Hem arribat a les 9h, però encara està tancat, i ens hem d'esperar fins les 9:30 per poder aconseguir informació sobre rutes del parc. El centre obre puntualment i anem a veure que hi trobem d'interessant.
Hi tenen un munt de guies del parc, que evidentment s'han de pagar, però també t'ofereixen un tríptic amb 6 rutes circulars que comencen al mateix centre d'informació. Jo m'he agafat una guia de rutes circulars del parc i un altre amb rutes i passejades per BTT, que evidentment es poden fer caminant, de la editorial Alpina que a més porta un mapa del parc i un cd amb tracks pel GPS.
El paisatge és força agraït amb vegetació molt frondosa i amb humitat (qui diria que tot això està al costat de Barcelona). Passada una estona arribem a una altra cruïlla d'on surt un camí a la dreta amb un indicador de camí sense sortida. Nosaltres continuem endavant fins arribar a una clariana on hi ha una torre elèctrica, aquí trobem diferents camins, però els passem de llarg per continuar en la direcció que portem.
Seguint aquest corriol sortim just davant de la font d'en Canet, on fem una paradeta i donem de beure als gossos i a nosaltres també. Després d'aquest breu moment de relax agafem el camí que ens quedava a la dreta i continuem cap a baix.
Es poden trobar més rutes i passejades a la web del Parc Natural de Collserola i a la de la Xarxa de Parcs de la diputació de Barcelona.
La foto que dona color a la passejada d'avui, com no, la protagonitza l'Ivan, no te desperdici. Ja, ja, ja...
1 comentari:
La ruta circular comença de pujada, durant una bona estona, cosa que va fer que els meus pares es replantegessin això de: es una ruta circular gairebé plana... espero que no hagin perdut les ganes de tornar a sortir un altre diumenge. Per contra, les vistes que obteníem del Parc de Collserola i del Tibidabo et feien oblidar per un moment els jamecs que provenien del darrera.
En el punt mes alt ens vam trobar a la policia que estava cridant l’atenció a una festa no autoritzada que es feia en una de les cases vora la ruta circular. La veritat, es que la música la veníem sentint des de el Centre d’Informació. I això que ja érem gairebé a la meitat de la ruta!!
Em sembla que no quedaré mai be en una foto, m’agrada massa fer el “tonto”…
Publica un comentari a l'entrada