091025 - Collbató

Avui Diumenge, el Pemi i jo, hem quedat amb el Xavi i la Ruth, del Centre Excursionista de Santa Perpetua per anar a escalar una mica. Com que tots viuen a Santa Perpetua, he quedat amb ells a les 9 a Collbató. La meva sorpresa es que quant arribo a Collbató, el meu GPS es torna boix i em trobo amb el mercat al mig del poble... Al final hem truca el Pemi i em venen a buscar a peu, ja que la cosa esta una mica girada.

Esmorzem un cafè al bar 4000 peus, del Centre Excursionista, i després enfilem el camí cap a les vies. La pujada és una mica costosa, fa molta calor i el pes del material no ajuda gaire.

Un cop a les vies decidim que el Xavi i la Ruth obriran una via i el Pemi i jo l’altre, així ens podrem anar veient i fent fotos. Els primers en pujar son el Pemi i el Xavi. A mitja via, el Xavi confessa que es va cremar els dits la nit anterior fent panellets... el que ocasiona que el Pemi l’hagi d’ajudat a posar les cintes Express i a muntar la reunió, però aquestes coses ja li agraden al Pemi, jeje.

Quant ens toca el torn a la Ruth i a mi, ens trobem que tenim un altre grup de gent a la via de l’esquerra de la Ruth i a la meva dreta, cosa que ocasiona que tinguem que esperar torn per tocar la reunió.

El Xavi i el Pemi fan l’última pujada i recullen el material per deixar la via. De tornada als cotxes mirem el centre on s’entrenen els bombers, sembla molt interessant... el pròxim dia ho mirarem amb més deteniment.

091024 - Pedraforca

Avui dissabte la Núria i jo hem decidit fer el Pedraforca 360. Si ja ho sé, l’hem fet unes quantes vegades, però la Núria no l’ha acabat mai i diu que es un repte personal, i com que li dona culpa a la calor de que no el pugui acabar.

Així que ens llevem a les 5 del matí, per començar a caminar a les 8 del matí. Tot just comença a sortir el sol, i la temperatura es molt agradable. La Núria va pujant força bé, i de mica en mica anem agafant alçada. Quant arribem a la font dels Terrers ja es de dia, i es veuen las muntanyes amb una fina capa blanca... SI!! ES NEU!!

Seguim el camí sense parar-nos. Anem pujant fins la pista florestal que puja de Saldes i ens portarà al refugi Lluís Estassen. Un cop al refugi, arribem 45 minuts més tard del que marca la ruta, es quant realment surt el sol d’entre els núvols, el que provoca que ens traiem les jaquetes. Esmorzem un entrepà estirats a la gespa. 30 minuts més tard ens tornem a posar en marxa.

De tornada hem de fer un parell de parades, ja que la Núria comença a estar una mica cansada. Un cop agafa la pista florestal que porta cap a Saldes (punt de retirada les dues últimes vegades que ha vingut), em sembla que li venen forces de nou al veure que supera aquest punt, cosa que aprofito i enfilem el camí cap a Gósol.

Al no fer tanta calor, l’última part del recorregut s’ha fet força ràpida. Al enfilar l’última recta cap al cotxe, li venen unes forces renovades a la Núria que em fa anar a un pas lleuger, de tal manera que anem fent alguna “tonteria” pel camí. Així que per fi, repte superat per part de la Núria!!

NOTA: Ara vol pujar a la Vall de Núria...

091017 - De Collformic al Matagalls

Avui dissabte hem quedat el Pemi i jo per anar a fer el Matagalls des de Collformic, serà la prova per veure si ja estat del tot recuperat del tormell. Son les 8 del matí i passo per casa seva a despertar-lo... sembla que se li han enganxat els llençols ja que li costa força de baixar.

Arribem al pàrking de Collformic, ens preparem i comencem la pujada. La temperatura es força fresca, jo porto una gorra i guants i el Pemi porta posats els seus guants que no ens traurem en una bona estona. La primera pujada es d’aquelles que costa, ja que arrenques en fred i comences a guanyar alçada ràpidament.

Un cop amunt, trobem una planícia que s’agraeix per recuperar la sensibilitat a les cames i recuperar l’alè. Aquí ens traiem la gorra i els guants i com que ja anem calents forcem una mica més el pas. No ens adonem que estem anant per fora del camí, o millor dit, una altre camí obert per les cabres, que va per la dreta del camí original. No ens preocupa gaire, ja que aquest es força mes entretingut i agradable ja que vas força a prop de la cresta.

Arribem a la segona pujada forta i ens trobem amb un dubte, no sabem si mig-grimpar pel camí de cabres per continuar o seguir per la cresta. El no portar cordes i la incertesa del camí ens fa girar i mig-grimpar fins que superem la segona pujada. Ara veiem al final el Matagalls amb la seva creu.

Estem en una altre planícia, així que aprofitem per tornar a accelerar i apropar-nos al nostres destí. L’últim tram del camí, que es una altre pujada, la fem a pas lleuger, el que provoca que ens tornem a equivocar i pujar per un corriol amb molta pedra solta. Arribem a la creu, abraçada de rigor, mirem el paisatge i ens fan la foto. Mengem una barreta i tornem cap a Collformic.

La baixada la comencem a poc a poc, ja que el Pemi s’està recuperant del tormell, però com som així de bèsties acabem fen la baixada corrents, saltant de pedra en pedra... Passat una estona, reflexionem del que estem fent, us recordo que jo pateixo del genoll, i ens prenem la resta de baixada amb més pausa.

