Després de treballar i aprofitant que la meva dona tenia festa hem decidit anar a fer un tomb amb els gossos per la muntanya. Com tampoc no són hores com per marxar a l'altra punta de Catalunya, decidim quedar-nos al Barcelonès.
Aprofitant unes guies que tinc per casa d'itineraris pels parcs naturals de la Diputació de Barcelona, estem entre dues rutes, una circular a prop de Cerdanyola o una passejada per la carretera de les Aigües.
Com hem de prendre la mateixa direcció, ens posem en marxa amb el cotxe i ja ho acabarem de decidir pel camí. Mentre estem en un embús ens enrecordem de l'Ivan i el truquem, que encara està treballant, a veure si s'apunta. Ens diu que parlarà amb la Núria i ja ens dirà quelcom.
Finalment vindran els dos i decidim anar a fer una volta pel Passeig de les Aigües i quedem a un descampat que hi ha sota el Tibidabo. Nosaltres arribem i aprofitem per raspallar els gossos i que comencin a calentar motors.
A les 20:50 arriben l'Ivan i la Núria i comencem la passejada. Des de l'aparcament comença el camí de Can Borni que ens passa pel centre botànic del mateix nom, continuant el camí passem un pont per sobre les vies del funicular del Tibidabo, i una mica més endavant ens parem a fer unes panoràmiques de Barcelona.
Continuem baixant i arribem a una cruïlla on agafem el camí de la dreta i caminant una mica més arribem a una altra cruïlla on agafem el camí de l'esquerra que ens acaba portant al Passeig de les Aigües.
Ara ja es começa a fer fosc i acabem parant en el primer mirador del passeig per admirar una Barcelona de nit i sense la típica capa de pol·lució que ens permet veure sense problemes fins el mar.
Després d'una estoneta de xerrada decidim donar mitja volta i tornar cap els cotxes. Ja és de nit i l'últim tram és completament fosc, així aprofito perquè l'Ivan probi la experiència de caminar amb frontal i comprovés per ell mateix que no dona cap problema i és molt pràctic.
A les 22:40 arribem als cotxes i ens acomiadem, hem d'anar cap a casa a sopar que demà s'ha d'anar a treballar.
Aquest cap de setmana hem pensat, sempre i quan, el temps ens ho permeti anar a fer un cim a la comarca del Baix Penedès, la Talaia de Montmell, de 861m, però ja veurem que passa d'aquí al diumenge. De totes maneres aquí deixo un enllaç sobre aquest cim.
La Talaia de Montmell
divendres, 30 de maig del 2008
dilluns, 26 de maig del 2008
Via verda del Llobregat
Després de moltes voltes, hem quedat el diumenge a casa de l'Ivan a les 6:30 del matí. La Eva i jo arribem a les 6:50, després d'haver tret els gossos a fer les seves cosetes i parar a fer benzina, tot i això hem trucat a l'Ivan a les 6:30 per avisar-lo i ens ha dit que estava sol.
Quan hem arribat, la Montse ja hi és, però d'en Mario no en sabem res. Hem esperat una mica més i com no ha aparescut pugem als cotxes i arrenquem. El dia no acompanyava molt, però ho hem d'intentar.
Hem agafat la C58 per anar gairebé al costat de Berga, a la sortida de Cal Rosal, un petit poble on abans hi parava el tren i des d'on comença la Via Verda del Llobregat. Una hora i mitja després, aproximadament, i sense passar per peatges arribem a Cal rosal, el cel està completament atapeït. Aparquem just a l'entrada del poble i esmorzem alguna cosa per agafar una mica més de forces, tot i que el camí és suau.
Després de petar la xerrada una estona, obrim els cotxes, ens posem els impermeables, ens ajustem les motxilles i lliguem als gossos per començar la via. Seran una mica més de 6km vorejant el Llobregat. La via comença just creuant la rotonda que hi ha a l'entrada del poble on es veu que s'acaba l'asfalt.
Ens trobarem 3 túnels i dos ponts fins arribar al final de la ruta. En un d'ells, el segon, que fa corba a la dreta i 180m de llarg, si hi ha algú molt aprensiu a la foscor, és millor que porti alguna llanterna perquè es queda completament a fosques. Els altres dos són més curts i no cal portar il·luminació.
Al començament ens trobem tot el camí ple de tolls d'aigua, però una mica més endavant està molt millor. Passats 20 minuts van comencen a caure gotetes, però tampoc res preocupant. Passem els dos primers túnels i uns metres després comença a apretar una mica la pluja, però continuem fins arribar a la cabana de pesca del Club de Pesca el Pedret. Aquí aprofitem per refugiar-nos una estona de la pluja i picar alguna cosa.
Però, pensant que escamparia una mica per tenir una tornada més o menys seca, passa exactament el contrari, que era el que esperàvem, la pluja comença a apretar cada cop més i després de 20 minuts esperant decidim tornar, tot i que ens queda una mica més de 1km per arribar al final.
