Vacances a Cantabria VII

Diumenge.

Avui ens llevem i sembla que no plou tant, tot i que continua plovent. Ahir vam parlar amb un amic nostre, i aprofitant que és asturià li demanem que ens indiqui algun lloc que sigui interessant per les seves terres, a veure si tenim sort i per allí ens fa millor temps. Després de parlar una bona estona amb ell ens va donar uns quants llocs dels que vam treure tres rutes. La primera la farem avui.

Fem la motxilla, agafem fruita i beguda i cap al cotxe. Aquesta vegada deixarem que el GPS ens porti per una nacional, ja que hem de fer una gran quantitat de quilòmetres i al menys volem arribar a casa per sopar... Comencem el nostre viatge, la primera parada serà el poble de L'Infesto, el poble dels pares d'aquest amic nostre. Un cop sortim de Cantabria i entrem a Asturies la primera imatge que ens trobem és la del Pics d'Europa a la nostra esquerra, no els podem veure massa bé perquè passem bastant a prop del començament de la serralada i no tenim molt bona perspectiva, però el que veiem ja és prou impressionant.

Prenem la sortida de Cangas de Onís per creuar entre el Parc del Pics d'Europa i el de les Redes, tot el camí el fem vorejant diferents serralades que ens amenitzen el viatge. Després d'una hora i mitja de viatge ens trobem entrant al poble pel carrer principal, passem de llarg una zona d'aparcament i continuem pel mateix carrer fins arribar a un tros que tomba a l'esquerra portant-nos a un pont, el creuem i girem a la dreta per buscar un lloc per aparcar. Al final aparquem al costat del riu i anem a donar una volta pel poble.

Baixem als nens, agafem la motxilla i tornem a creuar el riu, que per les pluges d'aquests dies baixa molt ple i amb molta força. Comencem a caminar pel primer carrer que veiem que ens porta per la part de darrera de l'ajuntament, veiem l'església i arribem fins al primer aparcament que hi ha a la entrada del poble. Llavors tornem cap al riu i anem pel passeig que el voreja fins que arribem al cotxe. El poble estava bastant apagat pel dia de pluja i la poca gent que corria pels carrers. Pugem tots al cotxe i continuem la nostra ruta, següent parada, Riofabar.

Sortim del poble per on havíem entrat i uns metres més endavant tombem a la dreta per una carretera que ens portarà cap a Riofabar. Comencem a endinsar-nos a una zona muntanyosa i plena de vegetació on s'alternen terrenys particulars, on veiem pastar als animals, amb llargs trams d'espès bosc que ens tornen a traslladar a paisatges bucòlics que ens donen tranquil·litat i ens relaxen mentre dura el camí. Passem pel poble de Espinaréu (als mapes surt com a Espinaredo) i mentre el travessem veiem una gran quantitat d'orris, però no trobem lloc on aparcar i no podem baixar a explorar-lo tot i que ganes no ens faltaven. Continuem per la carretera i finalment arribem a Riofabar, el poble és molt petit i ja no pensem ni en aparcar. Sense adonar-nos ja hem creuat el poble i ens trobem continuant en una petita carretera que s'endinsa al bosc. Decidim seguir-la per veure cap a on ens portava.

Després d'uns minuts per aquella carretera arribem a una zona d'esbarjo al costat d'uns ràpids del riu. Unes poques taules, uns bancs i un parell de barbacoes enmig d'un magnífic bosc, un lloc ideal per passar un dia i també perquè els gossos corrin i gaudeixin fent unes quantes carreres. Es un lloc ideal on oblidar-te de tots els problemes i desconnectar del món. Quan els nens ja estan marejats de donar tantes voltes tornem cap al cotxe per tornar enrere i anar cap a la següent parada, Pola de Lena.

Desfem el camí per la carretera per on havíem vingut tornant a passar per Riofabar i Espinaréu fins arribar a la cruïlla que ens fa creuar tot el poble de L'Infesto de nou. Aquesta etapa la fem gairebé sencera per carreteres comarcals i en una mica menys d'una hora de passeig per aquestes carreteres ens plantem al poble de Pola de Lena. Busquem lloc per aparcar i anem a donar una volta. El poble està molt tranquil, suposo que per la hora que era i sent diumenge, la majoria de la gent devia estar fent una bona becaina. La veritat és que sense tenir un bon grup de gent a la que seguir i sense massa temps per explorar més que un poble ens va semblar una petita ciutat. Llavors decidim tornar al cotxe i començar el camí de retorn abans de que sens faci massa tard.

D'aquest dia, ens quedem, sense cap mena de dubte, amb els boscos de Riofabar que ens han encantat. I potser seran les darreres imatges que veurem perquè aquesta nit, a la previsió del temps, han anunciat forts temporals al nord del país, amb vent, pluja, neu i tot el que ens puguem imaginar.