Son les 6 del matí i sona el despertador. Per no perdre el costum, ni la son, apago el despertador i continuem dormint (em sembla que això s’està fent com a mala costum...). Avui no bufa el vent i sembla que farà un bon dia. Ens aixequem a les 8, esmorzem i sortim direcció a Scala Dei.
Arribem a Scala Dei vora les 9, aparquem a la única ombra que hi ha, al costat del cotxe del guia (suposem), ens equipem amb la motxilla i enfilem el camí que puja a mà esquerra de la Cartoixa d’Scala Dei. Un cop la deixem enrere, agafem a mà dreta, seguint el GR-171 i pujant un bon tros. Anem buscant una bifurcació a ma esquerra, cosa que no trobem i passem de llarg anant a parar 1 km mes enllà on el GR-171 es bifurca amb el Camí dels Cartoixans o variant del GR-171. Decidim no tornar enrere i agafar aquesta bifurcació que és una pista forestal en compte d’un corriol.Entre 1 km i 1,5 km ens trobem amb una baixada molt pronunciada i una nova bifurcació de tres camins. Segons el mapa el camins haurien de ser: primer a l’esquerra un camí forestal que ens porta de dret a la Cartoixa d’Scala Dei, el segon a l’esquerra ressegueix la variant del GR-171, i el tercer a mà dreta hauria de portar a la Font Pregona.
Com la Núria esta cansada, agafo el camí de la font i tot corrent vaig fins que em trobo una paret de pedra i sense cap tipus de font, ni hi penso d’enfilar-me a la roca, cosa que de ganes no em manquen. Agafo el segon, variant del GR-171, però em para de sobte una senyal d'una línia blanca i una paral·lela vermella, tot creuant en diagonal una de blanca, això vol dir que el camí tampoc es aquest. El tercer sembla que desapareix a gairebé 100 metres enfonsar-se dins de la poca vegetació que veiem.Veient que no em puc refiar del mapa i amb la pressió de la Núria, faig un crit a l’aire: “A la merda els mapes!!” i el guardo a la meva butxaca (sempre va bé tenir alguna referència). Em concentro i poso en marxa el meu sistema únic: iGPS (Ivancito naveGación Por Sentido común). Fent cas del meu sistema i mirant l’orientació de la serra del Montsant em poso cap a on hauria d’ésser la Cartoixa d’Scala Dei i em poso a caminar. Un quilòmetre més enllà veiem aparèixer-hi las runes. Fem una baixada força pronunciada fins que anem a parar a la pista on dues hores abans estàvem pujant i anàvem buscant el desviament a l’esquerra, no l’haviem vist ja que és un corriol una mica difícil de pujar.
Un quilòmetre més i arribem a la Cartoixa d’Scala Dei, obrim el cotxe per a que es ventili ja que ara està a ple sol, bevem una mica d’aigua i cap a Poboleda, on ens espera un coc de verdures, botifarra i beguda fresca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada