Hem arribat al dissabte dia 16 de gener del 2010 i ens llevem sense pressa ni despertadors. Un cop en peu anem a la terrassa, on fa estona que ha sortit el sol i on ja tenim l’esmorzar a punt. Un cop acabat l’esmorzar, assaborim el sol i les vistes de la vall en un dia clar i sense núvols. Una mica més tard, apareix en Frank, que s’asseu a taula i pren un te berber.
Al cap d’una bona estona arriba Abdul i el cotxe 4x4 que ens portarà a Marrakech. Quedem amb en Frank de veure’ns per Marrakech i ens desitgem sort. Recollim els pocs estris que no estan guardats en la bossa i sortim de la Riad. Carreguem el cotxe i pugem per anar a Marrakech. El camí de retorn queda més marcat per la tristor de deixar la muntanya i la neu enrere.
El cotxe ens deixa a una plaça de Marrakech a prop del centre, la resta l’hem de fer a peu. Arribem a la Riad, molt semblant a la típica casa andalusa, pati interior, escala a la part superior, plantes, ombra, etc. Ens ensenyant l’habitació i comença la lluita a veure qui es dutxa primer, que portem quatre dies sense dutxar-nos (m’agradaria veure qui es capaç de dutxar-se a 3º). Al final és el Pemi el primer, que disfruta durant una bona estona d’ella. Arriba el meu torn i també m’estic l’ estona que em sembla sota l’aigua calenta.
Un cop nets decidim anar a veure la ciutat. Agafem les cameres de fotos i vídeo, diners i una jaqueta per si fa fresca, encara que ara mateix estem a 23 º. Sortim de la Riad i busquem la plaça, triguem una mica en trobar-la però ja ens va bé, així estirem les cames. Trobem un lloc on dinar, que seria un bar de cuina ràpida però amb Tagines i couscousse. Un bon plat per a cadascú, 3 cokes (de mig litre!!), una ampolla d’aigua (de litre i mig), te berber, pa... tot per 14 dirhams, uns 11 Euros.
Fa una calor terrible i anem en màniga curta. Donem varies compres pels carrerons que son més frescos, i realitzem alguna que altre compra. Per la tarda decidim donar més voltes a veure que podem comprar o trobar. En una terrassa ens trobem al Frank, que ens ajuntem a fer un altre te. Quant es fa fosc, canviem de terrassa, anem a una ubicada al taulat d’un edifici des d’on podem veure tot Marrakech de nit. Aquí en Frank queda amb una noia per anar de festa a la nit, però en Pemi i jo no ens apuntem.
Arriba l’hora de sopar i baixem a la plaça on han muntat tot de parades amb seients per sopar. Escollim una i sopem. Finalitzem amb el típic te berber. Quant es fa tard, ens despedim de Frank que el deixem a un cibercafé. Arribem a la nostra habitació i ens posem a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada