Una estona després tornem a pujar al cotxe i continuem camí per la C35 fins que veiem un indicador de la urbanització Can Vilardell i girem per allí. Més endavant el camí asfaltat de la urbanització es transforma en una pista de terra que hem de seguir fins a arribar a Sant Martí on aparquem el cotxe. Ens calcem les bambes agafem les motxilles i comencem el camí a les 9:30h.Tornem enrere per on havíem baixat amb el cotxe i tombem a ma esquerra a la primera cruïlla, pujant per uns esglaons davant d'una torre elèctrica amb les marques del GR92. El camí comença a fer pujada per una pista bastant espatllada per la baixada de les pluges i molt atapeïda pel dens bosc que la envolta. Hi ha algun tram amb un desnivell important, i la pujada es comença a fer força llarga comparant-la amb el perfil que havíem aconseguit de la web del Palau Robert, comencem a pensar que la hem començat al revés.
I efectivament, després d'uns tres quarts d'hora de pujada mantinguda arribem al punt més alt de la serralada Litoral, el Turó Gros de 759 metres d'alçada, on trobem una torre de vigilància forestal i un punt geodèsic. Decididament estem fent la ruta del revés. Després de fer-li un parell de fotos a la torre continuem el camí que ara serà gairebé tot de baixada.Uns minuts després de començar a baixar agafem un trencall a l'esquerra i pocs metres després un a la dreta que sembla un camí que no s'ha fet servir des de fa molt de temps, ple de vegetació. Aquest camí ens portarà de dret fins a una estació meteorològica que veurem a la nostra esquerra i continuem cap a baix. Uns 200 metres després tombem a l'esquerra per continuar per un camí més inclinat i més complicat que ens du a una pista al costat de la ermita, en runes, de Santa Maria. La ermita queda a la dreta però el nostre camí continua per l'esquerra. També podem veure que davant de la cruïlla hi ha unes escales que ens porten cap a una font.
Després de les fotos de rigor continuem el nostre camí cap al inici de la nostra ruta. Tot continua per una pista en bones condicions on ens creuem amb alguns ciclistes que comencen la seva jornada. En uns 20 minuts i sense adonar-nos que ja estàvem arribant, ens plantem a cruïlla que ens porta a Sant Martí. En total 1:50h de camí parant a fer fotos, la veritat és que ens la esperàvem més forta i llarga, però fins i tot la Montse es va quedar amb les ganes de fer-li una altra volta, però finalment decidim baixar a Sant Celoni per esmorzar alguna cosa ja que només ens hem cruspit una barreta de cereals i tenim una mica de gana.
Tot i que a nosaltres se'ns ha fet curta, s'ha de dir que és una passejada on pots gaudir de bons paisatges, vistes del Montnegre i el Montseny i dels boscos que t'envolten durant tot el camí i et protegeixen del sol.
Per cert, aquesta vegada, l'Ivan no ens ha deixat cap imatge memorable per finalitzar el relat, espero que a la propera tinguem ració doble.
1 comentari:
Pujant la pendent no deixava de pensar amb el perfil de la ruta, si en “teoria” feia una pujada “suau” de varis quilometres i després feia una baixada prolongada de poc mes d’un quilòmetre... i veient la pujada que estàvem fent... com tindria que ésser la baixada?!?! Aquesta visió és la que em feia anar gairebé enganxat a l’espatlla del Pemi en la pujada, on la falta d’alè i el cansament de les cames no tenien lloc.
Quant ens vam adonar que l’estàvem fent al revés, tots vam fer un petit gest de decepció, una mica deixat de banda pel paisatge que estàvem veient en aquell moment sota de la torre de vigilància.
Sento molt defraudar als meus fans... però en una ruta tan curta, el cansament no va tenir temps de fer-me fer cap tonteria. No us preocupeu que n’hi hauran més rutes on intentaré fer mes rucades.
Publica un comentari a l'entrada