Dimarts.
Ja és dimarts i són les 11 del matí passades i ens acabem de llevar, tard però recuperats del viatge d'ahir. Toca treure als nens perquè facin les seves coses i fa un fred que pela, però que hi farem, un bon jersei i cap a fora. Tot està mullat per la rosada de la matinada i alguna pluja que ha caigut per la nit. La veritat és que fa goig veure'ls córrer i saltar pel jardí jugant entre ells. Quan ja se n'han afartat toca menjar i només fa falta que sentin el so del pinso per entrar corrent a la casa. Mentre mengen, nosaltres ens preparem l'esmorzar i ens el cruspim.
El dia està molt atapeït i per la hora que és no tenim moltes possibilitats de fer grans coses, llavors agafem la Guia Campsa, la obrim al plànol on ens trobem i mirem algun destí per visitar i finalment decidim anar a San Vicente de la Barquera per aprofitar una mica el dia. Són les 12 passades i anem tots cap al cotxe per començar a fer quilòmetres. El GPS ens porta cap al poble per la autovia i en una horeta ens hi plantem. Deixem el cotxe a l'aparcament de la estació d'autobusos i anem a fer una volta pel poble. Comencem a passejar pel moll amb unes espectaculars vistes de tota la ria amb la marea baixa i totes les barques embarrancades a la sorra, una d'aquestes coses que no veurem mai al Mediterrani.
Quan acabem el llarg del moll entrem en una zona peatonal que ens porta a un pont per creuar a l'altre cantó de la Ria de la Barquera per acostar-nos al Santuari de la Barquera, de camí cap allí el poble es mostra solitari, sense vida, els únics que hi passegem som nosaltres i una parella que passava amb el cotxe i ha parat a fer unes fotos. Nosaltres ens arribem fins el santuari i el trobem tancat. El santuari està completament restaurat i a la seva dreta han fet un petit hostal. Li donem una volta i tornem cap al casc antic, a veure si tenim sort i veiem a algú més del poble i ens convencem que al hivern no es converteix en un poble fantasma. Tornem a creuar el pont i pugem una llarga rampa en direcció al castell passant per davant dels jutjats, però quan hi arribem el trobem tancat al públic, quina llàstima...
En vistes que no podrem veure el castell continuem caminant cap amunt passant per davant la Guàrdia Civil i l'ajuntament del poble fins arribar a la catedral del poble al final del camí. Donem una volta per admirar-la entre la restauració i trossos que sembla que hagin de desplomar-se d'un moment a un altre. Darrera de la catedral trobem un ampli mirador des de on es poden aconseguir unes increïbles vistes de la ria i dels seus voltants. Després de les fotos pertinents decidim tornar cap al cotxe ja que comença a ploure i hem deixat els impermeables al cotxe. Comencem a desfer el camí d'anada, però tombem per un carreró que ens endinsa a l'altra part del poble, aquesta sembla que te més vida, ja que ens comencem a trobar a varies persones pel camí...
Passem per uns carrerons fins a arribar al passeig que va paral·lel al moll pel que hem passat a la anada i que acaba a la estació d'autobusos, així arribem a l'aparcament i tornem a pujar al cotxe per tornar cap a la casa. Un cop tots dins el cotxe i veient que encara teníem una mica de temps abans de que es fes fosc decidim pujar cap al far del poble, i quina sort la nostra que quan arribem el trobem en obres i tancat... Bé, al menys hem pogut fer un parell de fotos de les platges sota la pluja i decidim tornar, però aquesta vegada sense vies ràpides a menys que sigui absolutament necessari, així passarem per més pobles i veurem més paisatges.
I dit i fet, posem les opcions i el destí al GPS i cap a casa... Una volta per un munt de pobles que no acabaria d'anomenar-los, que ens submergeix en la part més profunda de Cantabria, dins dels seus boscos i el seu món rural, regalant-nos imatges d'una bellesa increïble jugant amb tots els colors de la natura per oferir-nos un gran espectacle junt amb la pluja, que compensa tot el que ens ha mancat en la visita de San Vicente. Mentre anem seguint les carreteres locals i gaudim d'aquest espectacle ens adonem que aquesta és la millor manera per aprofitar aquests dies de pluja, ja que no podem escalar ni fer treking...
Després d'un parell d'hores de camí arribem a Torrelavega i aprofitem per parar a comprar un parell de coses que ens vam oblidar el dia anterior i després cap a casa, que ja comencem a tenir gana. Continua plovent i per avui sembla que el dia ja se'ns ha acabat, demà més i millor, que per avui ja n'hi ha hagut prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada