Dijous.
Tornem a llevar-nos aviat per intentar fer alguna cosa, però el dia desperta com tots els anteriors, amb el cel ple de núvols i amenaçant pluja. Mentre esmorzem decidim que és el que farem per intentar aprofitar el dia i finalment optem per fer una ruta "turística" per uns quants pobles, com no tot per carreteres secundàries i unes quantes d'aquestes que no surten als mapes ni al GPS.
Preparem la motxilla amb les coses dels nens i cap al cotxe. La primera parada serà al poble de Santoña, passarem per unes quantes carreteres locals i arribem a les Marismas de Santoña, un espectacle d'aigua i vegetació que ens acosta a aquest poble famós per les seves anxoves... Després de creuar les maresmes arribem a Santoña on donem un parell de voltes amb el cotxe i finalment aparquem un carrer per sobre del moll i baixem als nens per donar una volta. Ens acostem al moll des de on es tenen unes vistes fantàstiques de la badia i de la immensa platja de Laredo. La visita del poble no dona per molt més i tampoc te molta activitat a aquestes hores del matí, per tant tornem cap al cotxe per continuar visitant pobles a vista de cotxe...
Un cop al cotxe tornem per on hem vingut, travessant les maresmes i fent camí cap al següent poble, Laredo. Un cop a l'altre cantó de les maresmes les hem de vorejar, al principi ens semblava que en tindríem per una bona estona, però en pocs minuts ens trobem entrant al poble. Aquí no hi pararem, el veurem des del cotxe passant pel centre del poble gràcies al GPS (mai hagués dit que aniria tant bé un GPS per fer turisme). Passem per davant de l'ajuntament i d'algun edifici amb encant de la part vella del poble. Després sortim per la part alta del poble amb la sort de trobar un mirador amb unes vistes del poble immillorables, des de on faig unes bones fotos.
D'aquí continuem el nostre viatge cap a Castro Urdiales, ara si que ens queda un bon tros... Comencem per una carretera que va paral·lela a la autovia durant uns quants quilòmetres per després ficar-nos per unes quantes carreteres locals i en una mica menys d'una hora entrem a Castro Urdiales i ens acostem cap al centre. Quan ja ens trobem al centre, davant de la platja, veiem que tot està en obres i no podem accedir als llocs més característics del poble i a més, el tràfic per dins del poble era insuportable i decidim sortir del centre i buscar una sortida per anar cap a Gernika. Seguint les indicacions del GPS acabem sortint per una carretera que ens porta per sota de la autovia i en un dels seus revolts parem per veure Castro Urdiales des dels penya-segats. Uns metres més endavant hi ha un restaurant amb un mirador amb vistes a una gran part de la costa cantàbrica.
Aquest tram del viatge, potser és el més llarg i encara més fent-lo per carreteres locals. Només ens adonem que hem entrat a Euskadi perquè comencem a veure cartells en basc, ja que el paisatge no havia canviat en cap moment, continuava sent verd i boscós fins allí on arriba la vista. Finalment arribem a Gernika i busquem lloc per aparcar a les afores del poble. El dia segueix bastant atapeït, però toca baixar a estirar les cames i visitar el poble, tot i que jo ja el conec de quan vaig estar fent El Camino, la Eva no hi ha estat mai i li faré de guia pel poble. Comencem passant per l'alberg del poble i ens endinsem cap al poble creuant les vies del tren per un pas a nivell. Continuem per un dels carrers principals fins arribar a una gran plaça on aprofitem per donar de beure als gossos. Quan ja no en volen beure més recollim i creuem el carrer i entrem a la zona vella del poble. Uns quants restaurants, uns grans jardins, bars, cafeteries i més, i tombant a l'esquerra per un carrer i pujant una llarga rampa veiem el mosaic del quadre de Picasso, El Gernika. Aquest mosaic està al final del carrer on està l'ambulatori del poble. Després d'una bona estona donant voltes decidim tornar cap al cotxe i tornar cap a casa, però abans passarem per Torrelavega per fer quatre compres que ens fan falta.
La tornada per variar, la fem gairebé tota sota la pluja, però com ja és bastant tard, no hem dinat i gairebé ja s'ha fet fosc, tornem per la autovia per no trigar tanta estona, arribar a temps per comprar i cap a casa que hi falta gent, demà més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada