Es diumenge i hem quedat a les 7 del matí al costat de casa de l’Ivan, jo he arribat una mica més tard i ja estaven tots esperant-me. Aquesta vegada som força gent: l’Ivan, la Núria, el Nico, l’Angel, el Miguel, el Dídac i jo. Ja era hora de que fóssim una bona colla. Crec que la idea de baixar a Berga a dinar quan acabem atrau a molta gent.
Anem cap a Gósol a fer la ruta Pedraforca 360. Uns 17km per fer en unes 4 o 6 hores. Enfilem la C58 per continuar per la C16 direcció Berga, després ens desviem per la B400 per arribar a Gósol. Un cop estem arribant a Saldes, ja podem gaudir d’unes vistes fantàstiques del Pedraforca. La clàssica vista dels dos pollegons i la tartera.Finalment, sobre les 9h arribem a l’entrada de Gósol i aparquem a l’entrada del poble, al costat d’un hotel que hi ha a l’esquerra de la rotonda d’entrada. Aprofitem i entrem al restaurant de l’hotel per prendre un cafè i algú per esmorzar alguna cosa.
A les 9:30 anem cap als cotxes i revisem i carreguem les motxilles, hem de començar ja sinó ens agafarà tot el sol de ple i de moment no hem vist cap núvol. A més el dia promet ser força calorós. Haurem d’hidratar-nos bé durant el camí si no volem passar-ho malament.
Passats 10 minuts comencem a caminar, a la dreta de la rotonda trobem una pista que ens porta cap a l’interior del poble amb les marques blanques i vermelles del GR107. En lloc d’anar directes cap a l’ajuntament, aquest camí ens porta per sobre d’aquest i ens deixa a la plaça del Pedró, on prenent el carrer de la dreta ja comencem el camí de debò.A partir d’aquest punt comencem una pujada de 400 metres d’alçada en uns 4km, per sort passa per l’ombra dels arbres i no passem massa calor, tot i que es pot fer una mica pesada, però podem distreure’ns admirant el paisatge que ens queda a l’esquerra. Sempre seguim les marques del GR107 que no deixarem fins unes hores després.
Aquesta vegada la càmera la porta el Miguel, ja que li encanta fer fotos i les fa molt bé, només te una obsessió, les fotos d’animals i plantes, però que hi farem ... Després d’una estona de pujada ja comença a fer més calor, però més endavant arribem a una explanada plena de flors, semblava que estiguéssim a un episodi de Heidi, és el final d’aquest tram de pujada.
Per la Núria va ser un suplici ja que te certes dificultats per aquests tipus de terreny, però amb el suport de l’Ivan i els ànims corejats per tots els demés va arribar al petit prat de pel·lícula. Aquí vam fer una paradeta per descansar una mica i gaudir del paisatge.
Una estona després reprenem el camí i arribem a una zona completament descoberta amb vistes encara més espectaculars on toquen unes panoràmiques de la zona i fer una mica el burro per les fotos que passaran a la posteritat. Des d’aquest punt comença un camí que vorejant la carena ens porta en la direcció adequada. Per no anar errats, creuem el torrent dels Escanagats on, si hi ha aigua, ens podem refrescar una mica i continuar endavant.Poca estona després arribem a un pla on trobem Font Terrers, on podem omplir de nou els dipòsits d’aigua fresca i bona. Nosaltres continuem les marques del GR que trobem a una tanca de fusta que està al costat de la font. Una mica més endavant continuarem per un tros del PRC123 fins arribar a una cruïlla on podem escollir dues rutes per arribar al refugi de Lluis Estassen, una que ens portaria pel mig del Pedraforca i l’altra que segueix el PRC124. Per continuar amb la nostra ruta ho farem pel PRC124 ja que la nostra intenció és vorejar-lo.
Seguim caminant fins que per sobre nostre veiem una pista i un cartell indicador que ens diu per on hem de continuar, és a dir, per la pista. Aquesta passa vorejant altes parets de la base del Pedraforca i diferents torrents d’aigua. Uns 40 minuts després comencem a veure cotxes i trobem un desviament a la dreta que ens portarà a través d’un corriol de pujada fins el Refugi Lluis Estassen.