Tornem a carregar les motxilles i tornem enrere, el camí ja s'ha tornat impracticable, els tolls d'aigua són enormes i pots enfonsar gairebé tot el peu, els gossos estan xops i aprofitem els túnels per aixuplugar-nos una mica.
Després de caminar una horeta i mullar-nos llocs que no sabíem que es podien mullar, arribem a l'aparcament, deixem les motxilles al cotxe i entrem al bar on al matí ens hem pres els cafès. L'Ivan i la Núria es canvien de roba i la Montse intenta assecar-se una mica, són les 12h i decidim esperar fins les 13:30h per dinar allí mateix.
Un altre cafetó, xerrem una estona i ja se'ns fa l'hora de dinar. A les 15:30 tornem als cotxes mentre seguia plovent a bots i barrals i enfilem carretera cap a Barcelona, a veure si allí com a mínim no plou.
El proper cap de setmana anirem a fer el Taga, sempre i quan el temps ho permeti.
Quan hem arribat, la Montse ja hi és, però d'en Mario no en sabem res. Hem esperat una mica més i com no ha aparescut pugem als cotxes i arrenquem. El dia no acompanyava molt, però ho hem d'intentar.
Hem agafat la C58 per anar gairebé al costat de Berga, a la sortida de Cal Rosal, un petit poble on abans hi parava el tren i des d'on comença la Via Verda del Llobregat. Una hora i mitja després, aproximadament, i sense passar per peatges arribem a Cal rosal, el cel està completament atapeït. Aparquem just a l'entrada del poble i esmorzem alguna cosa per agafar una mica més de forces, tot i que el camí és suau.
Després de petar la xerrada una estona, obrim els cotxes, ens posem els impermeables, ens ajustem les motxilles i lliguem als gossos per començar la via. Seran una mica més de 6km vorejant el Llobregat. La via comença just creuant la rotonda que hi ha a l'entrada del poble on es veu que s'acaba l'asfalt.
Ens trobarem 3 túnels i dos ponts fins arribar al final de la ruta. En un d'ells, el segon, que fa corba a la dreta i 180m de llarg, si hi ha algú molt aprensiu a la foscor, és millor que porti alguna llanterna perquè es queda completament a fosques. Els altres dos són més curts i no cal portar il·luminació.
Al començament ens trobem tot el camí ple de tolls d'aigua, però una mica més endavant està molt millor. Passats 20 minuts van comencen a caure gotetes, però tampoc res preocupant. Passem els dos primers túnels i uns metres després comença a apretar una mica la pluja, però continuem fins arribar a la cabana de pesca del Club de Pesca el Pedret. Aquí aprofitem per refugiar-nos una estona de la pluja i picar alguna cosa.
Però, pensant que escamparia una mica per tenir una tornada més o menys seca, passa exactament el contrari, que era el que esperàvem, la pluja comença a apretar cada cop més i després de 20 minuts esperant decidim tornar, tot i que ens queda una mica més de 1km per arribar al final.
Tornem a carregar les motxilles i tornem enrere, el camí ja s'ha tornat impracticable, els tolls d'aigua són enormes i pots enfonsar gairebé tot el peu, els gossos estan xops i aprofitem els túnels per aixuplugar-nos una mica.
Després de caminar una horeta i mullar-nos llocs que no sabíem que es podien mullar, arribem a l'aparcament, deixem les motxilles al cotxe i entrem al bar on al matí ens hem pres els cafès. L'Ivan i la Núria es canvien de roba i la Montse intenta assecar-se una mica, són les 12h i decidim esperar fins les 13:30h per dinar allí mateix.
Un altre cafetó, xerrem una estona i ja se'ns fa l'hora de dinar. A les 15:30 tornem als cotxes mentre seguia plovent a bots i barrals i enfilem carretera cap a Barcelona, a veure si allí com a mínim no plou.
El proper cap de setmana anirem a fer el Taga, sempre i quan el temps ho permeti.
divendres, 23 de maig del 2008
El cap de setmana
Aquest cap de setmana, després de revalorar tots els inconvenients per anar a Tortosa, finalment, el diumenge anirem a fer la Via verda del Llobregat que comença a Colònia Rosal, una mica abans d'arribar a Berga. Són uns 12 km de recorregut d'anada i tornada passejant pel costat del Llobregat.
La previsió de temps local diu que el diumenge farà núvol i en principi no plourà, però si ho fa tampoc haurem de caminar massa per tornar als cotxes.
Al final, si no hi ha cap novetat anirem l'Ivan, la Núria, la Eva, la Montse, el Mario, els meus nens i jo.
Com la Eva i jo ja la coneixem, anem sobre segur, te unes vistes molt maques i és una ruta molt agradable, espero que als demés els hi agradi.
Si voleu referències aquí teniu l'enllaç a la fitxa de la pàgina de les vies verdes:
Via verda del Llobregat
A veure que tal va tot i si tenim sort i el temps aguanta.
La previsió de temps local diu que el diumenge farà núvol i en principi no plourà, però si ho fa tampoc haurem de caminar massa per tornar als cotxes.
Al final, si no hi ha cap novetat anirem l'Ivan, la Núria, la Eva, la Montse, el Mario, els meus nens i jo.
