A Queralbs hem quedat amb la Montse, que ve amb dues amigues amb les que anirà a fer el Camino, la Mònica i la Susana. Hem quedat abans de les 8:30h a l'aparcament del cremallera de Queralbs. Però quan ja portem uns tres quarts d'hora de camí decidim trucar-la per veure com està i quan em contesta em diu que encara estan a Castellbisbal a casa de la Susana, arribaran a l'hora? Mentre circulem per la C-17, descobrim que les obres han finalitzat i guanyem un munt de temps que aprofitem per a esmorzar a Ribes de Freser ja que ens sobra temps i estem a 10 minuts de Queralbs. Uns cafetons, alguna pasteta i tornem a pujar als cotxes per pujar fins l'aparcament.
A les 8:05 arribem a l'aparcament del cremallera i comencem a preparar les motxilles i a posar-nos les bambes. A les 8:25 arriben la Montse, la Susana i la Mònica. Els hi donem una mica de pressa perquè no se'ns escapi el cremallera, tot i que passa a les 8:50, i pugem a l'estació. Tots ens agafem bitllet només d'anada, excepte la Núria, que no ens acompanyarà en la travessa, però com per a ella és gratuït... Nosaltres paguem una mica menys, ja que els dos primers cremalleres costen un 30% menys. El cremallera arriba puntual i pugem cap a Núria.
15 minuts després ja hem arribat a Núria, moment per controlar que tot està correcte, ajustar les motxilles, lligar-nos bé el calçat i fer alguna necessitat fisiològica abans de començar. Llavors ens acomiadem de la Núria i comencem el camí.
Creuem les vies del cremallera i pugem per una de les pistes d'esquí de Núria camí del Refugi del Pic de l'Àguila. Però una mica abans d'arribar-hi ens desviem a la dreta per un corriol, el GR11-7 que ens porta vorejant la serra. El camí transcorre per una zona sense arbres, però tot i que fa sol i no apareix cap núvol, no fa massa calor, potser per l'hora que és o per l'aire que fa. El camí va pujant de mica en mica, però gairebé no es nota mentre admirem el paisatge que ens envolta. Tot i així ja es van notant el diferents ritmes de camí, la Eva i jo anem tirant a un ritme maco, la Susana, la Mònica i la Montse porten el seu ritme i l'Ivan i l'Angel van xerrant al final del grup.
Al principi fem alguna parada per fer panoràmiques dels paisatges que trobem, la veritat és que el dia ens acompanya per poder gaudir d'aquests paisatges. El camí és senzill exceptuant algun tros en el que hem de sortejar algunes roques, però la resta està força bé. Ens anem trobant excursionistes que van cap a Núria i que ja deu fer estona que caminen. Però quan estem arribant a la zona més complicada del camí, ens trobem a un grup de 40 excursionistes que també van cap a Coma de Vaca amb un ritme molt més lent que el nostre, són tots nois d'uns 15 o 16 anys que sembla que no tenen massa experiència en muntanya. La Eva i jo els anem passant poc a poc quan es paren per creuar els torrents i en el descens d'una tartera on es van parant.
Un cop els hem avançat comencem el tram més tècnic del recorregut creuant torrents, sortejant roques i despenjant-nos per elles fins arribar a uns esglaons taronges per poder baixar una roca alta amb una mica de seguretat. Un cop hem passat, ens parem i intentem localitzar a la resta del grup que anava barrejat amb els excursionistes i pel walky ens diuen que ja els han avançat i estan a prop nostre, pel que decidim esperar-los abans de creuar el següent torrent. 10 segons després apareixen per darrera d'unes roques. Un cop baixen tots comencem a creuar un torrent per continuar el nostre camí. Cada cop pugem una mica més i així fins el punt més alt del nostre recorregut, sobre els 2135m d'alçada. Anem sortejant zones una mica tècniques fins a arribar a un descens on hi ha muntat un passamans amb cable d'acer per assegurar-nos i no caure al buit si tenim una relliscada. És aconsellable passar d'un en un per cada tram de cable per no arrossegar al de davant si tenim una caiguda. Aquí la Montse ho passa una mica malament perquè no li fa massa gràcia.
Al final d'aquest tram equipat creuem unes roques i tornem al camí. Uns minuts després comencem una forta pujada, una trencacames on ja es comencen a veure les energies que li resten a la gent. Una mitja hora més tard, creuant uns quants trams de tartera, però aquesta vegada de baixada, arribem finalment al Refugi de Coma de Vaca, on farem la parada obligatòria per esmorzar alguna cosa. Moment de relaxar-se una mica, descansar, recuperar energies i tornar a carregar aigua per la resta del camí. Aprofitem que hi ha gent i li demanem que ens faci la foto de grup. També truquem a la Núria per avisar-la de que estem al refugi i ens explica que la nit passada va haver-hi turmenta i hi ha un grup de nens desapareguts i que n'han trobat dos, un ferit greu i un altre mort. Després d'aquesta notícia i uns 20 minuts de descans reiniciem la marxa per tornar cap a Queralbs on ja ens esperarà la Núria.