Un cop a Collformic comenten la possibilitat de tornar a fer-lo ja que els dos ens hem quedat amb prou forces i ens ha semblat poca cosa. Decidim ser conscients i parem al bar a esmorzar i prendre el sol, cosa que agraïm i molt.

091011 - De Monistrol a Montserrat

Avui diumenge he quedat amb la Núria i ma mare per pujar des de Monistrol a Montserrat. Es una pujada que comença a ser habitual de fer-la per aquesta època per part de la meva mare i jo...

Anys anteriors, la meva mare i jo (que aquest any compleix 65 anys) van fer aquesta pujada pel camí dels Canals i de l’Aigua que surt davant de l’Aeri, però com que vindrà la Núria i la meva mare ja comença a tenir una edat, vol provar una ruta més suau, així que agafarem el PR-C 19.

Comencem el camí força aviat, així anirem amb la fresca. Un cop passat la bifurcació de la Drecera dels Tres Quarts parem a esmorzar una mica. I una mica més enllà començà el patiment: les escales. I una mica més amunt arribem al nostre destí.

Visita obligada al punt d’informació per veure quines rutes tenim. Estirem les cames fent el una volta pel santuari, tornem a veure l’església i posem les espelmes corresponents. Una altre volta pels voltants i anem baixant cap al cotxe.

Un cop fora del pàrking, vora les 12 hores, la cua per entrar-hi amb cotxe arriba fins a Monistrol.

091017 - CESP - La Castellassa

Son les vuit del matí i els meus pares ens esperen, a la Núria i a mi, a la cantonada per estar a les 8:30 a Santa Perpetua, on hem quedat amb el Pemi i la resta de gent per fer una sortida programada pel CESP (Centre Excursionista de Santa Perpetua) a la roca de La Castellassa.

La majoria de gent hi va en autocar, però com nosaltres serem 5 persones anirem amb cotxe, així tindrem mes llibertat. Cosa que agraïm, ja que cada vegada que estem mes aprop es va complicant la carretera, i l’autocar ho te més complicat a cada revolt. Al final han de baixar i fer l’últim tram a peu.

Un cop al pàrking ens reunim i comencem a caminar per un una pista que comença a guanyar alçada. Vora els 100 metres girem a la dreta i ens endinsem en un corriol, que més amunt va a parar a un altre tros de pista, que l’agafem uns 50 metres i després ens endinsem en un altre corriol fins arribar a La Castellassa un parell d’hores de la sortida.

Amb vistes a la roca esmorzem, fem fotos de les vistes i xerrem una estona. Ens ensenyen les vies d’escalada, i ens comenten algunes histories dels voltants. Fem també la foto de “família”. Un cop acabat, fem el camí de tornada fins el pàrking on nosaltres tenim el cotxe i la resta encara ha de baixar una mica més ja que l’autocar ha tingut que marxar més avall.

090927 - CESP - La Mola

Son les vuit del matí, i avui he quedat amb el Pep, el Xavi i la Ruth (companys del Grup Excursionista de Santa Perpetua de Mogoda) per anar a fer una via ferrata, la primera per part meva.

La previsió meteorologica de la setmana donava pluges pel diumenge, però fa un sol que comença a escalfar-nos mentre esperem a veure si es presenten més persones. Quant estem a punt de marxar, apareix un altre company que s’ha llevat aviat i ha vist el temps, així que ha vingut a veure si es feia la matinal programada: fer La Mola. Com és l’única persona que ha vingut que no té material per fer una via ferrata, decidim anar a fer La Mola.

Agafem un escalextric de carreteres interiors per arribar a un pàrking mes enllà de Matadepera i endinsat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, on ens equipem (traiem tota la “ferralla” i agafem l’aigua i poca cosa més) i enfilem un camí que comença a pujar per escalfar les cames. Als cinc minuts ja te’ns les cames prou calentes i desitgem que vingui un pla, que trigarà encara uns minuts més a arribar.

Al llarg del camí ens trobem força gent, resulta que hi ha una gimcana popular... em sembla que començo a tenir la “negre” en aquest aspecte ja que últimament ens trobem amb curses d’aquest tipus per tot arreu.

Una hora i mitja més tard arribem a La Mola (1.104m), on ens trobem amb un monestir romànic actualment reconvertit en un museu-restaurant. Primer de tot busquem un lloc al solet, esmorzem una mica i descansem. Més tard visitem el monestir i el restaurant, ens proveïm de cartilles de rutes i admirem el paisatge. Passats una mitja hora comencem la tornada als cotxes.

090823 - Besalu - Banyoles - Girona

Avui diumenge havíem preparat una sortida el Pemi i jo, però com encara li fa mal el tormell de la travessa que vàrem fer al Pedraforca, marxarem els quatre en plan turista a visitar alguns pobles de Catalunya.

Primer visitem Besalú, on fem un cafè en un bar amb força encant. Veiem l’església jueva, la muralla i la plaça del poble. Anem cap al cotxe quant comença a escalfar massa el sol, i ens dirigim a Banyoles. Visitem Banyoles de mentres busquem un lloc per dinar que sigui massa car, es una cosa estranya, però la majoria de restaurants estan tots tancats. Al final, dinem al Telepizza, hamburgueses i pasta, així que de pizza poca cosa.

Quant acabem, com que Banyoles ja esta visitada, enfilem el camí cap a Girona. Aparquem al pàrking de l’entrada i fem un recorregut a peu. Al barri antic fem un gelat de iogurt que et poses al damunt el que tu vulguis... ummmm. Un cop acabat, fem una bona volta per baixar tot el que hem dinat.

Més tard tornem al cotxe i cap a Barna, que ja comença a ser una mica tard i a l’endemà hem de treballar.