A les 16:30, més o menys arribem al pàrquing de Can Boquet i tot i que està una mica ennobulat, veiem que no ha plogut recentment i agafem les coses. Avui tocarà netejar, provar i ressenyar un bloc i fer-li una travessia a un altre que no vam poder, ja que no portàvem el material per netejar.
El primer bloc està amagat per les branques i les fulles d'un parell d'arbres i el netegem ja que està ple de terra i molsa, sobretot a la sortida i a ma dreta del bloc. Te una caiguda bona i neta, jo li posaria que és un IV senzill, tot i que a l'Ivan no li sembla pas això ja que no se'l va poder fer. S'ha de tenir present que a la sortida hem d'anar amb compte amb la branca que hi ha just a sobre.
Tot i això la seva mare ho va intentar, però no se'n va sortir i vist que l'Ivan no se'l treu ens anem una mica més amunt a provar una travessia a un dels blocs que vam ressenyar l'altre dia, jo li posaria un V, però si el puc allargar crec que sortirà un 6a o 6b, ja ho veurem.
Aquest si que l'Ivan se l'ha fet després d'un parell d'intents, menys mal, semblava que un altre cop marxaria sense fer-se un sol bloc. Ara començaven a caure quatre gotes i per tant toca recollir abans que ens caigui el xàfec a sobre.
Pel proper dia toquen quatre blocs nous i potser algun més que he vist amagat, però aquests tenen molt per netejar, ja veurem.
1 comentari:
El primer bloc, després d’uns quants intents, vaig estar a punt d’acabar-lo. Em fallava l’últim moviment de braç, que al agafar-me amb dos dits em lliscaven i queia endarrera. Jo crec que en un altre dia, mes sec i amb menys molsa, podré acabar-lo.
Al veure que semblava força senzill, la meva mare es va animar a provar-ho. Cosa que li va costar de fer el primer moviment, ja que anava amb bambes i texans. Encara i així la vam pujar entre el Pemi i jo fins el primer moviment, per a que veies lo “fàcil” que és estar literalment penjat d’una pedra.
El segon que vàrem fer, es una travessia. El Pemi la va fer per un recorregut, i jo el vaig adaptar més al meu “estil”. Per fi, i semblava que no podria ser, vaig poder acabar-ne una i marxar amb una satisfacció a la cara.
Quant vaig acabar aquesta, i veient que estava animat, vaig intentar de fer-ne una que l’última vegada no podria ni tant sols fer el primer moviment. Cosa que va ser impossible, no se el perquè però no puc aguantar-me de dues presses que son força petites. Llisco cap al terra.
Amb la satisfacció de treure una nova via, i veient que es posava a ploure, el Pemi i jo vàrem fer un reconeixement ràpid de la zona per al proper dia i vam tornar a Barcelona.
Publica un comentari a l'entrada