100620 - Collserola

Aquest diumenge la Núria, la Motas i jo hem donat una volta pel Parc Natural de Collserola. Comença a arribar l’estiu i ja ho comencem a notar, però es una via per respirar una mica de natura fora de Barcelona.

100605 - 31 Marxa de Polinya a Montserrat

Aquest dissabte he quedat amb el Pemi, l’Eva, el Salvador i unes persones més per anar a fer la 31 Marxa de Polinyà a Montserrat. Sembla molt interessant, amb 52 quilòmetres de recorregut, amb un desnivell no gaire pla i amb una previsió de 10 hores de marxa.

Tot comença força bé. Passo a buscar al Pemi i l’Eva a casa seva i no em fan esperar gaire estona. Enfilem camí cap a Polinyà i aconseguim aparcar a la mateixa plaça des d’on se surt. Hi ha força gent apuntant-se, però per això es una marxa popular. Arribem massa aviat, així que hem d’esperar 30 minuts a que arribi el Salvador. Fa força calor.

Un cop arriba el Salvador, encara hem d’esperar a la gent que falta. Un cop estem tots ens posem a la cua per que ens donin el recorregut, camiseta, etc. A partir d’aquest moment la cosa comença a marxar malament. Sentin per megafonia que superem els 350 participants...

Quant ens toca el torn ens diuen que s’han acabat les camisetes, els porta mapes, regals, etc. Així que ens quedem sense res. Ens reunim al centre de la plaça mentre ens preparem les motxilles per començar la marxa. De cop, sona la sirena per a que ens posem en marxa. Em llevo i veig que a la plaça quedem unes 30 persones... i la resta de gent?!?!

En fi, ens posem en marxa. Fem un grup el Pemi, l’Eva i jo. Estem motivats, fa un bon dia, i anem avançant a la gent que havia sortit abans que nosaltres. Quant anem arribant al primer control ja ens hem perdut un parell de vegades. Al primer control es un descontrol: no queda res per menjar, hem de suplicar que ens donin aigua, etc. Agafem una garrafa amb una mica d’aigua i ens la repartim a les motxilles.

Deixem enrere el primer control una mica emprenyats. Volem pensar que com que es el primer, la gent que ja abandona ha abusat una mica. Així que una mica desmotivats anem cap al segon control. Durant el camí, ens perdem un parell de cops mes. Arribem al segon control on decidim dinar una mica. Aquí hem de tornar a suplicar aigua, aquest cop anem amb cara i prou. El menjar ha desaparegut, literalment, encara sort que portem barretes, entrepans i una bosseta de croissants de xocolata que li he pispat a la Núria.

Els ànims comencen a estar una mica per terra. Descansem com a màxim 30 minuts i reprenem el camí. Ja és de nit, així que ara portem els frontals. Si de dia ens perdíem, ara de nit es xauxa. Fem quilometres sense sentit, buscant una senyal inexistent, o un pas entre les branques que ocupen el camí. A la pujada a la serra de l’Òbac el Pemi es torça el turmell, tant frenar amb la gent que portar davant, tant ara tira i ara frena ens cansa la moral. Amb poques ganes de continuar arribem al tercer control, portem uns 38 quilometres.

Aquí descansem i per fi podem menjar alguna cosa!!! Prenem aigua, una llesca de truita de patates amb tomàquet i una altre de pernil del país, un cafè i una pometa. Amb l’ estómac mig ple, el Pemi comenta que no pot continuar, pero que entendrà que l’Eva i jo intentem acabar la marxa. Comentem la situació:

1. La marxa esta molt mal indicada

2. No han netejat el camí

3. Ens hem perdut masses vegades

4. En dos controls no tenien ni aigua ni menjar, i les nostres reserves estan buides

5. La motivació que teníem esta ara mateix pel terra

Veient la situació decidim demanar un autocar i que ens portin al cotxe. Abandonem, junt amb altres 40 persones que tenen el mateix parer que nosaltres: Aquesta edició de la marxa ha sigut un autèntic fracàs.

Mentre anem cap a casa parlem de fer per la nostre compte, la ruta d’Horta a Montserrat. Comenta el Pemi que esta millor guiada, amb fonts, etc.

100530 - Una volta per Talamanca

Aquest diumenge, i per no perdre el costum, la Nuria, la Motas i jo anem a fer una volta per una de les rutes marcades que tenen al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Òbac: La riera de Talamanca.

Iniciem l'excursió a l'oficina d'informació del parc, carrer del Raval número 4, sortint cap a l'esquerra. Seguim pel mateix carrer fins a la plaça de l'Església, on hi ha l'Ajuntament Vell. En aquesta plaça ens trobem amb els nens d’una casa de turisme rural jugant a la pilota, encara que la senyal de prohibit jugar a la pilota es força visible. Des de la plaça prenem el carrer del Castell que, s’assembla a un casal senyorial.