Com la Eva i jo ja la coneixem, anem sobre segur, te unes vistes molt maques i és una ruta molt agradable, espero que als demés els hi agradi.
Si voleu referències aquí teniu l'enllaç a la fitxa de la pàgina de les vies verdes:
Via verda del Llobregat
A veure que tal va tot i si tenim sort i el temps aguanta.
dimecres, 21 de maig del 2008
La setmana
Al final la Montse va poder fer la travessa fins a Montserrat i a més hi va arribar!!! La seva travessa va coincidir amb la Gràcia-Montserrat que fan cada any, però per rutes diferents, espero que ho expliqui aviat...
De moment aquesta setmana ens estem mirant el temps per veure que farem, però sembla que està força clar, anirem a fer la via verda del Baix Ebre, ja que sembla que serà la zona que tindrà millor temps de tota Catalunya.
Suposo que ho farem el diumenge al matí, és una ruta que fa una mica més de 23km i va des de Tortosa fins al Pinell del Brai. És una via que encara no està molt ressenyada, però que a la web de l'ajuntament de Tortosa se'n poden trobar referències i també, però no tant precises, a la web de les Vies Verdes.
Ressenya de l'Ajuntament de Tortosa
Via Verde del Baix Ebre
Si tot va bé aquesta vegada serem l'Ivan, la Núria (la dona de l'Ivan, per si alguna noia s'havia fet il·lusions...), la Montse, la Eva (la meva dona) i els meus nens, el Yaki, la Nina i la Lassie (que són els meus gossos) i potser s'hi apunta l'Emilio, però no és segur. Però al final tot dependrà del temps que faci, sinó, anem a dinar tots a algun lloc.
De moment aquesta setmana ens estem mirant el temps per veure que farem, però sembla que està força clar, anirem a fer la via verda del Baix Ebre, ja que sembla que serà la zona que tindrà millor temps de tota Catalunya.
Suposo que ho farem el diumenge al matí, és una ruta que fa una mica més de 23km i va des de Tortosa fins al Pinell del Brai. És una via que encara no està molt ressenyada, però que a la web de l'ajuntament de Tortosa se'n poden trobar referències i també, però no tant precises, a la web de les Vies Verdes.
Ressenya de l'Ajuntament de Tortosa
Via Verde del Baix Ebre
Si tot va bé aquesta vegada serem l'Ivan, la Núria (la dona de l'Ivan, per si alguna noia s'havia fet il·lusions...), la Montse, la Eva (la meva dona) i els meus nens, el Yaki, la Nina i la Lassie (que són els meus gossos) i potser s'hi apunta l'Emilio, però no és segur. Però al final tot dependrà del temps que faci, sinó, anem a dinar tots a algun lloc.
dilluns, 19 de maig del 2008
Campionat d'Espanya d'escalada de dificultat Part. 2
Al final només vaig poder anar a la final absoluta del dissàbte. Però va valer la pena.
A les 18:30, puntuals, van començar les dones a fer les seves. Una via que es complicava a partir de la quarta xapa on la gran majoria van tenir problemes per fer el canvi del desplom al sostre, cosa que només van fer tres escaladores, que evidentment van ser les 3 primeres, tot i que cap d'elles va aconseguir arribar al top i resoldre el problema. I així va quedar la cosa:
1ª Andrea Cartas
2ª Daila Ojeda
3ª Sara Aicart
Aquí teniu un enllaç a Desnivel per veure l'escalada de Andrea:
Escalada Andrea Cartas
A les 20:00 i amb una mica de pluja va començar la final masculina. Una via, que de sortida ja era complicada amb un canvi de mans a una petita presa i molts dels participants ho van passar força malament perdent temps i força en aquest pas.
En aquest moment em vaig quedar sense bateria a la càmara, quina sort la meva... Però això em va donar la oportunitat de disfrutar una mica més de la competició. Pocs participants van arribar al primer sostre i com es veia a venir només un, l'últim finalista, en Ramonet, va passar-lo sense dificultats i finalment, sota una mica de pluja va finalitzar la via, sent l'únic de tots els participants, tant masculins com femenins, que va arribar al top del problema.
Al final, la classificació masculina va quedar així:
1º Ramon Julián
2º Marcos Jubes
3º Eric López
A les 18:30, puntuals, van començar les dones a fer les seves. Una via que es complicava a partir de la quarta xapa on la gran majoria van tenir problemes per fer el canvi del desplom al sostre, cosa que només van fer tres escaladores, que evidentment van ser les 3 primeres, tot i que cap d'elles va aconseguir arribar al top i resoldre el problema. I així va quedar la cosa:1ª Andrea Cartas
2ª Daila Ojeda
3ª Sara Aicart
Aquí teniu un enllaç a Desnivel per veure l'escalada de Andrea:
Escalada Andrea Cartas
A les 20:00 i amb una mica de pluja va començar la final masculina. Una via, que de sortida ja era complicada amb un canvi de mans a una petita presa i molts dels participants ho van passar força malament perdent temps i força en aquest pas.
