090419 - Racons de Montjuïc

La Núria i jo hem decidit avui fer una volta per la ciutat de Barcelona, així que no agafarem el cotxe i farem servir el transport públic i les nostres cames. Sortim de casa i caminem fins al metro, agafem la L2 fins al Paral•lel i arribem a l’estació superior del Funicular. És un viatge força curt, de fet, ni els estrangers ni nosaltres ens podem creure que ho sigui tant.

Baixem del Funicular i ens dirigim cap al telefèric, que segons la ruta del Palau Robert ens indica que esta integrat amb la tarifa ATM, cosa que comencem a dubtar quant veiem que el viatge d’anada val uns 6 € i l’anada i tornada val mes de 8 €. Preguntem a l’hostessa i ens indica que va anys que ja no esta integrat. Donem mitja volta i enfilem el camí cap al Parc de Joan Brossa, aixi que com podeu veure pujarem caminant.

En aquesta pujada les ombres es comencen a agrair, ja que el sol esta força alt i la temperatura comença a pujar. Arribem al castell i pugem a la muralla per veure una panoràmica de Barcelona. Donem la volta sencera per la part del darrera, on es fa tir amb l’arc i fa també força anys es podia escalar.

Al sortir del castell, anem a la dreta i agafem el camí del mar, on trobem el monument a la talla mètrica de la natura i a on tenim unes panoràmiques del mar i del port. Seguim direcció del mirador del Migdia, on es domina gran part del Baix Llobregat. Des d’aquí, agafem el camí en direcció del Jardí Botànic, i seguidament cap a l’Estadi Olímpic. Girem a la dreta i anem en direcció de la Fundació Joan Miró, però abans d’arribar-hi girem a l’esquerra i entrem als Jardins Laribal que creuarem per arribar a la Font del Gat, una noia una noia...

Al sortir dels jardins, tombem a mà dreta i anem creuant el Poble Sec, en direcció a la línia de metro i cap a casa.

090412 - Cornudella del Montsant - Ermita de Sant Joan de Codolar

Avui som diumenge, però igualment ens aixequem aviat i anem a Cornudella del Montsant, on ens desviem cap a l’esquerra abans de sortir de Cornudella en direcció a Siurana per agafar el camí que porta a l’ermita de Sant Joan de Codolar. Quant ens trobem en les últimes cases, el Pepe ens deixa baixar, carregar els trastos i comencem a caminar la Núria, la Reyes i jo cap a l’ermita.



El trajecte l’han asfaltat, així que trobem poc fang, tolls d’aigua e imprevistos. Va pujant i baixant, i mica en mica va agafant alçada en l’últim tram. Un cop a l’ermita, que esta tancada, mirem a veure si trobem a la monja que hi viu tota sola. Quant ens apropem a la porta, veiem un cartell que posa que es troba a Cornudella, en fi, un altre dia serà.

Amb motiu de tenir unes vistes de la vall mes amplies, enfilem el camí M5 que ens portaria a Ulldemolins per la falda de la muntanya del Montsant. Quant portem vora un quilòmetre parem, fem les fotos de rigor i girem mitja volta ja que s’aixeca un aire força gelat.

Quant arribem a l’ermita, enfilem el camí de tornada. Aquest cop anem provant baixades per corriols en comptes d’anar per la pista asfaltada, ja que arriba un moment que cansa veure un paisatge tant gris i necessitem una mica de marró.

Arribem a Cornudella i per finalitzar els tres dies de caminades ens dirigim al bar que es troba davant de l’església, i ens prenem unes cerveses (el Pepe sense alcohol, la Reyes i jo amb alcohol) i una cocacola per la Núria, acompanyades per unes patates Ruffles amb gust de pernil i unes olives arbequines de la zona. Això ens fa obrir la gana, així que quant acabem anem a casa a fer el dinar.

