Quan hem arribat, la Montse ja hi és, però d'en Mario no en sabem res. Hem esperat una mica més i com no ha aparescut pugem als cotxes i arrenquem. El dia no acompanyava molt, però ho hem d'intentar.
Hem agafat la C58 per anar gairebé al costat de Berga, a la sortida de Cal Rosal, un petit poble on abans hi parava el tren i des d'on comença la Via Verda del Llobregat. Una hora i mitja després, aproximadament, i sense passar per peatges arribem a Cal rosal, el cel està completament atapeït. Aparquem just a l'entrada del poble i esmorzem alguna cosa per agafar una mica més de forces, tot i que el camí és suau.
Després de petar la xerrada una estona, obrim els cotxes, ens posem els impermeables, ens ajustem les motxilles i lliguem als gossos per començar la via. Seran una mica més de 6km vorejant el Llobregat. La via comença just creuant la rotonda que hi ha a l'entrada del poble on es veu que s'acaba l'asfalt.
Ens trobarem 3 túnels i dos ponts fins arribar al final de la ruta. En un d'ells, el segon, que fa corba a la dreta i 180m de llarg, si hi ha algú molt aprensiu a la foscor, és millor que porti alguna llanterna perquè es queda completament a fosques. Els altres dos són més curts i no cal portar il·luminació.
Al començament ens trobem tot el camí ple de tolls d'aigua, però una mica més endavant està molt millor. Passats 20 minuts van comencen a caure gotetes, però tampoc res preocupant. Passem els dos primers túnels i uns metres després comença a apretar una mica la pluja, però continuem fins arribar a la cabana de pesca del Club de Pesca el Pedret. Aquí aprofitem per refugiar-nos una estona de la pluja i picar alguna cosa.
Però, pensant que escamparia una mica per tenir una tornada més o menys seca, passa exactament el contrari, que era el que esperàvem, la pluja comença a apretar cada cop més i després de 20 minuts esperant decidim tornar, tot i que ens queda una mica més de 1km per arribar al final.
Tornem a carregar les motxilles i tornem enrere, el camí ja s'ha tornat impracticable, els tolls d'aigua són enormes i pots enfonsar gairebé tot el peu, els gossos estan xops i aprofitem els túnels per aixuplugar-nos una mica.
Després de caminar una horeta i mullar-nos llocs que no sabíem que es podien mullar, arribem a l'aparcament, deixem les motxilles al cotxe i entrem al bar on al matí ens hem pres els cafès. L'Ivan i la Núria es canvien de roba i la Montse intenta assecar-se una mica, són les 12h i decidim esperar fins les 13:30h per dinar allí mateix.
Un altre cafetó, xerrem una estona i ja se'ns fa l'hora de dinar. A les 15:30 tornem als cotxes mentre seguia plovent a bots i barrals i enfilem carretera cap a Barcelona, a veure si allí com a mínim no plou.
El proper cap de setmana anirem a fer el Taga, sempre i quan el temps ho permeti.
1 comentari:
En aquesta excursió anàvem tots d’estrena: el Pemi estrenava les seves noves bambes Nike amb Gore-Tex, i les va provar fins al límit amb els tolls d’aigua; la Eva també estrenava les seves noves bambes Salomon; La Núria portava també noves bambes regalades per un servidor de la marca Quechua (son Junior ja que té un peu del número 34!!) força sencilles ya que tant sols farà senderisme suau, a més portava també una suadora de la marca Quechua; la Montse també estrenava noves bambes; i un servidor, que per no ser diferent, també portava noves bambes per fer Trail HQ, un pantalons per fer Senderisme i una suadora. De quines marques? Doncs si, tot Quechua, que encara que no arribi a ser una de las grans marques es funcional i mes al abast de les butxaques.
Tot i que va ser una caminada molt passada per aigua ens ho vam passar molt bé. El camí era molt fàcil de fer (si no contem amb els tolls d’aigua, alguns una mica difícils de travessar si no et volies mullar). I desprès de varies hores sota la pluja, ni el Gore-Tex ni els impermeables van poder frenar la pluja i mantenir-nos secs.
El dinar va constar de tres plats. Un primer que constava d’una sèrie de sucs, gaspatxo o amanida verda; el segon amb fideuà, canelons i carn; i per finalitzar un tercer amb bacallà, escalopa i sèpia; incloent el pa, aigua, vi i postres, on van triomfar els profiterols amb nata i xocolata, mel i mato i flam cassola (mig glaçat!!).
Tant a la Montse com a mi ens va faltar el mateix: aquelles hores de intensa pujada on et falta l’alè, per arribar a un cim on les vistes als teus peus fan que tot allò hagi valgut l’esforç. Així que no va fer falta insistir molt al Pemi i la Eva per a que la pròxima excursió fos al Taga i començar a fer unes excursions, que segons diuen alguns experts, comencen a ser el primer pas per iniciar a la gent a la muntanya.
Publica un comentari a l'entrada