Aquest és el moment de descansar i menjar alguna cosa. Tot i que hi ha una mica de gent ens asseiem a la vora d’uns arbres per poder estar a l’ombra i descansar una mica del sol que està fent. Una mitja hora més tard decidim reprendre la marxa abans de que comenci a fer més calor. Sortim del refugi direcció a la tartera del Pedraforca i una hora més tard arribem a una cruïlla i seguim direcció a Gósol , creuem un parell de tarteres i arribem a un tram de camí que fa una baixada molt pronunciada.El Miguel i jo comencem a córrer camí a baix com uns bojos, ens encanta. De tant en tant anem parant per esperar als demés i continuem fins a un desviament . Allí esperem a la resta del grup. Quan només faltaven la Núria i l’Ivan comencem a sentir algú que baixa embalat, era l’Ivan. La Núria havia relliscat i s’havia caigut fent-se mal al genoll. Llavors l’Ivan i jo tornem a pujar fins on està la Núria, ja que el que porta la farmaciola soc jo.
Quan arribo em trobo a la Núria asseguda al terra i amb el genoll esquerre que se li anava inflant, per ser més exactes, se li estava omplint de líquid. Llavors li vaig fer un embenat funcional i compressiu perquè pogués moure’s fins arribar a la carretera, ja que era la única opció que tenia.A partir d’aquest moment el ritme va ser més lent, evidentment la Núria no podia anar més ràpida. Vam continuar per la pendent que estàvem fent que va durar una estona més fins arribar a un terreny més agradable que poc després es va transformar en una pista. Arribant a una clariana la Núria ja no podia més i el poble de Saldes estava a 2,5km. La solució va ser ràpida per espavilar-la una mica, la vaig baixar una estoneta a cavallet.
Quan ja em vaig cansar, vam fer una parada i, mirant el mapa, vam decidir separar-nos. L’Ivan, la Núria i l’Angel van començar a baixar cap a Saldes, a un hostal que es diu Cal Xic, i la resta continuem fins a Gósol per agafar els cotxes. Ens quedaven 5, 1km de camí i per guanyar temps vam començar a córrer, però 10 minuts després el Dídac comença a demanar que baixem el ritme perquè ja no pot més.
Continuem seguint les marques grogues i blanques del PR fins arribar a la carretera. Una mica abans de les 18h arribem a Gósol. Prenem alguna cosa, comprem aigua i agafem els cotxes per anar a buscar a la resta que ja han arribat a Cal Xic i ens esperen.
1 comentari:
La resta del trajecte amb l’Àngel i la Núria va ser força tranquil. Crec recordar que ens quedaven 2,5 km de baixada per una pista forestal tant sols apte per 4x4 que no tinguessin por a rascar una mica els baixos. Al ser una baixada força pronunciada, a la Núria se li carregava massa el genoll, així que veient el Pemi i que el temps ens venia al damunt també vaig carregar la Núria a cavallet. El primer tram del camí feia una baixada poc pronunciada i s’anava força bé caminant, però el segon era més pronunciat amb pedres petites on no parava de lliscar, així que li vaig a la Núria: “Agafat fort!” i vaig començar a córrer de baixada.
En pot temps i sense caure, vam trobar amb la carretera que creuava davant nostre. Vam intentar parar una parell de cotxes, que ni tant sols ens van mirar al passar pel nostre costat, i això que teníem a la Núria a primera vista amb el genoll embenat. A la tercera va ser la vençuda, un tot terreny blanc amb dues parelles ens van fer el favor de baixar la Núria fins a Saldes, mes concretament a Cal Xic. Agraïts i havent recuperat una mica l’alè, l ‘Àngel i jo vam començar a baixar per la carretera a un ritme mes agradable que fins ara, comentant com havia anat la ruta del dia.
Dos revolts abans d’arribar a Cal Xic veiem que pujava un tot terreny blanc que al veure’ns aprofita per fer un canvi de sentit uns 50 metres davant nostre, i al passar a la seva vora veiem que era el conductor que havia deixat a Núria i als seus companys a Cal Xic i ens havia pujat a buscar. Dos minuts després ens reunim tots a Cal Xic, i després d’agrair-los tot el que havien fet, enfilaren carretera cap a Cerdanyola.
Després d’hidratar-nos força, menjar una mica de galetes i coses diverses, i passar una bona estona a l’ombra d’un dels arbres, veig que el meu cotxe comença a entrar al pàrking de Cal Xic seguit del Peugeot del Nico.
Xerrem una mica, explicant-nos la resta del camí, hidratant-nos i menjant alguna cosa ja que eren vora les sis de la tarda i no havien pogut ni parar per menjar res. Pugem als cotxes i enfilem carretera cap a Barcelona, on arribem força cansats, suats i amb un color de pell força mes fosc que el del dia anterior.
Publica un comentari a l'entrada