A la Via Verda del Carrilet (de Girona a Llambilles)

Són les 7h del matí i hem quedat amb en Jordi davant de l’estació de Sants per pujar cap a Girona. Encara és fosc i no hi ha una ànima pel carrer... Tampoc sabem si podrem fer res, ja que la previsió és que plogui, però potser tenim sort i pel matí ens respecta el temps i ens deixa fer un tros del camí.

Puntuals com un rellotge, recollim al Jordi i comencem el viatge cap a Girona. Com és aviat decidim pujar per la nacional ja que no hi ha gens de tràfic i en una hora i mitja ens plantem al carrer Emili Grahit davant d’un quarter de la Guàrdia Civil, i just en front, al costat del riu Onyar, hi ha un aparcament gratuït on deixem el cotxe. Abans de començar el camí deixem que els gossos donin una volta per desestressar-se del viatge i després carreguem amb les motxilles per començar a caminar.

Mirant el riu Onyar el seguim cap a la dreta. El primer tram del camí passa per una pista que voreja l’Onyar a una certa alçada i la carretera. En uns minuts passem per sota de la carretera per arribar a la Universitat de Girona, la que passem per la part del darrera. Uns metres més endavant passem per un túnel i en uns minuts arribem a Quart, les marques del terra ens guien per dins el poble per portar-nos a una pista que ens porta a través d’uns extensos camps. A la dreta trobem una masia antiga i al seu exterior un munt de gats, afortunadament els gossos no els veuen i podem continuar tranquil·lament. Més endavant tomben a l’esquerra en una cruïlla per passar de nou per sota de la carretera.

Caminant una mica més i després d’una corba a l’esquerra arribem a un pont que ens deixa creuar l’Onyar, per continuar per una llarga recta que ens continua portant cap a l’altra extrem de Quart.

Després d’una bona estona arribem a l’altre extrem de Quart on veiem un munt de noves cases encara per acabar i poc a poc creuem el poble fins retrobar les marques que ens guien per continuar el camí, fent-nos passar per davant de la antiga estació de Quart. La passem de llarg i tombem a la dreta passant per sota de la carretera i continuem pel camí que va vorejant la carretera fins que es perd per darrera de la zona industrial del poble que acabem abandonant a través d’un camp de conreu que ens porta cap al poble de Llambilles. Caminem un parell de quilòmetres més i entrem al poble de Llambilles just davant de l’antiga estació, ara reutilitzada com a zona de descans (i a més te serveis) i aprofitem per parar a descansar i a menjar una mica, és gairebé la una del migdia i es comença a tapar el cel.

Un cop hem menjat i recuperat forces i veient com s’està posant el dia prenem de nou el camí però aquesta vegada de tornada, no tenim ganes de mullar-nos... En un parell d’hores arribem al punt de partida per tornar a pujar a la furgo i tornar cap a Barna.

La propera vegada farem un altre tram, des de Llambilles fins a on arribem i així fins completar la via verda del Carrilet.

Una estona a Can Boquet

Diumenge, he quedat amb l'Ivan a casa dels seus pares per fer alguna coseta a Can Boquet. A les 15:30 arribo puntual i marxem a deixar a la Núria a casa. Aquesta vegada ens acompanyen els pares de l'Ivan que volen veure que és això del "bloc" i com ho fa el seu fill.

A les 16:30, més o menys arribem al pàrquing de Can Boquet i tot i que està una mica ennobulat, veiem que no ha plogut recentment i agafem les coses. Avui tocarà netejar, provar i ressenyar un bloc i fer-li una travessia a un altre que no vam poder, ja que no portàvem el material per netejar.

El primer bloc està amagat per les branques i les fulles d'un parell d'arbres i el netegem ja que està ple de terra i molsa, sobretot a la sortida i a ma dreta del bloc. Te una caiguda bona i neta, jo li posaria que és un IV senzill, tot i que a l'Ivan no li sembla pas això ja que no se'l va poder fer. S'ha de tenir present que a la sortida hem d'anar amb compte amb la branca que hi ha just a sobre.

Tot i això la seva mare ho va intentar, però no se'n va sortir i vist que l'Ivan no se'l treu ens anem una mica més amunt a provar una travessia a un dels blocs que vam ressenyar l'altre dia, jo li posaria un V, però si el puc allargar crec que sortirà un 6a o 6b, ja ho veurem.

Aquest si que l'Ivan se l'ha fet després d'un parell d'intents, menys mal, semblava que un altre cop marxaria sense fer-se un sol bloc. Ara començaven a caure quatre gotes i per tant toca recollir abans que ens caigui el xàfec a sobre.

Pel proper dia toquen quatre blocs nous i potser algun més que he vist amagat, però aquests tenen molt per netejar, ja veurem.

Campionat d'Espanya de Bloc

Dissabte 11 de novembre, són les 16:30 i l'Ivan i jo ens acabem de trobar per anar a veure el campionat d'Espanya de bloc. Baixem fins a :Climbat, davant d'on es farà la compe, però encara és molt aviat i ens prenem un cafetó al bar del costat per fer una mica de temps. 17:20, ens aixequem volant, paguem i anem cap als blocs, alló ja s'havia omplert i de moment ens ho havíem de mirar des de la cuarta fila, però encara teníem una bona perspectiva per fer bones fotos a mà alçada.

A les 17:30 comença la compe i en primer lloc surten les noies, el primer bloc només el farà una d'elles, sembla força dur i treballa preses petites amb adderència a un volum al mig del camí i tot en desplom.

El segon tirava per un desplom important amb sortida per la dreta amb un talonatge a la regleta de la mà dreta per la sortida del desplom i pujada amb força de cama i equilibri fins arribar al Top.

El tercer comença amb un sostre llarg amb un volum a la sortida del mateix pel centre per acabar al Top de la dreta. Tot i que algunes escaladores van aconseguir sortir del sostre cap d'elles va arribar al final.

El cuart, el més alt de tots cinc arrencava en sit i anava cap a l'esquerra fins al canto del plafó i després tirava cap al centre fins arribar al Top, cap d'elles va acabar el bloc, tot i que dues d'elles van arribar al Top però se'ls hi va escapar.

I l'últim bloc era una escala invertida en la que quan ja havien sobrepassat l'últim tros de sostre tenien que baixar una mica per anar cap a l'esquerra i arribar al Top. Només una de les participants va aconseguir finalitzar el bloc.

En homes la competició semblava que tindria la mateixa tònica i el primer bloc arrencava en sit cap a l'esquerra per fer un llençament o un dinàmic, segons l'alçada, en adherència des del volum en desplom per acabar a una regleta passat el desplom.

El segon, molt semblant al de les noies, travessia en desplom cap a la dreta amb sortida en equilibri per arribar al Top.

El tercer, el sostre llarg amb la sortida pel mig amb el volum i arribada al top per l'esquerra en equilibri.
El cuart, per variar el més alt, començava a la dreta circulant cap a l'esquerra on acabaven fent un talonatge al canto del plafó i sortien pel centre del bloc per arribar al Top.

I per acabar el cinqué, l'escala invertida on semblava que cap d'ells arribaria a treure'l però sorprenentment els dos últims participants, gairebé en mig de la foscor ho van aconseguir.

Finalment, i després de gairebé dues hores i mitja d'espectacle les coses van quedar així:

Homes
1. Bruno Macías (Fed. Valenciana)
2. Eric López (Fed. Castellana-Manxega)
Carlos Catari (Veneçuela)
3. Daniel Andrada (Fed. Basca)
4. Ignacio Sánchez (Fed. Murciana)
5. Ignasi Tarrazona (Fed. Valenciana)
6. Marco Jubes (Fed. Catalana)
7. José Luis Palao (Fed. Valenciana)
8. Pablo Ochoa (Fed. Asturiana)

Dones
1. Esther Cruz (Fed. Basca)
2. Berta Martín (Fed. Catalana)
3. Daila Ojeda (Fed. Canària)
4. Andrea Chlebova (Fed. Aragonesa)
5. Olga Torras (Fed. Catalana)
6. M. Sánchez (Fed. Valenciana)
7. Helena Alemán (Fed. Catalana)
8. Verónica González (Fed. Basca)

La verema a Poboleda

Ja se que no te res a veure amb el que normalment s’ha publicat en aquest bloc, pero per que quedi clar que si no es publiquen més articles no es degut a que no fem res, tot al contrari, es un no parar...