En aquest moment em vaig quedar sense bateria a la càmara, quina sort la meva... Però això em va donar la oportunitat de disfrutar una mica més de la competició. Pocs participants van arribar al primer sostre i com es veia a venir només un, l'últim finalista, en Ramonet, va passar-lo sense dificultats i finalment, sota una mica de pluja va finalitzar la via, sent l'únic de tots els participants, tant masculins com femenins, que va arribar al top del problema.Al final, la classificació masculina va quedar així:
1º Ramon Julián
2º Marcos Jubes
3º Eric López
Tot i no poder fer-ne cap fotografia aquí teniu un enllaç a la web de Desnivel on podeu veure com en Ramonet resol i culmina la via:
diumenge, 18 de maig del 2008
Explorant el Collsacabra
6:30 del matí, al final només hem quedat l'Ivan i jo. La Montse sembla que tot i la previsió de pluges anirà a fer la travessa fins a Montserrat i el Dídac es queda a casa estudiant. Enfilem camí cap a Rupit per descobrir una mica aquesta zona ja que mai la hem vist a fons...
A les 8:00 arribem a Rupit, aparquem a la entrada del poble, ja que dins està prohibit aparcar, i busquem un lloc on esmorzar, però a aquesta hora tot està tancat, i decidim fer un volt pel poble i els voltants per fer temps fins les 9h a que obrin els establiments del poble.
Creuem el pont penjant de Rupit i ens endinsem al poble fins que veiem a l'esquerra un indicador de camins, baixem fins a una cruïlla i agafem el camí de la dreta que ens porta a creuar la Riera de Rupit on trobem un nou encreuament i tombem a l'esquerra agafant un camí que sembla que en algun moment va estar empedrat i al cap d'uns minuts passem per sota de la ermita de Santa Magdalena de Rupit. Caminem una estona més i arribem a un salt d'aigua del que no n'he averiguat el nom, li fem unes fotos i continuem.
Després d'una mitja hora de passeig, sense esmorzar, més les paradetes per les fotos del camí, arribem a una pista asfaltada que ens tornarà a Rupit. Quan arribem ja han obert i per fi podem esmorzar en un bar que hi ha al costat de l'aparcament. Un entrepà i un suc i el dia ja es veu d'una altra manera.
Ja estem llestos, agafem les motxilles del cotxe i li fem una última revisió al mapa de la zona. i comencem a caminar. Tornem a plantar-nos davant de l'indicador que em vist a primera hora, però aquest cop agafem el camí de l'esquerra que passa per sota una casa i ens dirigim cap al Salt de Sallent.
El primer tram de camí està força enfangat i ens retrassa una mica. A mig camí arribem a una clariana des d'on podem veure un altra salt d'aigua i ens endinsem per la vegetació per unes fotos...
A partir d'aquí el camí es torna més ample i més sec... Una estona després arribem fins la riera i continuem per la seva esquerra com fins ara. Des d'aquest punt veiem on comença el Salt del Sallent, de 100m d'alçada, però continuem cap amunt per poder veure el salt des del mirador que hi ha a uns 300m, i la veritat és que val la pena.
Després de fer unes quantes fotos i disfrutar del paisatge de les parets que ens envoltaven, decidim fer una volta per la zona, tot i que els núvols estaven arribant.
Des del mirador surten un parell de camins i prenem el de l'esquerra, i seguint-lo, arribem de nou al camí del Salt del Sallent, i de nou tornem fins al riu i en aquest moment mirem cap a dalt i mirant el baròmetre decidim tornar cap a Rupit ja que sembla que trigarà poc en ploure.
Creuem el riu just per sobre de l'inici del Salt i continuem pel camí que porta a la posta asfaltada que arriba a Rupit, una escapatòria ràpida. En una estona ens tornem a plantar a Rupit.
Entrem al forn que hi ha davant de l'aparcament i fem unes compres per la gent de casa, i sortint veiem que comencen a caure quatre gotes. Guardem les motxilles al maleter junt amb les compres i pugem al cotxe just en el moment en que comença el xàfec, d'això se'n diu tenir sort.
A les 8:00 arribem a Rupit, aparquem a la entrada del poble, ja que dins està prohibit aparcar, i busquem un lloc on esmorzar, però a aquesta hora tot està tancat, i decidim fer un volt pel poble i els voltants per fer temps fins les 9h a que obrin els establiments del poble.
Creuem el pont penjant de Rupit i ens endinsem al poble fins que veiem a l'esquerra un indicador de camins, baixem fins a una cruïlla i agafem el camí de la dreta que ens porta a creuar la Riera de Rupit on trobem un nou encreuament i tombem a l'esquerra agafant un camí que sembla que en algun moment va estar empedrat i al cap d'uns minuts passem per sota de la ermita de Santa Magdalena de Rupit. Caminem una estona més i arribem a un salt d'aigua del que no n'he averiguat el nom, li fem unes fotos i continuem.Després d'una mitja hora de passeig, sense esmorzar, més les paradetes per les fotos del camí, arribem a una pista asfaltada que ens tornarà a Rupit. Quan arribem ja han obert i per fi podem esmorzar en un bar que hi ha al costat de l'aparcament. Un entrepà i un suc i el dia ja es veu d'una altra manera.
