090815 - Pic de la Dóna, Bacivers i Bastiments

Avui dissabte el Pemi i jo anem a fer una ruta per Vallter, farem des de el pàrking de l’estació de Vallter 2000 a Bastiments, passant pel Pic de la Dóna i Bacivers.

Arribem al pàrking que encara no ha sortit el sol, cosa que fa que la temperatura sigui força agradable. Ens posem els soft-shells (uiiii quin virugiiiii), la motxilla i ens apretem les bambes. Mirem el mapa i cap amunt, tot recte cap al Pic de la Dóna.

Al mig de la pujada tenim una explanada, on mirem enrere i podem veure unes vistes molt agradables, però encara hem de pujar més i ja comença a sortir el sol. Girem a l’esquerra i comencem l’últim tros fins el Pic de la Dóna.

Des de el Pic de la Dóna girem una mica a l’esquerra, en direcció per la carena que ens porta a Bastiments, però abans d’arribar girem a mà dreta en direcció a Bacivers i el seu llac. Al arribar al llac, ens costa una mica de veure el camí que puja a Bacivers, així que utilitzem el mètode que millors se’ns dona... tot recte amunt camp a través! Quant portem uns 50 metres, veiem el camí de pujada i l’agafem.

Des de el pic de Bacivers anem per la carena fins Bastiments, que arribem per la part de darrera tot pujant els últims 20 metres com a cabres. Això fa que alguns visitants es quedin força sorpresos al veure’ns aparèixer del mig del no res. Fem la foto de rigor amb la creu, descansem i barreta. Mentres parlem amb altres excursionistes, veiem que el temps comença a canviar, el que fa que recollim ràpid, i ens posem en marxa.

Agafem el camí de retorn cap al Pic de la Dóna, però just on tenim el desviament cap a l’esquerra de Bacivers agafem un camí a la dreta que baixa cap al pàrking de Vallter 2000. Tot just comencem la baixada, comença a ploure, cosa que fa que el Pemi i jo apretem el pas. Arribem al pàrking una mica mullats, sort que els soft-shells aguanten una estona la pluja.

Intentem de dinar alguna cosa al bar de l’estació, però davant l’incompetència i l’espera de més de 30 minuts decidim baixar a algun poble que ens atenguin millor.

090726 - de Ribes de Fresser al Taga

Avui diumenge, el Pemi i jo em decidit fer el Taga des de Ribes de Freser, una circuit circular d’uns 15 km i 1.500 m de desnivell acumulat en unes 5 hores.

Com és una travessa força més curta del normal, ens acompanyaren l’Eva i la Núria, encara que elles dos es quedaran al poble i no pujaran. Així doncs, a les afores de Ribes ens deixen en un camí de sorra i pedres que comença a pujar força direcció al nostre destí: el Taga.

En el primer tros del camí creuem un bosc per una pista forestal plena de sorra i pedres, que fa que anem força frescos, ja que la pujada comença a notar-se a les cames. De cop i volta sortim del bosc i ens trobem amb algun turons i més enllà podem veure el que creiem la punta del Taga, aquesta vista i la que tenim a les nostres espatlles fa que renovem les forces i continuem cap amunt.

L’ últim tros es una pujada en vertical. Tenim una gran decepció quant al arribar a la punta veiem que encara no hem arribat. Així que mirem i ens dirigim cap a on hauria d’estar, ja que tampoc es veu a la llunyania. En pocs minuts comencem a veure la creu que marca el pic del Taga, i en alguns minuts més ja ens trobem a la seva ombra.

Admirant la vista, ens decidim a escriure quatre lletres al llibre de firmes, el meu en forma de prosa. Descansem una estona, ja que anem força bé de temps, xarrem amb altres companys de fatigues, mengem alguna barreta i ens preparem per la baixa per l’altre cantó. Just a la baixada cap a la carretera, en Pemi es torça el tormell, cosa que fa que anem força més lents.

Després de diversos intents de tornar pel mateix camí, tenim que agafar la pista que ens porta a Bruguera, ja que el Pemi no pot fer massa força amb el peu. Així que quant estem veient al poble, truquem a l’Eva i la Núria per a que ens vinguin a buscar. Ens uns 15 minuts estem amb elles i ens dirigim de nou a Ribes de Fresser per anar a dinar als Caçadors.