Estem a dijous 14 de gener del 2010 i avui atacarem el Toubkal. No fa gaire bon temps, però ho hem d’intentar.
Avui al Pemi li molesta força el braç, i desprès d’esmorzar decideix, amb força pena, que es quedarà al refugi. Jo em trobo amb força i ganes d’intentar-ho, així que marxem l’Abdul, jo i un francès anomenat Frank amb el que hem fet bones migues. Sortim del refugi que ja es de dia, encara que força gris.
La pujada al Toubkal des de el Refugi de Neltner son 900 m de desnivell positiu, dividit en 3 pujades destacades i dues part on es pot descansar. Es a dir, primera tirada de 300 m de desnivell amb un replà, una altre tirada de 300 m amb un altre replà, i l’última tirada de 300 m amb el cim al final. Superem la primera tirada sense cap problemes. Al final de la segona tirada esdevé el mal temps amb boira, força vent, mala visibilitat, etc.
Al ben mig de la tercera tirada, just a 4.067 (a 100 m del cim!!!) el temporal es força inaguantable. Mentre l’Abdul i jo decidim si donar mitja volta o continuar, ens trobem que retornen dos grups d’alpinistes. Al principi em semblava que la boira els donava un color blanc, però cada cop que son mes a prop veig que estan coberts de neu des del casc fins les botes. Breument ens comenten que es impossible anar al cim. Així que decidim ajuntar-nos i baixar al refugi.
Sort que disposem de diversos guies a la baixada, la visibilitat es nula i ens podríem perdre en qualsevol moment. De cop i volta, un cop d’aire ens aixeca a 5 de nosaltres pels aires i ens llença muntanya avall fent que tinguem que fer servir les tècniques d’autorescat. Triguem dues hores en fer l’última tirada de 300m, fem quatre passes i clavem el piolet a terra per assegurar-nos en una pendent de més del 45%.
De mica en mica anem arribant al Refugi a on ens espera un menjar calent i te berber. Estem tota la tarda mirant al cel i contemplant la tempesta que tenim al voltant. Comentem amb l’Abdul la possibilitat de fer cim el dia següent, cosa que li sembla poc probable. Decidim esperar a les 6 del matí per veure el temps i acabar de decidir que farem. En cas de no poder pujar, hauríem de baixar a Imlil i fer un petit trekking per la zona.
Aprofitem per fer mes relació amb el Frank, que es muda a la nostre habitació. Decideix acompanyar-nos al dia següent, però anirà al seu ritme.
Passem la tarda descansant, menjant, parlant amb els altres alpinistes, i fent plans pel dia següent. Sopem aviat i a dormir, a veure si aquest maleït temporal ens dona una hores de descans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada