Llavors, el dissabte me'l vaig endur a la Fuixarda, un clàssic de Barcelona on trobes vies i bloc de tots els nivells, ideal per penjar-se per primera vegada si no tens res més a prop.
A les 8:15 hem quedat a casa meva i l'Ivan i la Núria ens recullen a la Eva i a mi per pujar cap a Montjuic. Aquesta vegada, per ser la primera, i per poder ensenyar-li les posicions correctes i diferents tipus de preses, passarem el matí al túnel. A la Eva també li toca classe, però una de debò, sense algú que la aguanti per no caure de la paret. Hi anem aviat, perquè és la millor hora, gairebé no hi ha ningú, a la gent li agrada dormir els dissabtes al matí.Un cop allí, uns estiraments, necessaris si no vols patir alguna estrebada, i ens posem els gats. Comencem la classe i els hi ensenyo el recorregut que han de fer. El primer tram el fa força bé fins que passa la T verda, aquí ja es compliquen les coses i finalment canviem de tram perquè no s'ofusqui amb el problema. La Eva te més problemes perquè amb els seus braços no aconsegueix arribar a una presa i l'adherència no se li dona massa bé encara, però passat aquest punt ho porta molt millor.
Anem una mica més endavant i els hi plantejo un problema on han de treballar amb peus petits i algun moviment on han de treballar dits amb preses que simulen regletes. Aquí la cosa es comença a animar, però l'assignatura de saber mantenir el centre de gravetat i l'equilibri no hi ha manera d'aprovar-la, tot i que de tant en tant sembla que la Eva es concentra bé i agafa una bona postura, però a l'Ivan l'hem d'ajudar, sembla que ha perdut la pràctica en això de ficar el cul cap endins.
Després d'una estona intentant superar el pas on han de canviar el pes de cantó, passem a la zona de nens, a veure si hi ha més sort. Aquí les preses són més grans i els peus també, però s'ha d'anar amb compte amb ells perquè estan molt polits i et rellisca el peu en un moment. Aquí ja es comença a veure el cansament dels braços i 5 minuts després decidim que per avui ja n'hi ha hagut prou.Aquesta vegada em toca la foto del dia a mi, ja que soc l'únic que al final del matí encara te força als braços per fer alguna rucada.
El proper dia anirem a Can Boquet, al Sector Clàssic i si els braços donen per més potser ens acostem a algun altre sector que hi ha relativament a prop.
3 comentaris:
Si que tenia ganes de provar això d’estar penjat (més del que estic normalment) per quatre petites presses. El coneguts que tinc ja m’havien dit que el primer dia ho passaria força malament, i que els dos o tres següents dies patiria de braços. Em pensava que eren un exagerats. Ara veig que tenien molta raó.
Particularment se’m feia força difícil de mantenir un equilibri sense cansar-me, partia més de la força bruta. Però com no soc un Samson, tota força té un límit. A més, tinc la costum de treure el cul enfora, cosa que encara fa que perdi més l’equilibri.
Després d’una bona sessió i quant els braços ja no tenien la força suficient per agafar-se amb seguretat a la paret, vam decidir que ja en teníem prou i tornaríem un altre dia.
M’agradat el suficient com per torna-ho a intentar. Encara que em sembla que m’agradarà més l’escalada al aire lliure. Ja sabeu: “La cabra sempre tira cap a la muntanya...”
Bé, això de que les preses eren petites... Em sembla que se't devia fer un món, perquè d'aquelles preses ens hi podiem agafar quatre, però bé, era la primera vegada i aquestes coses...
Ara, això de que tens el costum de treure el cul enfora no crec que digui molt en el teu favor... Ja m'ho explicaras...
A veure si aquest cap de setmana et comportes i fas alguna cosa més...
Hoy para ser mi primera vez sola creo que no lo hecho nada mal, ya que las poquitas veces me he colgado con ayuda de otras persona y má de nuestro profesor particula el Pemi que es el único que sabe de esto y lo demás somos bastantes novatos sobre este tema.
Lo más increible es ver al Pemi hacer bloque con sus chanclas.. y lo más divertido es cuando tengo que apretar el culo del Iván contra la pared porque siempre lo sacaba para a fuera..con perdón de su mujer Núria ya que era la que hacia las fotos y de mi pareja Pemi que en todo momento se reia de lo torpes que eramos y la dificultad que teniamos, haber si este fin de semana en can boquet nos vaya mejor y al menos saquemos un cinquillo pelado o al menos lo intentaremos.
Publica un comentari a l'entrada