Ja estem llestos, agafem les motxilles del cotxe i li fem una última revisió al mapa de la zona. i comencem a caminar. Tornem a plantar-nos davant de l'indicador que em vist a primera hora, però aquest cop agafem el camí de l'esquerra que passa per sota una casa i ens dirigim cap al Salt de Sallent.
El primer tram de camí està força enfangat i ens retrassa una mica. A mig camí arribem a una clariana des d'on podem veure un altra salt d'aigua i ens endinsem per la vegetació per unes fotos...
A partir d'aquí el camí es torna més ample i més sec... Una estona després arribem fins la riera i continuem per la seva esquerra com fins ara. Des d'aquest punt veiem on comença el Salt del Sallent, de 100m d'alçada, però continuem cap amunt per poder veure el salt des del mirador que hi ha a uns 300m, i la veritat és que val la pena.Després de fer unes quantes fotos i disfrutar del paisatge de les parets que ens envoltaven, decidim fer una volta per la zona, tot i que els núvols estaven arribant.
Des del mirador surten un parell de camins i prenem el de l'esquerra, i seguint-lo, arribem de nou al camí del Salt del Sallent, i de nou tornem fins al riu i en aquest moment mirem cap a dalt i mirant el baròmetre decidim tornar cap a Rupit ja que sembla que trigarà poc en ploure.
Creuem el riu just per sobre de l'inici del Salt i continuem pel camí que porta a la posta asfaltada que arriba a Rupit, una escapatòria ràpida. En una estona ens tornem a plantar a Rupit.
Entrem al forn que hi ha davant de l'aparcament i fem unes compres per la gent de casa, i sortint veiem que comencen a caure quatre gotes. Guardem les motxilles al maleter junt amb les compres i pugem al cotxe just en el moment en que comença el xàfec, d'això se'n diu tenir sort.
Ja és la una i comencem a baixar cap a Barcelona que a les 18:30 comencen les finals absolutes del Campionat d'Espanya d'escalada que fan al Parc de l'Escorxador, però això ja serà una altra història.
Aquí es poden trobar un munt de rutes d'aquesta zona:
Vall de Sau Collsacabradijous, 15 de maig del 2008
Cap de setmana
Aquest cap de setmana ens hem quedat sense Pirineus, ja no farem la travessa que teníem prevista, però que hi farem. Sabent que farà mal temps tot el cap de setmana per allí, preferim fer alguna altra ruta que tingui millors escapatòries i estigui més arrecerada.
A més, el Dídac i la Montse, finalment no ens acompanyaran, i ens quedem l'Ivan i jo sols. Un perquè te exàmens i l'altra perquè a la nit se'n va a fer la travessa Castellbisbal-Montserrat, de la que espero em porti unes quantes fotos i un bon relat.
El dissabte hem decidit anar a fer una ruta que surt de Rupit i ens porta fins el Salt del Molí Rodó i al mirador de Rupit, a veure que tal i si se'ns fa curta ja hem vist alguna més que podem fer.
Després tocarà fer un mos i baixar cap a Barcelona per veure la final del Campionat d'Espanya d'escalada de dificultat, que promet ser un bon espectacle.
A veure quins articles surten aquest cap de setmana, sempre i quan l'ordinador em vagi bé, clar.
Bon cap de setmana a tothom !!!
A més, el Dídac i la Montse, finalment no ens acompanyaran, i ens quedem l'Ivan i jo sols. Un perquè te exàmens i l'altra perquè a la nit se'n va a fer la travessa Castellbisbal-Montserrat, de la que espero em porti unes quantes fotos i un bon relat.
El dissabte hem decidit anar a fer una ruta que surt de Rupit i ens porta fins el Salt del Molí Rodó i al mirador de Rupit, a veure que tal i si se'ns fa curta ja hem vist alguna més que podem fer.
Després tocarà fer un mos i baixar cap a Barcelona per veure la final del Campionat d'Espanya d'escalada de dificultat, que promet ser un bon espectacle.
A veure quins articles surten aquest cap de setmana, sempre i quan l'ordinador em vagi bé, clar.
Bon cap de setmana a tothom !!!
dimarts, 13 de maig del 2008
Campionat d'Espanya d'escalada de dificultat Part. 1
Bé, aquest cap de setmana tenim a Barcelona el Campionat d'Espanya de dificultat amb els escaladors nacionals més importants.
Promet ser molt interessant, ja que estrenen plafons més desplomats i les vies tindran un grau més alt de dificultat.
Esperem que no plogui el finde i poguem veure una bona competició.
Jo, personalment, no m'ho penso perdre, i a veure si en puc treure unes bones fotos.
Aquí teniu el link al programa de la competició, que la disfruteu.
Programa del campionat 17 i 18 de maig
Promet ser molt interessant, ja que estrenen plafons més desplomats i les vies tindran un grau més alt de dificultat.
