vers el mas envoltat d'antics camps esglaonats i en altre temps cultivats. Una esplèndida panoràmica de Montserrat fa les funcions de teló de fons. El mas Casajoana va ser propietat dels Desfar, senyors feudals de Rellinars a partir del segle XV, i durant els segles XVIII i XIX participà plenament en l'expansió de la vinya, com ho demostren els murs i les barraques de pedra seca que trobem a les seves contrades.


Deixem el mas i iniciem el descens de retorn a l'església de Sant Pere i Sant Fermí. Uns minuts més tard arribem a un camí asfaltat que seguirem fins a prendre una nova pista forestal que ens retorna al punt d'inici.


Les dades:

Longitud: 4.200 m
Durada: 3 h
Dificultat: Baixa