El cap de setmana del 4 al 5 d’octubre, la Núria i jo vam anar a Poboleda. Aquest cop no vam anar a escalar, ni bloc, ni senderisme, ni trekking... vam anar a la verema!!

Divendres, vora les 20 hores enfilàvem el camí a Poboleda, un cop carregat el cotxe a casa meva. L’autopista anava força carregada, però es podia mantenir amb tranquil·litat una velocitat constant de 120 km/h, i comptant que abans havíem de parar a 3 peatges i ara en son dos (l’import és el mateix, ara el segon peatge es més car), vam arribar en menys de dues hores.

Dissabte ens vam llevar vora les 9 del matí, un esmorzar de campionat on no van faltar les coses dolces i salades. Vora les 10 del matí comencem a enfilar el camí cap al tros en dos cotxes i el tractor que a mi em feia gràcia i el vaig agafar, que ja en tenia ganes.

Un cop al tros la feina es força sencilla: obrim la barraca, treure caixes de plàstic per deixar el raïm, deixar les caixes al llarg de la vinya, agafar unes tisores, tallar el raïm i deixar-lo en una caixa, quant la caixa esta plena s’apropa al tractor i al cotxe, quant tenim suficients caixes es porten al garatge de casa, i tornem a començar a tallar el raïm.

Com el tros que tenim no es gaire gran, som força gent i els meus sogres ja van estar treballant dijous i divendres, acabem vora les 4 de la tarda. Pleguem el material a la barraca, la tanquem i anem a casa.

Mentre les dones van el dinar, el homes descarreguem les caixes dels vehicles, i les deixem preparades per portar-les a la cooperativa. Fem un breu aperitiu tot junts i desprès gaudim d’un bon dinar.

Fem una breu migdiada, i vora les 17 hores ajudo al meu sogre a carregar el cotxe i portar les caixes a la cooperativa. Faig varis viatges per portar-les totes, ja que un de nosaltres ha de quedar-se guardant les caixes i la cua. Un cop ens toca a nosaltres, fem una petita “porra” a veure qui encerta la quantitat de quilos d’aquest any i comencem a abocar el raïm a la cuba. En total, 437 quilos. Jo em vaig quedar sorprès de la poca quantitat, però em van comentar que era normal. Aquest any n’hi ha menys collita i la poda que havien fet als ceps havia sigut massa forta.

Donem una volta pel poble, fem una serie de compres i tornem a casa. Rentem totes les caixes, guardem el tractor, el cotxe del poble, i rentem i posem greix a les eines utilitzades per tallar el raïm. Amb tot aixo se’ns fa ja l’hora de preparar el sopar, veure el partir del Barcelona – At. Madrid amb el resultat de 6 a 1, beure una ampolleta de xampany (i això que a mi no m’agrada el futbol...) i cap al llit.

Diumenge ens van fer una visita a unes caves privades on vam tenir el gust de fer un copatge de tres vins: un de blanc, un de negre i un criança negre (Racó d’Atans Sel.lecció). El blanc no ens va agradar gaire ja que té el gust característic del Macabeu; el primer negre (Mas de les Vinyes) sembla una mica fort en el primer tast, pero et va deixant a la boca un sabor que fa que el segon tast et sigui molt mes suau i gustos; el que va triomfar va ser el criança negre (Racó d’Atans Sel.lecció) on tant el seu aroma, la suavitat i el gust van fer les delícies de tots nosaltres, i acompanyat d’una mica d’embotit de la zona va ser d’allò més.

Vora les 12 del migdia, vam tornar a Poboleda per dinar, una migdiada curta i comencem a recollir el trastos per tornar a la monotonia de la ciutat, on arribem vora les 19 hores. Dutxa i rentadora en marxa, i ens preparem les coses per començar de nou una altre setmana.

La foto d’aquest cap de setmana es per a la mes treballadora de tots:

Aquest es el link a la masia

Campionat d'Espanya de bloc

El dissabte 11 d'Octubre es celebra el campionat d'Espanya de bloc a Barcelona, per ser més concret a l'exterior de les instal·lacions de la sala d'escalada :Climbat.

Aquí teniu un enllaç al programa de la competició on teniu l'horari del campionat.

Per una vegada aquest no me'l perdo, ara que tinc festa i hi puc anar...

Per a més informació podeu mirar-vos :Climbat i FEDME on trobareu més informació.

Que el disfruteu.