Després de treballar i aprofitant que la meva dona tenia festa hem decidit anar a fer un tomb amb els gossos per la muntanya. Com tampoc no són hores com per marxar a l'altra punta de Catalunya, decidim quedar-nos al Barcelonès.
Aprofitant unes guies que tinc per casa d'itineraris pels parcs naturals de la Diputació de Barcelona, estem entre dues rutes, una circular a prop de Cerdanyola o una passejada per la carretera de les Aigües.
Com hem de prendre la mateixa direcció, ens posem en marxa amb el cotxe i ja ho acabarem de decidir pel camí. Mentre estem en un embús ens enrecordem de l'Ivan i el truquem, que encara està treballant, a veure si s'apunta. Ens diu que parlarà amb la Núria i ja ens dirà quelcom.
Finalment vindran els dos i decidim anar a fer una volta pel Passeig de les Aigües i quedem a un descampat que hi ha sota el Tibidabo. Nosaltres arribem i aprofitem per raspallar els gossos i que comencin a calentar motors.
A les 20:50 arriben l'Ivan i la Núria i comencem la passejada. Des de l'aparcament comença el camí de Can Borni que ens passa pel centre botànic del mateix nom, continuant el camí passem un pont per sobre les vies del funicular del Tibidabo, i una mica més endavant ens parem a fer unes panoràmiques de Barcelona.
Continuem baixant i arribem a una cruïlla on agafem el camí de la dreta i caminant una mica més arribem a una altra cruïlla on agafem el camí de l'esquerra que ens acaba portant al Passeig de les Aigües.
Ara ja es começa a fer fosc i acabem parant en el primer mirador del passeig per admirar una Barcelona de nit i sense la típica capa de pol·lució que ens permet veure sense problemes fins el mar.
Després d'una estoneta de xerrada decidim donar mitja volta i tornar cap els cotxes. Ja és de nit i l'últim tram és completament fosc, així aprofito perquè l'Ivan probi la experiència de caminar amb frontal i comprovés per ell mateix que no dona cap problema i és molt pràctic.
A les 22:40 arribem als cotxes i ens acomiadem, hem d'anar cap a casa a sopar que demà s'ha d'anar a treballar.
Aquest cap de setmana hem pensat, sempre i quan, el temps ens ho permeti anar a fer un cim a la comarca del Baix Penedès, la Talaia de Montmell, de 861m, però ja veurem que passa d'aquí al diumenge. De totes maneres aquí deixo un enllaç sobre aquest cim.
La Talaia de Montmell
1 comentari:
Tinc que dir que sortir de treballar a les 20 hores, agafar el cotxe, anar a casa a buscar la Núria i sortir cap al pàrking on son el Pemi i la Eva via carretera de l’Arrabassada, i tot això en menys de 50 minuts!! Es tot un repte.
Al principi es tot de baixada fins a arribar al Camí de les Aigües on comença a ser tot pla, un breu descans i comencen la tornada als cotxes. El caminar de nit es tot una experiència, ja que encara que coneguis el camí de nit es MOLT DIFERENT. La impressió de caminar amb un frontal es força simpàtica: anar caminant amb una il•luminació que no duus a la mà, i que quan girem el cap il•luminem cap on mirem, etc. Vaig trobar una mica incòmode el sistema per canviar la intensitat de la llum ambient, així com el traspàs de llum ambient a focus.
A veure si per fi, aquest cap de setmana fa una mica de bon dia i podem fer alguna cosa de profit... i comencem a suar una mica...
Publica un comentari a l'entrada