100219-21 Casa Rural a prop de Figueres

Aquest cop, la Núria i jo, hem quedat amb la meva família per anar a passar un cap de setmana sencer a una casa rural al costat de Fogueres. Serem vuit adults, un nen de tres anys, una nena de sis mesos i una gossa.

Arribem el divendres per la tarda, i ja trobem mig instal·lats a tota la família. La Núria i jo reconeixem la casa i anem a que serà la nostre habitació. Ens reunim amb la resta de la família i decidim anar a fer un tomb pel poble. Com que no hi ha gaire moviment, entrem dins del casal on ens prenem una copa. Quant arriba de tancar el casal, ens dirigim a la casa per preparar-nos per sopar.

Mentre sopem decidim el que farem el dia següent. Anirem a l’Estartit i farem una volta en un vaixell on podrem observar el fons marí. Fa un dia força esplèndid, encara i això la Núria es mareja i no ho passa gaire bé. Un cop a terra ferma, la Núria es queda al cotxe fent una becaina mentre la resta busquen un restaurant on menjar alguna cosa. Després de dinar, donem una volta pel passeig marítim per pair.

A la tarda anem a donar una volta pel poble de Castelló d’Empúries, excepte la meva mare i la Núria que no es troben gaire bé. És un poble que a pesar de ser petit, el seu nucli antic té un encant.

De retorn a la casa, ens preparem i ens disfressem per anar a sopar. En el sopar la parella que regenta la casa s’ho passa força distret. Un cop de retorn a les nostres habitacions, fem un sorteig a veure qui porta la millor disfressa. La primera posició és per la meva germana (Sonia) que porta una disfressa de vaca; la segona posició és per a un servidor que anava de hippie; la tercera per el meu cunyat (Jesús) que porta una disfressa de “chico moderno”. Acabem la nit amb uns “mojitos” i comenten el dia.

El matí del diumenge tornem a fer una volta per veure els animals de la granja. Un cop hem aclarit els comptes amb la casa, ens dirigim al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, on agafem un camí que dona un recorregut per veure els aiguamolls, les aus i els paisatges. El total del recorregut son uns sis quilometres i mig d’anada i uns altres de tornada.

Tornem direcció a Castelló d’Empúries on trobem un restaurant per dinar una mica justets, ja que recordem que som 8 adults i dos nens amb cotxes. Quant acabem ens despedim els meus pares i nosaltres. Els meus pares agafaran l’autopista i cap a Barcelona, mentre que la Núria i jo anirem per la carretera fent camí.