Quan pugem per la Arrabassada ens trobem un accident de moto, i l'Ivan està a primera fila, és el primer de la cua, per tant no ens preocupem d'arribar tard. Ens hi estem una estona i després continuem fins la benzinera, on nosaltres posem benzina i li comento a l'Ivan a on anem. Un cop omplert el dipòsit continuem el nostre camí fins a la Rambla de Can Bell que ens queda a mà dreta i uns 400 metre més endavant aparquem els cotxes. Baixem els gossos, ens posem les bambes i a caminar.
Tornem enrere per on havíem vingut amb el cotxe i tombem a la dreta per un camí que està senyalitzat com a Can Bell i Can Gordi amb una placa de color blau que serà la marca a seguir durant la ruta. Passem per davant de la masia de Can Bell i continuem endavant per un camí que no ho semblava pas, però després d'explorar una mica, uns 300 metres més enllà trobem un indicador amb la marca blava. A partir d'aquí el camí s'atapeeix i es fa una mica més fosc, però més fresquet.
Poc a poc, el camí es va obrint i comença a fer pujada, bastant important per la gent que no està acostumada a caminar, i amb el sol es fa una mica més dura. La pujada ens porta a un clar des de on es pot veure una panoràmica de Sant Cugat força maca, i on hem d'escollir anar a la dreta o a l'esquerra, ja que no hi ha cap indicador. Finalment prenem el camí de la dreta que ens porta a un altre desviament amb una placa que estava en blanc, decidim continuar recte ja que més endavant hi ha un mas que surt al mapa per el que la ruta hi passa a prop.
A partir d'aquí ja no trobem cap indicador que puguem imaginar que pertany a la ruta que estem realitzant i decidim seguir els camí per on ens sembla més correcte. He de reconèixer que els paisatges són molt agraïts i el bosc és genial, però no pot ser que una ruta que hauria d'estar senyalitzada, estigui en aquestes condicions, això demostra una deixadesa important en el manteniment de les rutes, i pot provocar que gent que no vagi massa preparada o inexperta que vol fer una passejada per la muntanya es perdi i ho passi malament.
Vist el panorama, acabem a la carretera de la Arrabassada, a 500 metres de la Rambla de Can Bell, per tornar cap als cotxes per tornar a casa, i jo personalment molt decepcionat amb l'estat de la ruta. Per contra, al menys hem descobert una part de Collserola que no coneixíem i hem pogut comprovar la gran utilitat que te un GPS en aquestes situacions.
Espero que la propera sigui millor, o com a mínim que la ruta estigui clara.
2 comentaris:
S’ha de dir que en el primer quilòmetre ja es notaven a faltar les indicacions, ja que un cop vam arribar a la Masia de Can Bell vam tenir que recórrer un tros de les tres possibles bifurcacions per arribar a trobar el camí correcte. Més que un camí, semblava un rierol que pujava cap a la muntanya a on tenies que anar obrint-t’he camí poc a poc.
En les següents bifurcacions vam tenir que agafar aquelles direccions a on la senyalització estava marcada en blanc... de les que vam trobar dos o tres posteriors a la masia. Un cop es van acabar, en Pemi i jo anàvem recorrent un quilòmetre (mes o menys) a pas “lleuger” cada camí per poder decidir cap a on marxàvem finalment.
En una d’aquests reconeixements, anàvem el Pemi i jo corrents per un rierol, on de sobte s’obri una clariana a on els dos vam parar de sobte: estàvem al davant d’un camp de futbol, enreixat, i a pocs metres desprès hi teníem una masia. Una vista poc esperada després de venir per un camí on tant sols hi passava una persona a la vegada.
Un cop situats al mapa, reunits amb la resta del grup, i veient que anàvem en camí correcte, prosseguirem l’excursió. Trobant-nos amb diverses bifurcacions més a on vam tenir que anar consultant el mapa i GPS contínuament. Al final vam arribar a una gossera on ensinistran als gossos, on vam tenir que agafar la carretera de l’Arrabassada direcció a Sant Cugat, creuant-la dos cops: la primera per posar-nos a l’esquerra en direcció a Sant Cugat; la segona per creuar a la dreta per agafar el desviament al pàrking a on teníem els cotxes.
Per finalitzar, és una ruta poc recomanada ja que esta molt malament senyalitzada (per no dir que no ho esta), on les poques vistes panoràmiques que veus de Sant Cugat no t’omplen el suficient com per fer-te oblidar el mal gust de boca que et deixa l’estar contínuament amb la sensació d’estar perdut en mig de la muntanya.
Como dicen el Iván y Pemi esta ruta no se la recomiendo a nadie hasta que esten todos los indicadores bien señalizados.
Pero aparte de esta ruta Yo también me lo pasé bien ya que veia que nuestros perros estaban en la gloria por el terreno que tenian, ya que habia un poco de todo, llano,subidas y bajadas.
Lo único que no me fusto fué que tuvimos que caminar con los perros por al lado de la carretera, ya que los coches subian un poco enbalados. Cuando llegamos al coche ya era de noche y comenzamos con sol, fué una pequeña perdida por la montaña.
Espero que la próxima rutita este mejor indicada que esta.
Publica un comentari a l'entrada