A les 6:10h comencem el camí cap a Llavorsí, ens queden unes 3 hores i mitja de viatge més la parada per esmorzar. Anem amb el cotxe de l'Angel i amb la nostra nova furgo, que tenim ganes de fer-li quilòmetres... El primer tram, per la A2, es fa molt ràpid i ens trobem amb les primeres amenaces de tempesta que pot espatllar-nos el dia. Un cop a les carreteres secundàries ens parem a l'entrada d'Agramunt per esmorzar, i quin esmorzar! Demanem entrepans i ens planten unes llesques de pa de pagès amb el llom i l'embotit que havíem demanat, que ens donaran energia de sobres fins la hora de dinar.
Reprenem el camí, no són ni les 9 del matí i tornem a arrancar motors. Hem d'estar al ràfting a les 10:45 per que ens donin l'equipament i les indicacions per fer la baixada, arribarem de sobres, però la Núria està preocupada. El temps sembla que no acompanyarà però ja ho veurem, això no se sap mai. Finalment arribem a les 10:30 i sense presses, aparquem els cotxes i quan estem tots junts li diem la veritat a l'Ivan, no s'ho esperava, ni tan sols s'ho havia ensumat. Després de veure-li la cara, anem a pagar la reserva per començar la acció el més aviat possible.
Són les 10:45 i estem asseguts en unes cadires a la sala d'espera a l'aire lliure prenent el sol. Esperem que ens cridin a per donar-nos l'equipament, les nocions bàsiques i començar la baixada. Quan ja ens toca topem amb la noia nova, i no sé si per vergonya o per nervis, però li va costar arrancar l'explicació. Al final un neoprè curt per cadascú, uns escarpins i cap als vestuaris a canviar-nos. Un cop amb neoprè posat portem la roba al cotxe i ens fem la foto de rigor, que macos i estilitzats que estem...
Bé, ja ha arribat l'hora de començar, l'organitzador ens indica que la nostra embarcació és la 10 i allí tenim al Gonzalo i a la Susana (em sembla) que també venen a provar-ho i a en Dan, el nostre guia i monitor. Després de les presentacions ens posem les armilles salvavides i els cascs i comença la lliçó. Coses bàsiques, com agafar el rem, com remar cap endavant, remar enrere i estar-nos quiets, també ens explica com ens hem de col·locar a l'aigua en el cas que caiem de l'embarcació i com pujar a algú que està a l'aigua.
Un cop aprés i mig practicat, comença la baixada, a l'ordre de "adelante" comencem a remar i ja entrem al riu principal on en Dan ens posa a prova, ens fa remar fins a estavellar-nos contra una paret, d'això se'n diu tenir confiança. A partir d'aquí comencem la baixada, farem ràpids que van de grau 2 a grau 4 d'un grau màxim de 6. Ens explica algunes característiques del riu perquè tinguem precaució amb elles i després d'un parell de ràpids ens dona la oportunitat de ficar-nos a l'aigua i practicar la posició de seguretat i als que estem a l'embarcació de practicar el rescat.
Després d'això comencem els ràpids més seriosos on el Mikel i jo ens prenem la meitat de l'aigua del riu entre bots i sense deixar de remar. La cosa cada cop es posa més interessant i moguda i els ràpids cada cop són més llargs. Però el millor moment arriba en un ràpid de grau 4 on ens diu que hi ha una onada que ens pot tombar i ens hem de posar tots a la proa de la embarcació per evitar-ho. Dit i fet, només entrar en el ràpid ens posem tots davant i passem tot el ràpid remullant-nos i amb en Dan damunt de tots, i això que només era per una onada... La resta d'embarcacions ens miraven i pensaven que estàvem sonats... però que divertit.
Després d'una hora i mitja de baixada, arribem al final, on en Dan ens explica que farem una maniobra i quan ell ens ho indiqui hem de baixar tots ràpidament i portar l'embarcació cap a la vora del riu sinó continuarem baixant. I dit i fet després de fer la maniobra, ens dona l'ordre i en pocs segons estàvem tots fora arrossegant l'embarcació i una mica més amb en Dan dins. Ara toca portar-la al remolc i pujar a l'autocar que ens tornarà a les instal·lacions de Ràfting Llavorsí.
En definitiva, una experiència divertida i que tots volen repetir, tot i que alguns ja volen provar el kayac i l'hidrospeed, però això serà una altra vegada, ara toca anar a dinar per després tornar cap a casa.
2 comentaris:
Doncs si que em van enredar força. Jo portava uns dies pensant: “3 hores i mitja de viatge per fer una ruta de 4 hores i després tornar, unes altres 3 hores i mitja... això sense que sorgís cap imprevist, que últimament...”, e intentant fer canviar el Pemi per anar a un lloc més aprop. Però no vaig tenir la sort, al final vam anar a Llavorsí.
Al primer tros del viatge jo vaig fer una becaina, aprofitant que aquest cop em portaven i no tenia que conduir. Es més descansat, però renoi, a una persona que cada dia agafa el cotxe per anar a les seves dues feines i que el cap de setmana fem excursions es una mica avorrit això de mirar per la finestra. L’esmorzar va ser el típic de poble, 3 llesques de pa de pagès amb 3 trossos de llom amb formatge, llàstima no haver-hi fet cap foto. El Mikel va demanar un plat de fibra, segons ell, 2 ous fregits amb bacó.
Em va estranyar que volguessin aparcar al pàrking del rafting, havent-hi lloc a les afores, i veient les dificultats que vam tenir en accedir-hi. Es car, que un cop vam baixar tots del cotxe i em van donar la sorpresa ja vaig anar encaixant les peces.
Quant ens trobem amb el Dan, el primer pensament que em va venir al cap va ser: “Ostia!, ens ha tocat el penjat!!”. I quant vam començar, i ens va dirigir directament cap a una paret de pedra on mitja embarcació es va aixecar de l’impacte, les meves sospites es van confirmar. La resta de baixada va ser força moguda on em va quedar un bon record, l’orella esquerra xiulant dels crits de la Eva i un mal de cama esquerre de fer força per mantenir-me dins l’embarcació.
Un cop de retorn a Llavorsí, anem a dinar al davant (gairebé) del rafting Llavorsí, on seguim amb el típic menjar de poble: abundant i bonissim. Aquí comentem la baixada i les nostres impressions respecte a la baixada. Després de dinar, agafem els cotxes i emprenem del camí cap a Barcelona, aquest cop l’Emili marxarà amb el Àngel i el Mikel que necessita arribar a Barcelona aviat, ja que ha quedat amb una “xati”. La Núria i jo aprofitem per pujar a la furgo de la Eva i el Pemi i provar-la de baixada, es tant còmode que vaig dormir una bona estona... ja sabeu, la digestió...
Bueno, ya he visto que el Iván puso su comentario, el cuál no se esperaba este día tan movidito.
Lo que más me gusto fué la cara del Iván que puso cuando llegamos al lugar y le dijimos que no ibamos hacer la caminata si no ibamos hacer rafting.
Para mí la esperiéncia fué genial ya que no me esperaba que esto fuera tan divertido y a la vez tan cansado, nos lo pasamemos Teta todos los que fuimos así lo de muestran las fotos, espero al próximo día, que nos toque hacer este deporte pero en otro mes.
Publica un comentari a l'entrada