090523 - Pels Entorns de Vilada

Son les sis del matí quant la Núria i jo fem via cap a Vilada, a fer una ruta anomenada Pels Entorns de Vilada del Palau Robert.

Per accedir al punt de partida cal sortir de Berga per la C-16 en direcció al túnel del Cadí i, just després del primer túnel, trencar a la dreta per la carretera C-26 fins a Vilada, on s'estaciona el cotxe al costat del parc dels Gronxadors, que és el parc al ben mig del poble. Aquí ens equipem i ens dirigim al començament de la circular.

Sortim del parc i ens dirigim per la C-26, tot seguit girem a l’esquerra pel carrer que puja cap a l’Ajuntament. Passem per la plaça de la vila, on ja trobarem les senyals del PR C-127 que si les seguim ens farà pujar cap al cementiri, passant davant de l’església de Sant Joan. Un cop deixem l’església el camí es comença a endinsar-se cap al bosc.

Quant portem uns 40 minuts de caminada, arribem a la Creu del Roset, on es gaudeix de les bones vistes de l’entorn. Al 60 ens trobem amb una font on es pot reabastir-se d’aigua, però nosaltres de moment en portem de prou. Una mica més endavant trobem un túnel de pedra, cosa que aprofito per practicar una mica l’escalada mentre la Núria em fa una foto i descansa amb aquesta fresqueta.

Als 70 minuts arribem a una explanada on tenim a ma dreta la baixada cap a Vilada, i a l’esquerra la pujada fins el Castell de Roset salvant un grau. Ens apropem al castell, i mentre la Núria torna a agafar l’alè, jo m’apropo al castell a fer les quatre fotos de rigor. A l'altiplà on s'ubiquen les restes de l'antiga fortalesa se'n distingeixen algunes parets, part de la torre original i una cisterna de recollida d'aigua de la pluja excavada a terra. Torno al seu costat en 10 minuts, i fem un mos amb vistes a la vall. Un cop hem descansat una mica, desfem el camí i aquest cop agafem el camí que baixava a ma dreta, que ara el tenim a ma esquerra.

El camí comença per una pista, que de seguida es pren un sender a ma dreta poc visible que s’endinsa més al bosc. Al poc es remunta un grau i creuem la carretera que va de Vilada a Nou Berguedà, i comença a baixar fortament pel bosc. Mentre baixem anem creuen varies vegades la mateixa carretera, fins que s’uneixen les dues en el mateix final, des d’on es veu una masia medieval molt ben conservada. Més endavant ens trobem amb la C-16 que va a Berga.

La ruta comenta que més endavant s’endinsa per l’Àrea Recreativa del Molí del Cavaller, seguint cap al Molí dels Cavallers vora l’embassament de Baells, per retornar a la mateixa carretera C-16. Aquesta part ens la vam saltar, ja que la Núria venia molt cansada.

Nosaltres vam seguir recta la C-16 fins a Vilada i el cotxe. Després ens vam dirigir a Berga per dinar a on havíem quedat amb l’Agustí, la Mar, el David i la Ingrid, els meus amics de tota la vida. Dinant vam tenir una grata sorpresa, l’ Ingrid esta embarassada!! Felicitats als dos!!

090531 - Pujada a la Vall de Núria

La meva mare volia pujar a Núria caminant, i em va demanar a veure si la portava. Vaig parlar amb companys de feina i familiars que també volien venir, així que avui farem una macro-excursió a Núria. Som: la meva mare (Reyes), el meu cunyat (Albert), Pemi, Eva, Montse (Si!! Aquella Montse que venia fa temps amb nosaltres!!), Sonia León i el seu xicot, i la Lara. També van venir la Núria i l’Olga, però només a donar suport moral ja que l’Olga esta embarassada de la Berta i la Núria no es veu en cor de fer-la.

Hem quedat a les 8:30 al pàrking del pujador de Queralbs. Arribem i no trobem a ningú. Resulta que el Pemi i la Eva estan esmorzant a un bar vora la sortida de la pujada. Ens preparem i carreguem els trastos, vora les 9 arriba la resta de gent que encara no han esmorzat, així que anem en la recerca del Pemi i la Eva. Mentre esmorzen, la resta esperem 40 minuts al carrer fent conya i comentant la jugada.




Vora les 10 del matí ens posem en marxa...

Al ser un grup tant nombrós es divideix ràpidament. Jo em quedo a la cua, com hem fet sempre que anem tant gent, amb la meva Mare, l’ Albert, la Sonia i el seu xicot, i la resta va davant amb el Pemi. Portem dos walkie-talkies, per poder comunicar-nos si passa alguna cosa. Passada la font, ja tenim tres grups formats, a part dels que ens avancen. Al davant de tot, en Pemi i la Eva. Al mig, la Montse, la Lara, la Sonia i el seu xicot. A la cua, anem la Reyes, l’Albert i jo. Aquesta divisió no s’ajuntará en cap moment més del dia.

Quant arribem al pont de pedra, a l’Albert li agafa una “pajara”, el que ens obliga a baixar molt el ritme. Parem a fer un mos, i a que begui aigua, a veure si es recupera una mica ja que ara comença la forta pujada. Sort que el dia es comença a ennuvolar i no fa gaire calor. En aquest punt ja no tenim comunicació amb els que van davant.

Quant arribem a l’últim tros de la caminada, després del segon pont de pedra i la cascada, ens va caure una pedregada, cosa que ens obliga a posar-nos els impermeables i a recollir-nos una mica sota els pocs arbres que hi han. Quant la pedra va amainar, ens posem en marxa ja que la temperatura ha caigut força i ens comencem a glaçar. Molt a poc a poc, aconseguim arribar a la Vall de Núria on per fi podem comunicar-nos amb la Núria que ens indica un lloc del restaurant on ens esperen.

Quant arribem al restaurant ens esperen dues sorpreses: la primera va ser que la resta de la gent va marxar ja que tenia pressa per anar a dinar al Caçadors, això si, sense haver-se pogut comunicar amb nosaltres a veure com estàvem ni en quin punt; i la segona va ser que les consumicions les vam tenir que pagar nosaltres, ja que es veu que tenien tanta pressa que no van pensar ni en pagar el que consumien.

Tant sols una vegada em vaig treure l’ impermeable, amb un cafè calent a una mà i un entrepà a l’altre, assegut veient com deixava de ploure em va començar a esvair l’enuig del dia: per l’espera de més d’una hora, per l’abandonament a la ruta i el millor de tot, per un cafè que em va costar més de 10 €...

090501 - Mines d'Ogassa

Avui el Pemi i jo hem quedat de nou per fer el segon intent del Gra de Fàjol. Anem molt animats, amb ganes de pujar i si ens sobren energies intentarem de pujar a Bastiments.

No ens ho podem creure!! Estem arribant a Vallter 2000 i esta nevant!! Tenim un pam de neu verge a la carretera. Arribem, molt a poc a poc, al lloc on hauria de ser el pàrking, però no es veu ni per on passa la carretera. Si això no fos poc, el vent que bufa fa que el cotxe es mogui una mica.

Amb el cap baix, i per culpa del mal temps girem mitja volta (cosa que ens costa força) i baixem. A mida que baixem la tempesta va amainant. Fem una parada a on comença el port de muntanya de Vallter 2000 per veure si podem un intent per un altre banda, però es veu força negre. Així que comencem a desfer el camí cap a Barcelona.

Quant arribem a Sant Joan de les Abadesses, en Pemi em proposa de fer un tros de la via verda del Ferro i el Carbó. Tenim ganes de moure les cames i gastar una mica de l’energia que portem, així que decidim fer l’últim tros, fins les mines d’Ogassa.

De mica en mica el sol comença a escalfar, de tal manera que nosaltres que anem amb pantalons d’hivern, gore-tex, polars, etc. ens comença a molestar tota la roba. Abans d’arribar a les mines, ja portem la meitat de la roba a les mans, i estem suant com a pollastres.

Un cop arribem, intentem explorar una mica l’entorn, cosa que es una mica impossible ja que estan tancades al públic. Així que decidim que tornarem a Barcelona, per dinar amb la família i deixar per un altre dia això de la muntanya.