090411 - Margalef - Ermita de Sant Salvador

Avui ens aixequem força aviat, també, esmorzem i agafem el cotxe en direcció a Margalef. El dia esta força ennuvolat, però de moment no plou. Una mica abans d’arribar a Margalef ens adonem que el Pepe s’ha deixa’t la jaqueta a casa, sort que a la motxilla porto el Soft-Shell i li deixo, que no se’l treura fins arribar a casa al migdia.

Vora les 10 del matí arribem a Margalef, i com el dia anterior soc el mes decidit i em preparo per pujar caminant, sense fer gaire cas de la pluja que esta caient. Li deixo el meu impermeable a la Reyes, la Núria agafa el paraigües, i enfilem el camí cap a l’ermita de Sant Salvador, al igual que diversos cotxes plens de gent que ens miren amb els ulls ben oberts.

El camí, des de el primer moment, es una pista asfaltada que va pujant fins arribar a l’ermita. Hi han variants per tant sols senderistas, però plenes de fang, cosa que ens fa decidir seguir per la pista. Quant arribem al primer toll d’aigua, la Núria es puja el cotxe i no baixa fins arribar a dalt de l’ermita. El Pepe, que puja en cotxe, ens espera si troba un toll d’aigua per on no poguem passar i creuar d’aquesta manera amb cotxe. Jo, al anar ben equipat, no vaig tenir que pujar al cotxe en cap moment, tot el contrari de la Reyes.

Quant arribem a la part de l’ermita trobem a la ma dreta una zona preparada per fer picnic, amb taules rodones de pedra, seients i una zona preparada per fer foc. Com es de suposar esta buida. Una mica més enllà, al costat del riu que baixa per la muntanya, trobem unes tendes de campanya amb uns campistes, seguint la zona de pàrking per a cotxes, i al final de la pista l’ermita.

Visitem l’ermita, a la part alta trobem la campana que no fem sonar ja que ens trobem amb uns campistes que han pres possessió de la part alta i que es refugien de la pluja, la part baixa és on es fa la cerimònia. Es estrany ja que la porta esta oberta, i a dins trobem un llibre per signar. Intentem de seguir un rierol que puja al voltant de l’ermita, pero l’aigua ens talla el pas, així que fem mitja volta i enfilem el camí de tornada.

La baixada la fem igual que la pujada, la Reyes i jo caminant, la Núria i el Pepe en cotxe. Encara que el Pepe es para per esperar-nos allà on el toll d’aigua es considerable. Un cop a Margalef, pugem al cotxe i en comptes de tornar per Scala Dei ho farem per Ulldemolins.

090410 - Ulldemolins - Sta Magdalena a St Bartomeu

Son les 9 del matí i estem a l’Ermita de Santa Magdalena d’Ulldemolins, aquí baixem del cotxe la Núria, la Reyes, el Pepe i jo. Esta plovent, fa una mica de fresca i molt humitat, però a mi no m’importa. Agafo la motxilla, la gorra i el gore-tex, i enfilo el camí a l’ Ermita de Sant Bartomeu. La Reyes i la Núria em veu tant decidit, que agafen un paraigües i em segueixen.

Enfilem el GR 65-5 i deixem enrera el dipòsit d’aigua. En diversos trams de la pista, es podem agafar dreceres que baixen o pugen per on no podem passar els vehicles. De baixada no en provem cap, però de pujada agafarem dues d’elles. Part del camí esta enfangat, i a mig camí ens deixa de ploure. Al llarg de la pista forestal es veu una part del Montseny emboirada al seu cim.

Arribem a la font de la Gleva i les seves instal·lacions elèctriques, i aquí acaba el camí. Una mica més endavant trobem un mirador per veure el riu del Montsant. Creuem la riera que baixa de la font de la Gleva, ara el camí s’endinsa en el bosc i s’escurça força, tenim el riu Montsant i el congost de Fraguerau a la dreta.

Arribem a una zona oberta on trobem una petita cova on veiem els petits restes d’un foc. Pensem que d’uns caçadors, encara que al llarg de tot el camí hi han molts cartells on indiquen que prohibeixen la caça.

A l’hora de la caminada trobem un pont penjant sobre el riu Montsant per creuar a l’altre canto. Hem de fer-ho d’un en un ja que es mou força, i la Reyes té pànic... la Núria l’ajuda a creuar-lo, però encara i així no ho té gaire clar. A l’altre cantó del riu veiem que tenim un pam de fang, cosa que ens fa tornar enrera, ja que l’únic que va mig preparat soc jo.

Amb resignació desfem el camí fins a l’ermita de Santa magdalena, però primer parem a recollir llenya seca que les riades han deixat pel camí... avui farem foc a casa!!

La vall de Gausac al massís de Collserola

Són les 9 del matí i la Núria i jo sortim de casa, veient que el Pemi i la Eva no s’han despertat a temps per venir. Agafem el cotxe i pugem al Tibidabo.

La ruta la comencem dalt del cim del Tibidabo, concretament a l'entrada del Parc d'Atraccions , i enfilem el camí de baixada seguin les senyals fins a arribar just abans del pàrking, on girem cap a la dreta pel camí de cal Totxo. Se segueix pel carrer que, més endavant, passa a ser una pista forestal que ens porta a el camí de Sant Cugat. Després de passar per can Tano es gira a la dreta per un corriol que baixa i tot just a l’entrar al corriol s'agafa un trencall a la dreta que arriba a la carretera de Vallvidrera, just a sobre del coll de l'Erola. Girem a l'esquerra i, de seguida, s'arriba a la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès (l'Arrabassada), que se seguirà a la dreta en direcció a Barcelona. Arribats al coll de l'Erola, on hi ha Vista Rica, es gira a l'esquerra per una pista en direcció NO que, tot baixant, anirà a parar al torrent de la Salamandra. Més endavant es gira a l'esquerra pel PR C-38, senyal que trobem escrita sobre les indicacions que casi passen desapercebudes. Se segueix pel camí principal fins a arribar a una pista més ampla al fons de la vall, ara ja al torrent de la Salamandra. S'agafa cap a la dreta. De seguida es deixa una pista, a l'esquerra i en pujada, i es continua pel fons del torrent fins a arribar a una curta però forta rampa que duu directament a l'ermita de Sant Medir. En aquest punt de la ruta ens vam perdre, diu a l’esquerra i hauria de ser recta... degut que el temps se’ns tirava sobre i que haviem de desfer el camí pero anar a buscar el cotxe, vam enfilar el camí al reves.

Quant vam arribar a Vista Rica la Núria ja no podia més, i es va quedar mentres jo pujava al Tibidabo a buscar el cotxe. Aprofitant que vaig carregat amb la motxilla i la pujada em poso a caminar al máxim que soc capaç, per provar el genoll que últimament tinc molèsties. Aprofitant que m’avança un ciclista, a la mateixa velocitat que avança un camió a un altre, em poso a la seva ombra i forço encara més el ritme. El ciclista veient que vaig enganxat al darrera, força una mica més, cosa que jo també faig per no deixar massa distància. Quant passem al costat de “domingueros” que deixen el cotxe tant aball degut a que al Tibidavo ja no hi cap res més, sento que diuen: “Mira aquests dos com van...”.

Quant veig el cotxe començo a afluixar, i vaig relaxant les cames. Per a que no em molestin, abans d’arribar al cotxe faig una mica d’estiraments, bec una mica d’aigua i desmonto la motxilla. Quant estic a punt de marxa, m’apropo al cotxe i ja ni han dos cotxe que es barallen pel lloc... “domingueros”... agafo el cotxe i baixo a recollir a la Núria, enfilem cap a Barcelona, a casa dels meus pares que avui dinarem gratis.