A les 8:30, aproximadament ens trobem al costat del pàrquing de l'Ivan i fem via fins a Can Boquet. La idea era parar a Vilassar de Dalt a esmorzar una mica, però a les 9h, sorprenentment, no trobem res obert, només una fleca, i decidim pujar directament cap a Can Boquet. Un cop arribats toca deixar anar als gossos, que ja van bojos per sortir a explorar, tot i que ja es coneixen la zona. Carreguem motxilles, crash-pad i ganes d'escalar i fem una passejada fins els blocs.
Tota la zona està buida, només ens trobem un parell de ciclistes (com es nota que és agost). Ens arribem a la zona central per escalfar motors i així l'Ivan i la Eva proven l'adherència del granit de la zona. Comencem per Rampas invertidas III+, la Eva no s'atreveix per l'alçada que té, uns 4m, i l'Ivan, després d'un parell d'intents, te una estrebada al pectoral i prefereix no provar-la. Llavors els hi ofereixo provar Transporter III, a veure si aquest els hi va millor. De nou la Eva prefereix no provar-ho pel recolzament amb espatlla que s'ha de fer i a l'Ivan li fallen els peus. Decididament avui no és el seu dia i anem al Tocho de la caca a provar alguna via més.
Allí provem una versió modificada de Jotake Irabatzi arte V+ (sit), li vam treure el sit i el van començar de peu amb la mà dreta una presa per sobre, jo crec que podria quedar per un IV. A l'Ivan li feia mal l'estrebada i quan tenia que estirar el braç cap amunt, patia molt i només el va poder fer amb una bona empenta, per part meva clar. La Eva, li va donar molts pegues fins que finalment el va aconseguir completar, i dues vegades, però en aquesta segona vegada es va fer mal al canell i com l'Ivan, es va haver de retirar.
En vista de que tots estaven fets pols, vam recollir per acostar-nos als blocs per ressenyar, jo al menys, ja havia escalfat. Vaig començar pel bloc que encapçala el meu blog. Aquest grup de blocs queda a la dreta del camí tornant del Clàssic. El vam netejar i n'hi vaig treure dues vies, la segona amb una bona idea de l'Ivan. Després vam pujar una mica i vaig treure dues més. D'aquest grup de blocs en treure unes quantes més, però s'ha de netejar molt a fons, perquè a part de fulles i teranyines hi ha més coses que no es treuen bufant o amb un raspall, i això ho farem el proper dia. Després d'aquests vam anar al bloc del cantó esquerre del camí, del que fent comptes en surten quatre, però només en vaig fer un perquè també necessitava molta neteja.
Amb aquest últim bloc, i donat que ja s'havia fet la hora de dinar i tots teníem gana, vam donar per tancada la jornada de bloc. El proper dia ens dedicarem només a ressenyar aquesta petita zona que he batejat, amb permís dels descobridors, Pas de l'oblit. Quan tingui fetes totes les ressenyes les penjaré al blog i també les podreu veure al blog d'en Ferran. El proper dia més.
7 comentaris:
Pensant-ho fredament crec que el meu error va ser que vaig tirar massa de braços. Al no estar acostumat a escalar, i se que la teoria es que tinc que aguantar l’equilibri amb les cames i estar el mes aprop de la paret possible, però la pràctica es una altre.
La primera estrebada al pectoral dret va ser gairebé a l’intent del primer bloc. Toma ja, quin començament més bo. Al veure l’estrebada i que la Eva ho veia massa alt, vam canviar a un altre més de petit.
Aquí vàrem fer uns quants intents, i al veure que la Eva se’l va treure jo no podia ser menys. El problema va venir a l’últim tram quant vaig tenir que tirar de braç, on amb l’ajuda del Pemi i la segona estrebada vaig poder acabar-ho, això si, amb poca satisfacció de no haguer-lo fet sol. A partir d’aquí ja no faig poder seguir.
Veient el panorama, vam decidir que faríem les ressenyes del blocs que no estaven marcats. Així faríem alguna cosa de profit, la Eva i jo estaríem entretinguts i el Pemi faria bloc. L’única que estava avorrida era la Núria que no va voler participar en res. Be, va tirar unes quantes fotografies fins que va sortir el sol, llavors el va anar perseguint com un gira-sol.
Després d’aquest dia ens ha quedat un parell de coses clares: la gent es una marrana, s’ha d’estirar bé abans de començar, no tirar de braços, les nenes petites de vegades guanyen als nens grans (sobretot si estan tarats) i hem de comprar una escombra per netejar els blocs.
La propera vegada ja saps el que et toca, estirar una miqueta i calentar, que després no em serveixes per res, ja, ja, ja...
La Eva va ser la única que es va comportar, com a mínim es va fer un bloc.
A veure si et recuperes i pots fer alguna cosa que encara no he vist cap potencial.
Sort a CanBru :P
Gràcies, crec que anirà força bé i amb les ganes que tinc de conèixer la zona ...
Sento lo de Can Bruguera.
Si voleu, quan comenci a fer una mica de fred, a veure si ens veiem per Can Boquet.
Fins ara
Ok, moltes gràcies de totes maneres, ens veiem per Can Boquet.
Bueno como siempre yo voy tarde en el tema de los comentarios, pero bueno es muy normal en mi...
Ha sido un día muy duro para mi, ya que es el primer día que hago bloque en piedra, y la verdad que me acostado mucho, tanto físicamente y mentalmente.
Bueno pero estoy orgullosa de mi ya que por fin y por primera vez he conseguido ganar al Iván en alguna cosa y he podido demostrarle que soy capaz de esto y de más.
Publica un comentari a l'entrada