Llavors enfilem camí cap a l'àrea de lleure de Can Coll, si coneixem Cerdanyola o no portem GPS, la millor manera d'arribar-hi és per la carretera d'Horta a Cerdanyola, la BV 1415 i a l'alçada del km 2 trobem l'àrea de lleure.
Com arribem a les 20:30, trobem que l'aparcament està tancat i decidim aparcar a un descampat que hi ha una mica més amunt que fa de parada d'autobús.
Em poso les bambes, carrego la motxilla, i ja podem començar el camí. La ruta és circular i la comencem just per sobre de l'àrea de lleure, hem de seguir les plaques amb la marca blau fosc que són les que corresponen a la ruta que volem fer, ja que en surten tres de diferents des del mateix lloc.
Nosaltres comencem per un camí que sembla que es perd dins el bosc enfilant-se cap amunt. Aprofitant que sembla que no hi ha ningú per la zona deixem que els gossos disfrutin una estona. El terreny és força rocós i algun tram una mica relliscós, però molt agradable.
Passada una estona el bosc es tanca cada cop més i ens queda menys llum, per tant tornem a lligar als gossos per tenir-los més controlats. Després d'una estona de pujada agafem un desviament a l'esquerra que ja comença a fer baixada i cada cop es fa més estret amb l'inconvenient de que pel mig del camí hi ha una canalització de la pluja de mig metre de profunditat, però això cada cop ho fa més divertit.
Aquest tipus de camí serà una constant durant una bona part de la ruta i amb un bosc que cada cop s'atapaeix més. Poc a poc el dia es va enfosquint, però finalment arribem a una pista que ja no deixarem fins al final. Tot i això, passats uns minuts tornem a entrar a un bosc molt tancat i ja no veiem res i és hora de treure els frontals per poder veure alguna cosa.
Una mica més endavant arribem a una riera que seguirem durant una estona observats per la fauna de la zona ja que veiem els seus ulls il·luminats pels nostres frontals. 20 minuts després de seguir la pista arribem de nou, enmig de la foscor, a l'aparcament de l'àrea de lleure i pugem fins als cotxes per tornar a casa.
3 comentaris:
Jo trobo que es força més ràpid d’arribar la Ronda del Litoral, sortida direcció Cerdanyola, agafar la ronda de Cerdanyola i just al final tombar cap a Montflorit. Just al finalitzar Montflorit trobem l’ultima parada de bus i el començament de la ruta.
Vam deixar els cotxes mal aparcats, en mig de la parada del bus. El meu pobre daewoo semblava un 4x4, aparcat amb un cert grau d’inclinació...
Quant vam trobar la baixada amb la canalització vaig gaudir una estona fent el boig (estrany en mi) corrent cap abaix, saltant d’un costat a l’altre i perseguint la Lasi que estava força espantada veien el boig que li venia darrera.
Parlant al llarg de la pista, la Eva ens va fer una confessió: es una acollonida!! No veu les pel•lícules de por de nit degut a que no podria dormir!! Degut a això i que vam començar a veure uns ulls il•luminats de nit (fauna de la zona), el Pemi i jo ens vam veure mig obligats a treure els nostres frontals.
Al finalitzar el circular, vam tenir dues alegries. Una era de poder acabar una altre volta sense cap incident seriós; el segon va ser poder retrobar els nostres cotxes en el mateix lloc a on els vam deixar, i sense “recepta”!!
Crec que passejar de nit és una goçada, també un repte per la gent que a la nit fa muntanya ja que gairebé no es veu gens.
Jo soc una persona aficionada a fer una passejada per la muntanya de nit, i no és que tingui por, però fa una mica de respecte ja que no saps que et trobaras durant el camí.
Com diu l'Ivan que soc una acollonida ... doncs una mica sí, però crec que aixó no és dolent, és millor dir que tens respecte a la foscor que fer-te el valent i per dintre anar acollonit.
I sí que és cert que no veig películ·les de por a la nit ja que gairebé no dormo per culpa del insomni només em faltava que per culpa d'això tingui més problemes.
Aquest Ivan és així no li feu massa cas, està una miqueta boig.
M’estimo més el sinònim de Cabra, que al menys esta més vinculat a la muntanya.
Publica un comentari a l'entrada