M5 - Cornudella del Montsant

Aquest cap de setmana llarg hem marxat la Núria i jo (l’ Ivan) al poble, on els pares de la Núria tenen una casa pairal amb terres, a Poboleda, prop de Reus.

El primer dia, el divendres 15 d’agost hem decidit fer una ruta circular prop de Cornudella del Montsant, anomenat M5 dels itineraris del Parc Natural de la Serra del Montsant. Té una distancia de 7,1 km amb una durada estimada de 3 hores, una dificultat mitjana i el nostre pas anirà per: l'Ermita de Sant Joan de Codolar, Grau de Montsant, Clot de Moloner, Cova del Moloner, Cova Santa, Roca Corbatera, Font del Manyano, Pla del Grau, Grau Gran i Camí de la Llisera.

A les 6 del matí sona el despertador, però el cansament acumulat dels dies de treball i la tremenda bufera que se sent a l’exterior em fa apagar el despertador, donar mitja volta i continuar dormint. Al final, ens llevem a les 8 del matí, esmorzem i marxem cap a Cornudella del Montsant. Un cop arribem, agafem a mà esquerra una pista que puja fins a la l'ermita de Sant Joan de Codolar. Una pista que només permet el pas d’un sol cotxe i que anem pujant pregant en no trobar-nos amb cap de baixada.

Uns cent metres abans de l’església i amb por de no trobar un lloc on deixar el cotxe, veiem un petit pla a mà esquerra i decidim deixar aquí el cotxe. Ens equipem i comencem la pujada fins a l’ermita per la pista. Donem un cop d’ull, esta tot tancat, així que tornem a la pista i busquem on comença la ruta.

La ruta segueix el camí del GR-174 marcat per una línia blanca i una altre paral·lela de vermella. A uns cent metres ens trobem amb un encreuament, on decidim agafar el camí de l’esquerra. Aquest camí, que no és el correcte, és un corriol que puja en línia recta fins a la Roca de Corbatera. Aquest camí és ple de grans rocs que haurem de vorejar, mig escalar o saltar segons la mida del que puguem. Un altre inconvenient és, que cada cop que pugem més, l’aire es més i més fort, cosa que ens fa equipar-nos amb els polars.

Vora a uns cent metres del cim, una bufada d’aire ens fa perdre l’equilibri i de poc ens fa caure. Com és la segona vegada que ens passa això, que cada vegada el vent és més i més fort i la persuasió de la Núria, girem mitja volta i descendim fins l’ermita per agafar el camí de la dreta. El descens es força mes ràpid que la pujada.

Un cop arribem a l’encreuament girem a l’esquerra (dreta si pugem) per agafar el camí del GR-171 que ens portarà a Albarca. Aquí el vent bufa cada cop menys, fins al punt que parem uns segons per treure’ns els polars per caminar més lliures. Caminem uns 3 km vorejant la Serra Major fins arribar al refugi d’Albarca, on girem a l’esquerra agafant el GR-171 en direcció a la Mare de Deu del Montsant. Just en aquest moment en dona un aire irresistible a la cara, fent que tornem enrere uns 10 metres per refugiar-nos en la calma del GR-174. Esperem uns minuts, mentre bevem una mica d’aigua a veure si amaina aquest temps. Al veure que la cosa no ens portarà a bon camí, girem 180 graus i tornem sobre les nostres passes. A l’ermita, al cotxe i cap a casa.