“L’abocador de Can Boquet”

Avui he passat el matí a Can Boquet, al sector Clàssic amb la Eva, l'Ivan, la Núria i els meus gossos. Un dia fantàstic. Però aquí no penso explicar com ens ha anat el dia, és un post de denúncia.

Sembla mentida que encara hi hagi gent tant incívica i inconscient com per deixar restes d'escombraries com papers, ampolles de plàstic, vidres trencats, restes d'aliments i el més impensable en aquestes èpoques, fer foc al bosc!!! Sembla que a la gent se li en fot tres pitos el que pugui passar. I pensar que hi ha prohibició de fer foc fins el més de novembre...

Durant el matí ha passat una patrulla de ADFs (Agents per la Defensa Forestal) i hem estat comentant el tema i no tenen prou personal per controlar-ho tot i tampoc sembla que n'hi vulguin posar.

Però ja no parlem d'aquesta colla d'irresponsables incívics, sinó que parlem de gent com nosaltres, que se suposa que ens agrada la natura i la respectem, per poder-ne gaudir fent bloc durant molts anys, però sembla que no tots compartim els mateixos criteris... Puc entendre que no tots tenim pasta o no la podem estalviar per comprar-nos un crash-pad. Entenc que hi ha gent que ha de recórrer a mètodes de fortuna com matalassos vells, inflables i coses així, però el que no puc entendre és que no se'ls tornin a endur un altre cop a casa... No em serveix un "no me n'he adonat", no fotem, que apa que no es nota quan deixes de portar a sobre un matalàs de 1,90m per 80cm, crec que abulta prou com per veure'l...

Ara, si el que es vol és desfer-se'n només cal agafar-lo després d'utilitzar-lo i llençar-lo a algun contenidor, així de senzill, o al menys a mi m'ho sembla...

Per culpa de gent com vosaltres, que no cuideu la natura, molts haurem de deixar de fer les activitats que més ens agraden a la natura, bé perquè sereu els provocadors d'algun incendi o bé perquè feu emprenyar als propietaris de les zones on deixeu la porqueria i prohibeixen l'accés als seus terrenys i els demés ens haurem de fotre per culpa vostre.

Si voleu escalar i llençar brossa alhora, només se m'acut un tipus de lloc, ELS ABOCADORS i Can Boquet no n'és un, i molt menys la resta de la natura, feu el favor de cuidar l'entorn.

No sabem apreciar el que tenim fins que ho perdem i després tot són plors i queixes... Si aprenem a cuidar el que tenim, després no ho haurem de lamentar.