Ja se que no te res a veure amb el que normalment s’ha publicat en aquest bloc, pero per que quedi clar que si no es publiquen més articles no es degut a que no fem res, tot al contrari, es un no parar...
El cap de setmana del 4 al 5 d’octubre, la Núria i jo vam anar a Poboleda. Aquest cop no vam anar a escalar, ni bloc, ni senderisme, ni trekking... vam anar a la verema!!
Divendres, vora les 20 hores enfilàvem el camí a Poboleda, un cop carregat el cotxe a casa meva. L’autopista anava força carregada, però es podia mantenir amb tranquil·litat una velocitat constant de 120 km/h, i comptant que abans havíem de parar a 3 peatges i ara en son dos (l’import és el mateix, ara el segon peatge es més car), vam arribar en menys de dues hores.
Dissabte ens vam llevar vora les 9 del matí, un esmorzar de campionat on no van faltar les coses dolces i salades. Vora les 10 del matí comencem a enfilar el camí cap al tros en dos cotxes i el tractor que a mi em feia gràcia i el vaig agafar, que ja en tenia ganes.
Un cop al tros la feina es força sencilla: obrim la barraca, treure caixes de plàstic per deixar el raïm, deixar les caixes al llarg de la vinya, agafar unes tisores, tallar el raïm i deixar-lo en una caixa, quant la caixa esta plena s’apropa al tractor i al cotxe, quant tenim suficients caixes es porten al garatge de casa, i tornem a començar a tallar el raïm.
Com el tros que tenim no es gaire gran, som força gent i els meus sogres ja van estar treballant dijous i divendres, acabem vora les 4 de la tarda. Pleguem el material a la barraca, la tanquem i anem a casa.
El cap de setmana del 4 al 5 d’octubre, la Núria i jo vam anar a Poboleda. Aquest cop no vam anar a escalar, ni bloc, ni senderisme, ni trekking... vam anar a la verema!!
Divendres, vora les 20 hores enfilàvem el camí a Poboleda, un cop carregat el cotxe a casa meva. L’autopista anava força carregada, però es podia mantenir amb tranquil·litat una velocitat constant de 120 km/h, i comptant que abans havíem de parar a 3 peatges i ara en son dos (l’import és el mateix, ara el segon peatge es més car), vam arribar en menys de dues hores.
Dissabte ens vam llevar vora les 9 del matí, un esmorzar de campionat on no van faltar les coses dolces i salades. Vora les 10 del matí comencem a enfilar el camí cap al tros en dos cotxes i el tractor que a mi em feia gràcia i el vaig agafar, que ja en tenia ganes.
Un cop al tros la feina es força sencilla: obrim la barraca, treure caixes de plàstic per deixar el raïm, deixar les caixes al llarg de la vinya, agafar unes tisores, tallar el raïm i deixar-lo en una caixa, quant la caixa esta plena s’apropa al tractor i al cotxe, quant tenim suficients caixes es porten al garatge de casa, i tornem a començar a tallar el raïm.
Com el tros que tenim no es gaire gran, som força gent i els meus sogres ja van estar treballant dijous i divendres, acabem vora les 4 de la tarda. Pleguem el material a la barraca, la tanquem i anem a casa. Mentre les dones van el dinar, el homes descarreguem les caixes dels vehicles, i les deixem preparades per portar-les a la cooperativa. Fem un breu aperitiu tot junts i desprès gaudim d’un bon dinar.
Fem una breu migdiada, i vora les 17 hores ajudo al meu sogre a carregar el cotxe i portar les caixes a la cooperativa. Faig varis viatges per portar-les totes, ja que un de nosaltres ha de quedar-se guardant les caixes i la cua. Un cop ens toca a nosaltres, fem una petita “porra” a veure qui encerta la quantitat de quilos d’aquest any i comencem a abocar el raïm a la cuba. En total, 437 quilos. Jo em vaig quedar sorprès de la poca quantitat, però em van comentar que era normal. Aquest any n’hi ha menys collita i la poda que havien fet als ceps havia sigut massa forta.
Donem una volta pel poble, fem una serie de compres i tornem a casa. Rentem totes les caixe
s, guardem el tractor, el cotxe del poble, i rentem i posem greix a les eines utilitzades per tallar el raïm. Amb tot aixo se’ns fa ja l’hora de preparar el sopar, veure el partir del Barcelona – At. Madrid amb el resultat de 6 a 1, beure una ampolleta de xampany (i això que a mi no m’agrada el futbol...) i cap al llit.
Diumenge ens van fer una visita a unes caves privades on vam tenir el gust de fer un copatge de tres vins: un de blanc, un de negre i un criança negre (Racó d’Atans Sel.lecció). El blanc no ens va agradar gaire ja que té el gust característic del Macabeu; el primer negre (Mas de les Vinyes) sembla una mica fort en el primer tast, pero et va deixant a la boca un sabor que fa que el segon tast et sigui molt mes suau i gustos; el que va triomfar va ser el criança negre (Racó d’Atans Sel.lecció) on tant el seu aroma, la suavitat i el gust van fer les delícies de tots nosaltres, i acompanyat d’una mica d’embotit de la zona va ser d’allò més.
Vora les 12 del migdia, vam tornar a Poboleda per dinar, una migdiada curta i comencem a recollir el trastos per tornar a la monotonia de la ciutat, on arribem vora les 19 hores. Dutxa i rentadora en marxa, i ens preparem les coses per començar de nou una altre setmana.
La foto d’aquest cap de setmana es per a la mes treballadora de tots:
Fem una breu migdiada, i vora les 17 hores ajudo al meu sogre a carregar el cotxe i portar les caixes a la cooperativa. Faig varis viatges per portar-les totes, ja que un de nosaltres ha de quedar-se guardant les caixes i la cua. Un cop ens toca a nosaltres, fem una petita “porra” a veure qui encerta la quantitat de quilos d’aquest any i comencem a abocar el raïm a la cuba. En total, 437 quilos. Jo em vaig quedar sorprès de la poca quantitat, però em van comentar que era normal. Aquest any n’hi ha menys collita i la poda que havien fet als ceps havia sigut massa forta.
Donem una volta pel poble, fem una serie de compres i tornem a casa. Rentem totes les caixe
s, guardem el tractor, el cotxe del poble, i rentem i posem greix a les eines utilitzades per tallar el raïm. Amb tot aixo se’ns fa ja l’hora de preparar el sopar, veure el partir del Barcelona – At. Madrid amb el resultat de 6 a 1, beure una ampolleta de xampany (i això que a mi no m’agrada el futbol...) i cap al llit.Diumenge ens van fer una visita a unes caves privades on vam tenir el gust de fer un copatge de tres vins: un de blanc, un de negre i un criança negre (Racó d’Atans Sel.lecció). El blanc no ens va agradar gaire ja que té el gust característic del Macabeu; el primer negre (Mas de les Vinyes) sembla una mica fort en el primer tast, pero et va deixant a la boca un sabor que fa que el segon tast et sigui molt mes suau i gustos; el que va triomfar va ser el criança negre (Racó d’Atans Sel.lecció) on tant el seu aroma, la suavitat i el gust van fer les delícies de tots nosaltres, i acompanyat d’una mica d’embotit de la zona va ser d’allò més.
Vora les 12 del migdia, vam tornar a Poboleda per dinar, una migdiada curta i comencem a recollir el trastos per tornar a la monotonia de la ciutat, on arribem vora les 19 hores. Dutxa i rentadora en marxa, i ens preparem les coses per començar de nou una altre setmana.
La foto d’aquest cap de setmana es per a la mes treballadora de tots:
1 comentari:
Menys mal que algú va treballar, perquè veien-te a tu fent d'Alonso amb el tractor...
Al menys hauras fet algun esforç, encara que sigui per endrapar alguna cosa.
Veig que ja has estrenat el teu soft-shell, ara només falta que l'estrenis com és degut, a veure quan en fem alguna de maca, tot i que amb el fred que fa el tema de portar-te a fer un cim no el veig massa clar. Ja farem alguna travessa.
Publica un comentari a l'entrada