A les 8:00 arribem a Rupit, aparquem a la entrada del poble, ja que dins està prohibit aparcar, i busquem un lloc on esmorzar, però a aquesta hora tot està tancat, i decidim fer un volt pel poble i els voltants per fer temps fins les 9h a que obrin els establiments del poble.
Creuem el pont penjant de Rupit i ens endinsem al poble fins que veiem a l'esquerra un indicador de camins, baixem fins a una cruïlla i agafem el camí de la dreta que ens porta a creuar la Riera de Rupit on trobem un nou encreuament i tombem a l'esquerra agafant un camí que sembla que en algun moment va estar empedrat i al cap d'uns minuts passem per sota de la ermita de Santa Magdalena de Rupit. Caminem una estona més i arribem a un salt d'aigua del que no n'he averiguat el nom, li fem unes fotos i continuem.Després d'una mitja hora de passeig, sense esmorzar, més les paradetes per les fotos del camí, arribem a una pista asfaltada que ens tornarà a Rupit. Quan arribem ja han obert i per fi podem esmorzar en un bar que hi ha al costat de l'aparcament. Un entrepà i un suc i el dia ja es veu d'una altra manera.
Ja estem llestos, agafem les motxilles del cotxe i li fem una última revisió al mapa de la zona. i comencem a caminar. Tornem a plantar-nos davant de l'indicador que em vist a primera hora, però aquest cop agafem el camí de l'esquerra que passa per sota una casa i ens dirigim cap al Salt de Sallent.
El primer tram de camí està força enfangat i ens retrassa una mica. A mig camí arribem a una clariana des d'on podem veure un altra salt d'aigua i ens endinsem per la vegetació per unes fotos...
A partir d'aquí el camí es torna més ample i més sec... Una estona després arribem fins la riera i continuem per la seva esquerra com fins ara. Des d'aquest punt veiem on comença el Salt del Sallent, de 100m d'alçada, però continuem cap amunt per poder veure el salt des del mirador que hi ha a uns 300m, i la veritat és que val la pena.Després de fer unes quantes fotos i disfrutar del paisatge de les parets que ens envoltaven, decidim fer una volta per la zona, tot i que els núvols estaven arribant.
Des del mirador surten un parell de camins i prenem el de l'esquerra, i seguint-lo, arribem de nou al camí del Salt del Sallent, i de nou tornem fins al riu i en aquest moment mirem cap a dalt i mirant el baròmetre decidim tornar cap a Rupit ja que sembla que trigarà poc en ploure.
Creuem el riu just per sobre de l'inici del Salt i continuem pel camí que porta a la posta asfaltada que arriba a Rupit, una escapatòria ràpida. En una estona ens tornem a plantar a Rupit.
Entrem al forn que hi ha davant de l'aparcament i fem unes compres per la gent de casa, i sortint veiem que comencen a caure quatre gotes. Guardem les motxilles al maleter junt amb les compres i pugem al cotxe just en el moment en que comença el xàfec, d'això se'n diu tenir sort.
Ja és la una i comencem a baixar cap a Barcelona que a les 18:30 comencen les finals absolutes del Campionat d'Espanya d'escalada que fan al Parc de l'Escorxador, però això ja serà una altra història.
Aquí es poden trobar un munt de rutes d'aquesta zona: Vall de Sau Collsacabra
1 comentari:
Esmentar que durant aquesta "passejada" que vàrem fer el mati del dissabte, ens va servir (almenys per a mi) per posar una mica a punt el nou equip, i per veure con es comporta en acció. Els resultats són excel•lents.
També vàrem deixar volar una mica la nostra ment planejant noves rutes que podíem començar a fer la setmana pròxima, on potser s’anima algun(a) company(a) més.
Voldria deixar constància de la meva disconformitat davant la pista que arriba vora a 1 km del Sallent i que era força transitada per vehicles, tot terreny i d’altre tipus. Mentre caminàvem sentíem motocicletes fent alguna cosa més que passejant pels camins, per les marques que ens vam trobar i pel soroll semblava més una carrera.
Per últim, comentar que ja que carreguem una bona estona amb l’entrepà, sucs, aigua, etc. un cop ens ho hem menjat, segueix pesant el mateix, i si hem sigut capaços d’arribar fins aquí amb aquest pes, estic convençut que podrem tornar amb l’envoltori de l’entrepà, i amb les ampolles buides al nostre destí. Ho comento ja que vam veure el punt fins a on la gent es de marrana. Llàstima no haver fet una foto i publicar-la.
Publica un comentari a l'entrada