Esperem que no plogui el finde i poguem veure una bona competició.
Jo, personalment, no m'ho penso perdre, i a veure si en puc treure unes bones fotos.
Aquí teniu el link al programa de la competició, que la disfruteu.
Programa del campionat 17 i 18 de maig
divendres, 9 de maig del 2008
Climb and Trek
Com podeu veure, aquest no és el primer escrit que hi ha, però el primer és el primer i el relat de la sortida del cap de setmana tenia prioritat...
Bé, finalment crec que serà el blog definitiu, a nivell personal, clar. Porto molts mesos intentant crear un blog al que em pugui dedicar, però unes vegades per manca de temps, d'altres perquè el blog no era tant senzill d'utilitzar i d'altres per manca de motivació, ja que la gent s'anima al principi i després es desvinculen i ja no tens res a escriure i també se't treuen les ganes.
Aquest blog no pretén ser una guia ni un blog professional. Tan sols serà un recopil·latori d'experiències i situacions en el desenvolupament de les activitats que més m'agrada fer a la natura i alguna cosa més...
Sobretot treking, alpinisme, snowboard, escalada esportiva i bloc, que últimament és el que més em tira.
També hi aniré afegint enllaços a altres blogs d'escaladors nacionals que us aportaran moltes ressenyes, consells i guies per les activitats que realitzeu a la natura. També hi trobareu altres enllaços a webs que us poden ser d'utilitat per planejar i realitzar les vostres sortides.
En definitiva, tan sols espero que us agradi, sobretot als meus col·legues, i si a algú li pot resultar d'alguna utilitat, doncs molt millor.
A veure quant duro amb el blog... espero que vagi per llarg.
Bé, finalment crec que serà el blog definitiu, a nivell personal, clar. Porto molts mesos intentant crear un blog al que em pugui dedicar, però unes vegades per manca de temps, d'altres perquè el blog no era tant senzill d'utilitzar i d'altres per manca de motivació, ja que la gent s'anima al principi i després es desvinculen i ja no tens res a escriure i també se't treuen les ganes.
Aquest blog no pretén ser una guia ni un blog professional. Tan sols serà un recopil·latori d'experiències i situacions en el desenvolupament de les activitats que més m'agrada fer a la natura i alguna cosa més...
Sobretot treking, alpinisme, snowboard, escalada esportiva i bloc, que últimament és el que més em tira.
També hi aniré afegint enllaços a altres blogs d'escaladors nacionals que us aportaran moltes ressenyes, consells i guies per les activitats que realitzeu a la natura. També hi trobareu altres enllaços a webs que us poden ser d'utilitat per planejar i realitzar les vostres sortides.
En definitiva, tan sols espero que us agradi, sobretot als meus col·legues, i si a algú li pot resultar d'alguna utilitat, doncs molt millor.
A veure quant duro amb el blog... espero que vagi per llarg.
dimarts, 6 de maig del 2008
Queralbs - Núria - Queralbs
3 de maig del 2008, 6:00 del matí, en algun lloc de Barcelona, tres amics (Ivan, Montse i un servidor) hem quedat per fer un ruteta per la muntanya, Queralbs-Núria-Queralbs. El dia promet, segons la previsió farà sol tot el dia, és a dir, que ens rostirem una miqueta.
Salutacions ràpides, carreguem les motxilles al maleter i ens fiquem al cotxe per començar a fer carretera cap a Queralbs. A mig camí, o una mica més, parem a Cal Peyu per fer un cafetó, un quart d'hora petant la xerrada i comprovant que portàvem tot el que necessitàvem (potser una mica tard) i reprenem el camí.
A les 8:15 arribem a Queralbs i aparquem just abans de l'entrada al poble. Ens posem les botes, la cremeta per no tornar torrats i ens ajustem les motxilles per començar.
8.30, ja ens hem plantat al començament del camí a la plaça que trobem entrant a Queralbs. Un cartell informatiu de la ruta marca l'inici en una rampa de pujada empedrada que puja pel poble. Ens perdem per uns carrerons de forta pujada que ens porten fora del poble per emprendre el camí de muntanya. El primer tram ens porta a creuar-nos, en uns 10 minuts, amb la carretera que puja a Fontalba.
Des d'aquí, mirant a la dreta, veiem els cartells indicadors al costat de l'inici del nou vial de servei del cremallera. A partir d'aquí comença el nou tram del sender, passant per davant d'un parell de casses i un parell de fonts, la primera ens queda a la dreta (una mica amagada si no estem atents) i la segona és força evident, ens queda a l'esquerra junt a un banc de pedra. Després d'això comencen uns 40 minuts de pujada, que amb el sol que estava fent, per algú es devien fer interminables, sinó que li diguin a la Montse... Afortunadament hi ha un parell de llocs on poder refugiar-se un moment d'aquest sol i recuperar una mica les forces. Al final, arribem a una font amb un bon tros d'ombra i uns metres més endavant unes escales que ens faran baixar gairebé tota l'alçada que havíem guanyat. Al final d'aquestes escales ens plantem al camí antic a la vora del riu Núria.
