Cap de setmana a Poboleda

Aquest cap de setmana hem marxat el Pemi, la Eva, els nens (Yaki, Nina i Lasi), la Núria i jo a Poboleda, a la terra del vi del Priorat, a descansar una mica i a provar l’escalada, encara que el temps ens fa dubtar fins l’últim moment.

Vam marxar el divendres vora les 16:30 per arribar encara amb llum. Després d'unes dues hores de marxa per una autopista en obres (això si, els peatges funcionaven correctament) arribem a Poboleda on descarreguem l’equipatge. Aprofitem l’estona que encara ens queda de claror per ensenya'ls-hi la casa. Un cop ho tenim tot en marxa, hem de passejar els gossos, i aprofitem per ensenya'ls-hi el poble on a mig camí se’ns va posar a ploure i vam tenir que tornar corrents a casa.

Dissabte ens aixequem vora les 7:30 del matí. Les nostres cares adormides van canviant a un lleuger somriure quant veiem a traves de les finestres l’escàs cel de núvols i un sol que comença a sortir... Esmorzem, ens vestim i muntem tots els trastos al cotxe del Pemi i la Eva que és més gran. Enfilem direcció a Siurana!! Visitem el poble i veiem algunes vies que explorem sense gaires expectatives de pujar-les ja que les primeres xapes estan tretes de les parets. Anem al càmping a veure si tenen la guia de Siurana, que la dependenta (Anna) ens va vendre per 20 € i a més ens va deixar veure anotacions d’altra gent. Agafem la guia i tornem a Poboleda, on fem unes petites pràctiques amb material. Més tard tenim que dinar i planificar on podem anar a escalar per la tarda. Decidim anar a Arbolí, ja que volem fer una mica de bloc. La tarda ens la passem de pàrking en pàrking ja que els accessos per escalar a Arbolí són una mica inaccessibles i estrets per quatre persones i tres gossos. Una mica decepcionat per la zona i veient que cada cop es feia mes fosc, tornem a casa per sopar i planificar el dia següent.

Diumenge ens aixequem vora les 7:30 del matí. Un cop ens hem vestit i tot tornem a Arbolí, a veure si podem trobar alguna cosa fàcil per escalar. A través del GPS ens dirigim directes a un pàrking, així segur que no ens perdrem. Arribem, i el Pemi i jo explorem una mica el terreny. Al final decidim que aquí ens quedem, baixem a buscar l’equip i pugem tots a peu de vies. Ens preparem i comença l’acció!!

El primer en pujar és el Pemi per obrir la via i jo l’asseguro a terra. Com hi ha varies vies que van a parar a la mateixa reunió es fa un embolic a l’última part, cosa que al final ha resolt de forma satisfactòria. Un cop a terra, em toca a mi. Em poso l’arnés, agafo el magnesi, em poso un casc i els peus de gat, faig una plegaria i cap amunt. Els primers sis metres els trobo fàcils, però aquí es complica una mica. Cada metre que pujo em sembla que serà l’últim ja que no veig a on agafar-me. El Pemi em fa despenjar-me per que perdi una mica la por a l’alçada, cosa una mica difícil quant mires cap a baix. Als dos metres de la reunió em quedo mig enganxat, creient que no acabaré la via, però els ànims dels companys em fan tirar una mica més amunt. Al final i mig tremolant de l’esforç que estic fent aconsegueixo arribar a la reunió, fer el símbol de victòria (amb foto inclosa) i baixar a terra. Es el torn de la Eva, a la que també li costa un mica però al final, i amb una mica d’empenta també arriba a la reunió. Espero que deixi un comentari amb les seves impressions.

L’últim en pujar és el Pemi per desmuntar la reunió mentre el torno a assegurar. Tornem a Poboleda, ja son les 13 hores i la gana comença a fer-se un forat en els nostres estòmacs. Després de dinar i amb les panxes plenes, comentem una mica les notres impressions, sobretot al ser la primera vegada que fem escalada, un gran esdeveniment per la Eva i per mi.

Un cop descansats, recollim la casa i enfilem carretera per tornar a Barcelona. A la rutina. A la feina. A esperar i somiar amb un altre cap de setmana per practicar l’escalada o el trekking.

Un apunt per els qui eren a peu de la via per donar-me ànims: la Núria no va cumplir la seva promesa!!