Vacances a Cantabria I

Dilluns.

A les 6:20 del matí acabem de carregar tot l'equipatge a la furgo i comencem el nostre viatge cap a Cantabria. Anem direcció Lleida per la AP2, per pujar per Saragossa travessant el desert del Monegros, un lloc espectacular, on és tota una aventura fer qualsevol excursió degut a les seves dures i variables condicions.

Uns quants quilòmetres més endavant arribem al sud de Navarra per travessar-la igual que el sud de La Rioja i de cop entrem al País Basc, on sobtadament canvia el paisatge, on passem d'un paisatge desèrtic a un altre ple de verds i una àmplia gamma de marrons, tot adobat amb una fina boirina i cobert per uns núvols grisos... tot ple de muntanyes envoltant el camí amb cases de pagès a banda i banda envoltades d'alts arbres i terrenys de pastures plens de ramats de vaques i bens. Poc a poc ens endinsem en aquestes terres que ens regalen paisatges bucòlics amb fulles volant per tots cantons despreses pel vent que sacseja els arbres fent-les caure al terra mullat per la rosada formant un mantell de grocs, taronges i marrons típics de la tardor...

A mida que anem avançant trobem el cel més tapat i petits núvols a poca alçada barrejant-se amb la atapeïda capa d'arbres que ens envolta per tots cantons... Sembla que haguem entrat a la terra dels hobits imaginada per Tolkien, només falten les cases fetes dins de cada monticle per poder-nos traslladar a aquells mons.

Després d'uns quants quilòmetres més per la A68 travessant Euskadi decidim parar a posar benzina per no anar justos, ja que la casa on anem està enmig de la muntanya i només disposem d'un plànol que ens han enviat per mail i no sabem si arribarem a la primera, i al primer cartell de benzinera sortim de la A68 i entrem a un poble, seguim les indicacions de benzinera i curiosament trobem la benzinera just al darrera d'un cartell que ens diu que ja hem arribat a Cantabria, això vol dir que no ens queden masses quilòmetres per arribar al nostre destí. Posem mig dipòsit i continuem cap al nostre destí, el GPS ens diu que ens queda una mica més d'una hora per arribar al poble de San Román, municipi on pertany la casa a la que anem "Los Manantiales".

Sortim de la benzinera i tornem cap a la autovia per continuar el nostre viatge, el paisatge no canvia i sembla que comença a aclarir el dia i encara poden millorar les vistes... Una estona més tard sortim de la autovia i ens dirigim cap a Santa Maria de Cayón per una nacional i poc a poc ens endinsem per dins els pobles per carreteres més petites i en pitjor estat (tot i que les estan refent). Quan més ens endinsem els pobles són més dispersos amb grans finques amb els seus petits ramats i cases de tota mena que envolten els petits nuclis de cada poble. En molt poca estona comencem a veure les referències del plànol que ens havien enviat i arribem a la cruïlla on encarem la última pujada per una pista asfaltada que ens portarà cap a la casa en uns cinc minuts.

Pujant aquesta rampa comencem a veure un paisatge completament atapeït per la espessor del bosc i només trencat per un parell de finques i les seves plantacions i pastures. Es una zona molt solitària i agradable, i mentre encara estem assaborint la tranquil·litat del paisatge ens trobem amb la casa San Roman i just a l'esquerra ja veiem la casa Los Manantiales, tombem a l'esquerra i arribem a l'entrada de la casa. Hi aparquem davant i mirem si la porta de la finca està oberta, però encara no ho està, i decidim fer un tomb pels voltants de la casa fins que arribin en Juan i la Chus per donar-nos les claus de la casa. Tot al nostre voltant és bosc, i sembla que no s'acabi mai, aquí només hi ha silenci, trencat pel so d'un rierol que baixa per darrera la casa...

Sobre les tres de la tarda arriben en Juan i la Chus per donar-nos les claus de la casa i ensenyar-nos-la per dins i saber de tot el que disposem a la casa. Un cop vist tot i aclarits tots els dubtes podem començar a gaudir de les nostres vacances, tot i que pel que ens ha dit en Juan, una bona part pot estar passada per aigua ja que fa un mes que plou cada dia i sembla que encara queden uns dies perquè millori aquest temps, però esperem que aquest bon temps arribi. Entrem l'equipatge del cotxe i ho deixem tot endreçat. Un cop tot fet ens posem a dinar, ja que el portàvem fet de casa per si ens tocava fer-ho pel camí. I després del viatge i de dinar, toca una becaina "involuntària" al sofà.

Un cop despertats toca baixar a Torrelavega a comprar, ja que ens fan falta unes quantes coses per passar aquests dies, i ens han dit que hi ha uns quants hipermercats just a l'entrada per la zona industrial del poble. Deixem que els nens corrin una estona pel jardí i pugem al cotxe per anar a comprar. Ara el dia s'ha atapeït del tot i comença a ploure per tant sembla que ens tocarà mullar-nos una mica. Torrelavega està a un quart d'hora per la autovia des de la mateixa casa, trajecte que se'ns fa molt curt després de les 8 hores de viatge que ja havíem fet. Un cop arribem al poble parem en un d'aquests grans hipermercats i baixo a comprar mentre la Eva i els nens esperen dins el cotxe ja que encara plou i tampoc els deixarem sols al cotxe. En deu minuts faig la compra i tornem cap a la casa a passar la resta de la tarda descansant.