091209 La Masella

Avui el Pemi i jo hem quedat per seguir l’entrenament per anar al Toubkal, i hem decidit a fer La Masella i pujar a La Tosa. Pujem per la C58 direcció Berga, i el túnel del Cadí. Un cop al Túnel ens comenten que ja no es pot fer anada i tornada, que ara hem de pagar els 14 € d’anada i al baixar uns altres 14 € de baixada. Quin atracament!

Un cop al pàrking baixem i comencem a preparar-nos. Pujarem amb les botes, sense crampons ni raquetes de neu, ja que el que volem es agafa una mica de rodatge. Fa un fred que congela, així que ens posem ràpidament en marxa. Al mig de la primera pujada, parem per escalfar-nos les mans ja que se’ns han quedat glaçades i ara les puntes dels dits fan molt de mal.

Per sort, entrem ràpidament en calor i continuem la pujada. Ja han obert les pistes i cada cop ens trobem més gent baixant. Al mig del nostre destí, ens comencen a avançar gent que puja amb esquís que ens mira com si no coneguéssim altres sistemes per pujar...

Poc a poc ens adonem que tenim la càmara de fotos que sembla un bloc de gel. No es poden fer funcionar ni els botons. També ens adonem que tenim l’aigua glaçada, i que cada cop el fred és més intens.

Abans d’arribar al cim, el Pemi comenta que té el peu congelat, així que donem mitja volta i ens dirigim a l’últim refugi abans d’arribar a La Tosa. Un cop arribem veiem que hi ha cua per entrar, i un cop a dins has d’estar de peu ja que sembla que tots els esquiadors estan dintre. Posem els entrepans sobre els radiadors per a que es desfacin (si! Estan congelats!!) mentre entrem en calor. Parant amb la depenenta del refugi, ens comenta que al cim es registrem temperatures de -42ºC de sensació tèrmica!!

Un cop hem entrar en calor i hem menjar una mica, ens posem els crampons ja que ara tenim la baixada, i no fa falta que ens la juguem. Per entrar en calor, fem una petita carrera, cosa que fa que els esquiadors que baixen ens mirin com si estiguéssim una mica bojos.

Arribem al cotxe i el posem en marxa per a que es vagui escalfant mentre ens anem canviat de roba i guardant els trastos. Quant entren al cotxe ja ha agafat una temperatura força agradable, cosa que fa que la tornada no sigui tant trista. Snif, snif.

091205 Port del Comte

Avui dimecres, el Pemi i jo em quedat per anar a fer una volta pel Port del Comte amb raquetes, i baixarem fent snow. Decidim fer cas de la plana de ViaMichelin i agafem el trajecte per Berga. Entre les corbes i la boira, se’ns fa un pèl massa llarg, així que mentre continuem decidim que la baixada la farem per on sempre.

Desprès de més de dues hores i mitja arribem a l’estació tot just quant comença a sortir el sol, aixi que fem la paradeta de rigor per la foto. Fa un fred que et deixen les dits congelats. Un cop a l’estació, ens dirigim al sector del Sucre que és l’únic que esta obert. Aparquem just al davant dels remolcadors, recordem que encara no han obert les pistes, i ens preparem. Tot just comencem a caminar quant posen en marxa el primer remuntador per a que pugin els “pisters”, però ens comenten que tenen previsió d’obrir un parells de pistes.

Enfilem la pista, i cada cop veiem que hi ha menys neu... Un cop arribem al punt més alt de Port del Comte, fem el canvi i ens posem la taula d’snow als peus. Anem baixant, pero entre la meva falta d’experiència amb snow i la molt poca neu que hi ha fa que vagi més pel terra i que una altre cosa, així que quant arribo a l’última part de la pista per arriba al cotxe em trec la taula d’snow i faig els últims 100 metres a peu.

Han obert dues pistes, pero millor que no ho haguessin fet. La poca gent que ha vingut, marxa amb nosaltres de les pistes molt descontenta.