Aquí ja comencem l'últim tram per arribar a Núria, caminarem uns 10 minuts i arribarem al pont de pedra, rehabilitat, que creua el riu Núria per iniciar un altre tram de pujada en esses, una mica més dur que l'anterior. Veient aquest tram i amb el sol que continuava fent, la moral d'algú començava a decaure... La falta de costum...
Arribant al final d'aquesta pujada ens trobem un petit banc de pedra per fer la paradeta, necessària per molts després d'aquesta pujada. Aquí aprofitem per beure una mica d'aigua i disfrutar del paisatge mentre esperem a la Montse que va una mica més enrere (aquest sol la està matant).
En quant la Montse s'ha recuperat, iniciem de nou la marxa, ens queda aproximadament una horeta per arribar al nostre destí. Ara el camí és una mica més agraït, però passem per un tram de pedres amb el que s'ha de tenir cura si no vols caure o torçar-te un turmell, ja que hi ha moltes pedres que es mouen.
Un cop passada aquesta pedrera veurem un dels salts d'aigua més característics del camí, el Salt de la Cua de Cavall, poc després arribarem a un pont penjant per creuar de nou el riu, que passa per sota de les vies del cremallera, des d'aquí es te una magnífica vista del riu amb una part del circ de Núria al fons.
Cada cop queda menys, però les forces també han disminuït considerablement a causa de la calor que començava a apretar, ara tot el que queda és pujada per dins del bosc, potser una mica més agradable ja que estàvem més arrecerats del sol. Poc a poc el camí es va enfilant i trobem trams amb escales per poder superar el desnivell sense tantes dificultats. Ja gairebé hi som, l'Ivan ve darrera a uns 5 minuts, ja una mica cansat i més enllà la Montse que va amb la llengua fora (els hauré d'entrenar més).
Finalment, després de 2h35m arribo a Núria, i al primer banc que em trobo davant del mirador m'assec a esperar als companys. 5 minuts després arriba l'Ivan, content d'haver arribat a Núria, una excursió que mai havia fet, igual que la Montse, que arriba 5 minuts després de l'Ivan, molt cansada. Un cop recuperades una mica les forces baixem al monestir per descansar i menjar una mica a la zona de pícnic.
Havent convençut a la Montse i una hora després d'haver arribat, comencem el recorregut de baixada, marcat per una pendent important i unes pedres que en qualsevol moment ens poden fer perdre l'equilibri. El sol cada cop apreta més, però la gent continua pujant. El camí de baixada, evidentment és molt més agradable, però tot canvia quan arribem a les escales que ara hem de fer de pujada. És la part més pesada del camí de baixada, segons va comptar la Montse, 185 esglaons, crec que és prou fiable, ja que va quedar traumatitzada per aquest tram. A partir d'aquí tot fa baixada i comencem a tirar. Quan me n'adono ja no veig a l'Ivan i a la Montse i quan arribo a la penúltima font em trec la motxilla i m'assec al banc per esperar-los. un quart d'hora després arriba l'Ivan i em diu que la Montse va una mica més enrere, amb un grup de valencians. Llavors continuem la marxa fins que ens creuem de nou amb la carretera que puja a Fontalba on esperem a la Montse.
Un cop tots junts iniciem l'últim tros del camí que ens deixarà a Queralbs. 2h15m després arribem al punt de sortida, ja està fet. Fem uns estiraments per no tenir tiretes l'endemà i baixem les motxilles al cotxe, ja són les 16h i nomes pensem en dinar, per tant, ens quedem al poble i anem al segon bar que hi ha entrant al poble, al costat d'una botiga de queviures. Un entrepà de truita mentre comentem les curiositats del camí i riem una estona.
Un cop més descansats, baixem al cotxe per tornar cap a Barcelona, amb la satisfacció d'haver fet un bon camí i alguns d'haver-se superat una mica més després d'haver pensat que no ho aconseguirien. Durant la tornada comencem a planificar una nova ruta per d'aquí a dos caps de setmana, decidim fer Núria-Coma de Vaca-Queralbs, però això ja serà una altra història.
Aquí estan la Montse i l'Ivan descansant a Núria.
Salutacions ràpides, carreguem les motxilles al maleter i ens fiquem al cotxe per començar a fer carretera cap a Queralbs. A mig camí, o una mica més, parem a Cal Peyu per fer un cafetó, un quart d'hora petant la xerrada i comprovant que portàvem tot el que necessitàvem (potser una mica tard) i reprenem el camí.
A les 8:15 arribem a Queralbs i aparquem just abans de l'entrada al poble. Ens posem les botes, la cremeta per no tornar torrats i ens ajustem les motxilles per començar.
8.30, ja ens hem plantat al començament del camí a la plaça que trobem entrant a Queralbs. Un cartell informatiu de la ruta marca l'inici en una rampa de pujada empedrada que puja pel poble. Ens perdem per uns carrerons de forta pujada que ens porten fora del poble per emprendre el camí de muntanya. El primer tram ens porta a creuar-nos, en uns 10 minuts, amb la carretera que puja a Fontalba.
Des d'aquí, mirant a la dreta, veiem els cartells indicadors al costat de l'inici del nou vial de servei del cremallera. A partir d'aquí comença el nou tram del sender, passant per davant d'un parell de casses i un parell de fonts, la primera ens queda a la dreta (una mica amagada si no estem atents) i la segona és força evident, ens queda a l'esquerra junt a un banc de pedra. Després d'això comencen uns 40 minuts de pujada, que amb el sol que estava fent, per algú es devien fer interminables, sinó que li diguin a la Montse... Afortunadament hi ha un parell de llocs on poder refugiar-se un moment d'aquest sol i recuperar una mica les forces. Al final, arribem a una font amb un bon tros d'ombra i uns metres més endavant unes escales que ens faran baixar gairebé tota l'alçada que havíem guanyat. Al final d'aquestes escales ens plantem al camí antic a la vora del riu Núria.
Aquí ja comencem l'últim tram per arribar a Núria, caminarem uns 10 minuts i arribarem al pont de pedra, rehabilitat, que creua el riu Núria per iniciar un altre tram de pujada en esses, una mica més dur que l'anterior. Veient aquest tram i amb el sol que continuava fent, la moral d'algú començava a decaure... La falta de costum...Arribant al final d'aquesta pujada ens trobem un petit banc de pedra per fer la paradeta, necessària per molts després d'aquesta pujada. Aquí aprofitem per beure una mica d'aigua i disfrutar del paisatge mentre esperem a la Montse que va una mica més enrere (aquest sol la està matant).
En quant la Montse s'ha recuperat, iniciem de nou la marxa, ens queda aproximadament una horeta per arribar al nostre destí. Ara el camí és una mica més agraït, però passem per un tram de pedres amb el que s'ha de tenir cura si no vols caure o torçar-te un turmell, ja que hi ha moltes pedres que es mouen.
Un cop passada aquesta pedrera veurem un dels salts d'aigua més característics del camí, el Salt de la Cua de Cavall, poc després arribarem a un pont penjant per creuar de nou el riu, que passa per sota de les vies del cremallera, des d'aquí es te una magnífica vista del riu amb una part del circ de Núria al fons.Cada cop queda menys, però les forces també han disminuït considerablement a causa de la calor que començava a apretar, ara tot el que queda és pujada per dins del bosc, potser una mica més agradable ja que estàvem més arrecerats del sol. Poc a poc el camí es va enfilant i trobem trams amb escales per poder superar el desnivell sense tantes dificultats. Ja gairebé hi som, l'Ivan ve darrera a uns 5 minuts, ja una mica cansat i més enllà la Montse que va amb la llengua fora (els hauré d'entrenar més).
Finalment, després de 2h35m arribo a Núria, i al primer banc que em trobo davant del mirador m'assec a esperar als companys. 5 minuts després arriba l'Ivan, content d'haver arribat a Núria, una excursió que mai havia fet, igual que la Montse, que arriba 5 minuts després de l'Ivan, molt cansada. Un cop recuperades una mica les forces baixem al monestir per descansar i menjar una mica a la zona de pícnic.Havent convençut a la Montse i una hora després d'haver arribat, comencem el recorregut de baixada, marcat per una pendent important i unes pedres que en qualsevol moment ens poden fer perdre l'equilibri. El sol cada cop apreta més, però la gent continua pujant. El camí de baixada, evidentment és molt més agradable, però tot canvia quan arribem a les escales que ara hem de fer de pujada. És la part més pesada del camí de baixada, segons va comptar la Montse, 185 esglaons, crec que és prou fiable, ja que va quedar traumatitzada per aquest tram. A partir d'aquí tot fa baixada i comencem a tirar. Quan me n'adono ja no veig a l'Ivan i a la Montse i quan arribo a la penúltima font em trec la motxilla i m'assec al banc per esperar-los. un quart d'hora després arriba l'Ivan i em diu que la Montse va una mica més enrere, amb un grup de valencians. Llavors continuem la marxa fins que ens creuem de nou amb la carretera que puja a Fontalba on esperem a la Montse.
Un cop tots junts iniciem l'últim tros del camí que ens deixarà a Queralbs. 2h15m després arribem al punt de sortida, ja està fet. Fem uns estiraments per no tenir tiretes l'endemà i baixem les motxilles al cotxe, ja són les 16h i nomes pensem en dinar, per tant, ens quedem al poble i anem al segon bar que hi ha entrant al poble, al costat d'una botiga de queviures. Un entrepà de truita mentre comentem les curiositats del camí i riem una estona.
Un cop més descansats, baixem al cotxe per tornar cap a Barcelona, amb la satisfacció d'haver fet un bon camí i alguns d'haver-se superat una mica més després d'haver pensat que no ho aconseguirien. Durant la tornada comencem a planificar una nova ruta per d'aquí a dos caps de setmana, decidim fer Núria-Coma de Vaca-Queralbs, però això ja serà una altra història.
Aquí estan la Montse i l'Ivan descansant a Núria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)