Tornem a la plaça de l'Església i seguim pel carrer que neix a la dreta de l'Ajuntament Vell, senyalitzat amb una fita de color grisa, que, ràpidament, esdevé una pista. Seguint les fites, deixem enrera el poble i la torre del casal i davallem 150 m per trobar la riera de Talamanca i el mas del Molí del Menut.

Travessem la riera prop d'un embassament que prova la transcendència de la gestió de l'aigua. Seguim per la pista enfilant-nos pel torrent de la font dels Pets. Sortim de la pista i prenem un sender per creuar el torrent per damunt d'una balma des d'on admirem la panoràmica del poble dalt del serrat. A mà esquerra, trobem una barraca de vinya.

Seguim el sender que, davallant el torrent, tomba a mà dreta ben a prop de la riera. Més endavant, trobem una nova edificació rural de petites dimensions. Recuperem el sender fins a una pista que prenem per creuar la riera i iniciar la pujada al poble. A mitja pujada, trobem una fita que indica la presència d'un forn d'obra i prenem, a mà esquerra, el sender emboscat que hi mena.

Tornem a la pista i, quan trobem una bifurcació, seguim a mà esquerra. En aquest punt, podem escollir entre dos camins. Si volem un recorregut més planer i ample seguim la pista. Si volem un recorregut més curt, costerut i emboscat, escollim el sender. En qualsevol cas, arribarem a una font.

Passada la font, deixem el carrer de la Font i entrem al poble per una escalinata de pedra que mena al carrer del Raval, on trobarem l'oficina d'informació del parc.

100524 - La Mola

Avui és dilluns de Pasqua, festiu a Barcelona. Aprofitant que la Núria i jo tenim festa i que la majoria esta treballant, decidim anar-hi a La Mola per donar una volta.

Agafem els trastos i a la Motes. Enfilem la C58 cap a Terrassa, Matadepera i finalment al pàrking del parc. Com encara no han obert el punt d’informació, decidim entrar-hi quant tornem. Així que enfilem la pista que puja en direcció a La Mola a les 9 del matí anomenat el Camí de Coll d’Eres.

Pel camí i a menys de trenta minuts de la sortida i a mà dreta, tenim unes vistes panoràmiques de Montserrat, que si el dia ho permet es poden fer bones fotografies. Als trenta minuts de caminata, i just on acaba el camí, ens trobem en una “plaça” on ens trobem en amb una bifurcació de camins. A mà esquerra, tenim la pujada al Montcau, que la faré a la tornada. A mà dreta, el camí que porta a La Mola. I tot recte el camí que diria que porta a Sant Llorenç de Savall, encara que no n’estic segur.

Girem a la dreta i continuem el nostre camí. Quant portem una hora ens trobem amb una baixada força pronunciada, on de vegades hem d’ajudar a la Motas a baixar-hi. Trenta minuts més tard arribem a la cova del Drac on es podem veure algunes vies d’escalada i bones panoràmiques de la zona.

Quant portem unes dues hores i pocs minuts, comencem l’última pujada a La Mola. I a i quart arribem al monestir, punt final del nostre recorregut. Descansem uns minuts mentre mengem i ens refresquem. Després ens endinsem al monestir per donar-hi un cop d’ull. Finalment, a les 11:30, girem cua i ens disposem a fer el camí de tornada.

De tornada i com que tenim ganes, ens desviem a veure els Òbits i la font de Fluvià. De tornada a la “plaça” on comença el Camí del Coll d’Eres, la Núria i la Motas es queden a descansar ja que el sol comença a escalfar força. Jo aprofito i faig una escapada al Montcau, que al veure la baixa que té, aprofito per fer una mica el boig i baixar corrents.

Arribem al pàrking vora l’una i mitja. Aprofitem i entrem al centre d’informació a veure quines rutes més tenim per la zona.

100523 - Montserrat

Avui la Núria, la Motas i jo hem quedat amb la meva família per anar a donar una volta per Montserrat i provar si podem entrar amb la Motas a veure a la Moreneta.

Arribo amb els meus pares abans de les 10 del matí i el pàrking ja esta força ple. De pujada cap al santuari ens trobem a l’Olga, l’Albert i la Berta. Decidim anar-hi de pressa a veure si encara arribem a poder entrar a veure la Moreneta. De pujada veiem que es prepara una festa de balls a la plaça, cosa que deixem per més endavant. Tenim sort i podem entrar sense cap problemes.

Al sortir ens retrobem amb el meu pare i l’Albert, i enfilem un camí amb la finalitat de caminar una estona sota el sol que fa. Passat un parell d’hores veiem que comencem a tenir una mica de fam, així que enfilem camí cap els cotxes i a barcelona a buscar als meus avis i a dinar una mica.