Creuem el Freser per un pont que està bastant malmès, no sabem perquè, i anem vorejant un rierol que baixa cap al Freser per pujar fins al camí que ens portarà de tornada. Al final d'aquesta pujada arribem a una cruïlla i agafem el camí de la dreta mentre veiem que des de les muntanyes s'acosten uns núvols amenaçant pluja junt amb una baixada de pressions. A partir d'aquest moment tota la resta del camí fa baixada, creuant zones de pedra i tarteres fins arribar al bosc on ja ens refugiem una mica de la calor i del resol. La baixada va fent esses per no fer-la tant pesada i sense adonar-nos ja ens trobem creuant de nou el Freser per un pont fet amb dos troncs. En aquest descens ens hem separat en dos grups per la diferència de ritmes, al primer anem la Eva, l'Ivan i jo, i al segon la Montse, la Susana, la Mònica i l'Angel. Calculem que pel que ens diuen estan a uns 10 minuts o un quart d'hora de distància.
Creuat el riu continuem baixant pel camí, una mica més endavant hi ha una bifurcació i agafarem la de l'esquerra que ens porta a un clar, poc després en trobarem un altre i a partir d'aquí el bosc s'atapeeix durant una estona, una mica més endavant trobem un cartell que ens indica la direcció cap a Queralbs entre d'altres llocs. Passats uns minuts baixem una rampa empedrada que ens fa baixar el ritme per no caure i després una altra més llarga que ens deixa a peus del Salt del Grill. A partir d'aquí ens queda poc camí pel davant. En un quart d'hora d'anar esquivant pedres arribem a la central de Daió de baix, on esperarem a la resta per fer l'últim tram de camí junts per una pista cimentada que desemboca a la carretera al costat de la Farga i des de on només haurem de caminar un quilòmetre fins l'aparcament.
Finalment arribem a les 16:20 a l'aparcament i com la nostra idea era anar a dinar als Caçadors i ja havien tancat cuina, pugem a Queralbs per dinar alguna cosa allí. El cansament es veia reflexat en les cares i els cossos dels presents després de gairebé 7 hores de caminada, mentre dinàvem a Queralbs.
I com no podia ser menys aquesta vegada, la foto de la travessa la protagonitza l'Ivan amb una de les seves...
1 comentari:
Aquest cop vaig agafar els walkies ja que érem unes 7 persones (Núria no va venir amb nosaltres a caminar ja que la setmana passada va caure i encara li feia mal el genoll, i seria la número 8) i era d’esperar que hi tinguéssim diferents ritmes. A més, ens va servir per pujar xerrant entre els dos cotxes, i per controlar l’estat de la gent en la ruta de la muntanya.
Per a qui no ho sàpiga, el cremallera fa també un 10% de descompte per als socis del RACC, però com que no son descomptes acumulatius ens vam conformar amb el 30% que fan amb els dos primers que son considerats per muntanyistes. Igualment, amb el 30% de descompte i tant sols agafant el de pujada ens va costar vora 8 €.
Al principi de la ruta, el Pemi duia un walkie i jo l’altre, per tant i veient que la diferencia de ritme es deixava notar al 20 minuts de començar la travessa i amb el cap baix, em vaig posar a un costat i deixar passar a la resta de companys per posar-me en ultima posició. Cosa que va agrair l’Angel, ja que vam fer tota la pujada xerrant de coses d’homes... Al davant dúiem a la Susana i la Mònica, amb un ritme força inferior al nostre i provocant que contínuament anéssim parant.
Al final d’ una pujada, un cop havent avaçat al grup d’excursionistes i aprofitant que la Susana es va seure per descansar, vaig avançar a primera línea amb el Pemi i la eva, cosa que van agrair les meves cames. Al començar el descens cap al refugi, el Pemi i jo comencem a córrer i a portar un ritme mes elevat, cosa que aprofito per deixar el walkie a la cua esperant que no passi res. Des d’aquest moment ja em vaig quedar a primera línia amb el Pemi i la Eva que portaven un ritme mes agradable.
L’últim tram de baixada, a la Eva i a mi el genolls ens deien que ja no volien treballar gaire mes, però vam acabar la ruta com dos campions. Això si, al arribar a la central de Daió de Baix fem una sèrie d’estiraments ja que sinó demà no ens aixecarem del llit. Un cop ens vam reunir tots i en l’últim tram de pujada al pàrking, el Pemi i jo el vàrem fer corrents, per acabar d’estirar les cames.
Publica un comentari a l'entrada