Per fi ho hem aconseguit! El Pemi i jo hem marxat un cap de setmana sencer al refugi de Coma de Vaca.
Després de treballar el divendres, sortim a les 14 hores de la feina i passem per Diagonal Mar a menjar alguna cosa al Subway. Vora les 15 hores agafem el cotxe i enfilem camí cap a Vallter 2000. On arribarem a les 17 hores, després de deixar a dos alemanys al refugi d’Ulldeter que havíem agafat a Setcases.
Aparquem i ens preparem pel trajecte fins al refugi. Distància que farem en menys de dues hores. Aixi que abans de les 20 hores haurem arribat al refugi de Coma de Vaca, sense corre i parant a fer fotografies.
Dissabte surt el sol i sembla que farà molt bon dia. Decidim anar a fer el Torreneules i després algun pic més aprofitant la carena. Enfilem el camí que surt del refugi cap al Torreneules, però 30 minuts més tard i avorrits decidim fer un “directe” grimpant pel mig de la muntanya per canals que fan més del 70% de desnivell. Passem per un pic sense nom (com podem posar-li el nom?!?!) i enfilem el Torreneules per la part contraria per on puja tothom. Fotos de rigor, esmortzem una mica i decidim tornar-hi al refugi pel camí normal ja que tenim pagat el dinar i comença a ser l’hora.
Després de dinar, fem una mica de repòs jugant a les cartes. Vora les 16 hores tornem a carregar aigua a les motxilles i enfilem cap el Balandrau. Ens passa igual que al matí. Els camins son molt avorrits... així que decidim fer un altre “directa” al Balandrau per la part que no agafa ningú. Un cop hem grimpat tot seguint els isards que trobem, ens trobem en una carena amb unes vistes impressionants de la Vall de Coma de Vaca. Fem fotos i tot seguin la carena veiem el Balandrau al final.
Per baixar, i com sempre per falta de temps, agafem el camí de tornada a pas lleuger. El Pemi no em deixa fer els Tres pics, no per la distància a recorrer (20 metres!!), sinó per la manca de temps ja que tenim el sopar al refugi.
Diumenge ens llevem sense gaire pressa. Esmorzem, esperem a que marxi tothom i tranquil•lament xerrant amb els guardes del refugi anem preparant la motxilla per tornar a la ciutat. Fem el camí que segueix la vall des de el Coll de la Marrana fins al Refugi, però aquest cop de pujada. Pel camí ens trobem a caminants que han sortit tot esverats desprès d’esmorzar. Arribem a Vallter 2000 vora les 13 hores. Comprem una cocacola i ens mengem el picnic preparat al refugi.
