Queralbs - Núria - Queralbs

3 de maig del 2008, 6:00 del matí, en algun lloc de Barcelona, tres amics (Ivan, Montse i un servidor) hem quedat per fer un ruteta per la muntanya, Queralbs-Núria-Queralbs. El dia promet, segons la previsió farà sol tot el dia, és a dir, que ens rostirem una miqueta.

Salutacions ràpides, carreguem les motxilles al maleter i ens fiquem al cotxe per començar a fer carretera cap a Queralbs. A mig camí, o una mica més, parem a Cal Peyu per fer un cafetó, un quart d'hora petant la xerrada i comprovant que portàvem tot el que necessitàvem (potser una mica tard) i reprenem el camí.

A les 8:15 arribem a Queralbs i aparquem just abans de l'entrada al poble. Ens posem les botes, la cremeta per no tornar torrats i ens ajustem les motxilles per començar.

8.30, ja ens hem plantat al començament del camí a la plaça que trobem entrant a Queralbs. Un cartell informatiu de la ruta marca l'inici en una rampa de pujada empedrada que puja pel poble. Ens perdem per uns carrerons de forta pujada que ens porten fora del poble per emprendre el camí de muntanya. El primer tram ens porta a creuar-nos, en uns 10 minuts, amb la carretera que puja a Fontalba.

Des d'aquí, mirant a la dreta, veiem els cartells indicadors al costat de l'inici del nou vial de servei del cremallera. A partir d'aquí comença el nou tram del sender, passant per davant d'un parell de casses i un parell de fonts, la primera ens queda a la dreta (una mica amagada si no estem atents) i la segona és força evident, ens queda a l'esquerra junt a un banc de pedra. Després d'això comencen uns 40 minuts de pujada, que amb el sol que estava fent, per algú es devien fer interminables, sinó que li diguin a la Montse... Afortunadament hi ha un parell de llocs on poder refugiar-se un moment d'aquest sol i recuperar una mica les forces. Al final, arribem a una font amb un bon tros d'ombra i uns metres més endavant unes escales que ens faran baixar gairebé tota l'alçada que havíem guanyat. Al final d'aquestes escales ens plantem al camí antic a la vora del riu Núria.

Aquí ja comencem l'últim tram per arribar a Núria, caminarem uns 10 minuts i arribarem al pont de pedra, rehabilitat, que creua el riu Núria per iniciar un altre tram de pujada en esses, una mica més dur que l'anterior. Veient aquest tram i amb el sol que continuava fent, la moral d'algú començava a decaure... La falta de costum...

Arribant al final d'aquesta pujada ens trobem un petit banc de pedra per fer la paradeta, necessària per molts després d'aquesta pujada. Aquí aprofitem per beure una mica d'aigua i disfrutar del paisatge mentre esperem a la Montse que va una mica més enrere (aquest sol la està matant).

En quant la Montse s'ha recuperat, iniciem de nou la marxa, ens queda aproximadament una horeta per arribar al nostre destí. Ara el camí és una mica més agraït, però passem per un tram de pedres amb el que s'ha de tenir cura si no vols caure o torçar-te un turmell, ja que hi ha moltes pedres que es mouen.

Un cop passada aquesta pedrera veurem un dels salts d'aigua més característics del camí, el Salt de la Cua de Cavall, poc després arribarem a un pont penjant per creuar de nou el riu, que passa per sota de les vies del cremallera, des d'aquí es te una magnífica vista del riu amb una part del circ de Núria al fons.

Cada cop queda menys, però les forces també han disminuït considerablement a causa de la calor que començava a apretar, ara tot el que queda és pujada per dins del bosc, potser una mica més agradable ja que estàvem més arrecerats del sol. Poc a poc el camí es va enfilant i trobem trams amb escales per poder superar el desnivell sense tantes dificultats. Ja gairebé hi som, l'Ivan ve darrera a uns 5 minuts, ja una mica cansat i més enllà la Montse que va amb la llengua fora (els hauré d'entrenar més).

Finalment, després de 2h35m arribo a Núria, i al primer banc que em trobo davant del mirador m'assec a esperar als companys. 5 minuts després arriba l'Ivan, content d'haver arribat a Núria, una excursió que mai havia fet, igual que la Montse, que arriba 5 minuts després de l'Ivan, molt cansada. Un cop recuperades una mica les forces baixem al monestir per descansar i menjar una mica a la zona de pícnic.

Havent convençut a la Montse i una hora després d'haver arribat, comencem el recorregut de baixada, marcat per una pendent important i unes pedres que en qualsevol moment ens poden fer perdre l'equilibri. El sol cada cop apreta més, però la gent continua pujant. El camí de baixada, evidentment és molt més agradable, però tot canvia quan arribem a les escales que ara hem de fer de pujada. És la part més pesada del camí de baixada, segons va comptar la Montse, 185 esglaons, crec que és prou fiable, ja que va quedar traumatitzada per aquest tram. A partir d'aquí tot fa baixada i comencem a tirar. Quan me n'adono ja no veig a l'Ivan i a la Montse i quan arribo a la penúltima font em trec la motxilla i m'assec al banc per esperar-los. un quart d'hora després arriba l'Ivan i em diu que la Montse va una mica més enrere, amb un grup de valencians. Llavors continuem la marxa fins que ens creuem de nou amb la carretera que puja a Fontalba on esperem a la Montse.

Un cop tots junts iniciem l'últim tros del camí que ens deixarà a Queralbs. 2h15m després arribem al punt de sortida, ja està fet. Fem uns estiraments per no tenir tiretes l'endemà i baixem les motxilles al cotxe, ja són les 16h i nomes pensem en dinar, per tant, ens quedem al poble i anem al segon bar que hi ha entrant al poble, al costat d'una botiga de queviures. Un entrepà de truita mentre comentem les curiositats del camí i riem una estona.

Un cop més descansats, baixem al cotxe per tornar cap a Barcelona, amb la satisfacció d'haver fet un bon camí i alguns d'haver-se superat una mica més després d'haver pensat que no ho aconseguirien. Durant la tornada comencem a planificar una nova ruta per d'aquí a dos caps de setmana, decidim fer Núria-Coma de Vaca-Queralbs, però això ja serà una altra història.



Aquí estan la Montse i l'Ivan descansant a Núria.