Puntuals com un rellotge, recollim al Jordi i comencem el viatge cap a Girona. Com és aviat decidim pujar per la nacional ja que no hi ha gens de tràfic i en una hora i mitja ens plantem al carrer Emili Grahit davant d’un quarter de la Guàrdia Civil, i just en front, al costat del riu Onyar, hi ha un aparcament gratuït on deixem el cotxe. Abans de començar el camí deixem que els gossos donin una volta per desestressar-se del viatge i després carreguem amb les motxilles per començar a caminar.
Mirant el riu Onyar el seguim cap a la dreta. El primer tram del camí passa per una pista que voreja l’Onyar a una certa alçada i la carretera. En uns minuts passem per sota de la carretera per arribar a la Universitat de Girona, la que passem per la part del darrera. Uns metres més endavant passem per un túnel i en uns minuts arribem a Quart, les marques del terra ens guien per dins el poble per portar-nos a una pista que ens porta a través d’uns extensos camps. A la dreta trobem una masia antiga i al seu exterior un munt de gats, afortunadament els gossos no els veuen i podem continuar tranquil·lament. Més endavant tomben a l’esquerra en una cruïlla per passar de nou per sota de la carretera.
Caminant una mica més i després d’una corba a l’esquerra arribem a un pont que ens deixa creuar l’Onyar, per continuar per una llarga recta que ens continua portant cap a l’altra extrem de Quart.
Després d’una bona estona arribem a l’altre extrem de Quart on veiem un munt de noves cases encara per acabar i poc a poc creuem el poble fins retrobar les marques que ens guien per continuar el camí, fent-nos passar per davant de la antiga estació de Quart. La passem de llarg i tombem a la dreta passant per sota de la carretera i continuem pel camí que va vorejant la carretera fins que es perd per darrera de la zona industrial del poble que acabem abandonant a través d’un camp de conreu que ens porta cap al poble de Llambilles. Caminem un parell de quilòmetres més i entrem al poble de Llambilles just davant de l’antiga estació, ara reutilitzada com a zona de descans (i a més te serveis) i aprofitem per parar a descansar i a menjar una mica, és gairebé la una del migdia i es comença a tapar el cel.
Un cop hem menjat i recuperat forces i veient com s’està posant el dia prenem de nou el camí però aquesta vegada de tornada, no tenim ganes de mullar-nos... En un parell d’hores arribem al punt de partida per tornar a pujar a la furgo i tornar cap a Barna.
La propera vegada farem un altre tram, des de Llambilles fins a on arribem i així fins completar la via verda del Carrilet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada