Passeig de la Font de la Budellera

El dia de Sant Joan, a les 18h, després de les celebracions que corresponen, com ja ho havíem parlat l'Ivan i jo, el truco per veure si anem a fer alguna d'aquestes rutes circulars de Collserola, que últimament ens treuen el mono de caminar per la natura.

I no podia ser d'una altra manera, quedem que ens veiem davant de l'estació de FF.CC. Baixador de Vallvidrera, una mica més endavant de la entrada del Centre d'Informació de Collserola. La Eva i jo anem cap a casa, allí ens canviem de roba i preparem als gossos per sortir.

Una hora i escaig després arribem a on ja ens esperaven l'Ivan i la Núria. Agafem les motxilles, i comencem a pujar cap al centre d'informació, que és d'on surt la ruta. Passem pel costat de l'escola els Xiprers i seguim la pista cap amunt i 10 minuts després prenem un desviament a la dreta marcat amb una placa petita amb una línia de color vermell que és la que ens marcarà el camí durant tota la passejada.

Seguim el camí, que fa baixada i és força agradable, ja l'havíem fet de pujada amb l'altra passejada que vam fer per la zona, però una estona després ja comença a fer pujada i s'interna cap al bosc en direcció a la torre de telecomunicacions de Collserola. Aquesta pujada s'allarga una estona per un bosc molt atapeït fins que arribem a un gran banc al final de la pujada.

Aquí fem una parada per beure una mica d'aigua i perquè la Núria descansi el genoll. A partir d'aquí comença la baixada pel camí de la dreta i en 5 minuts arribem a la Font de la Budallera, a la que, evidentment, fem unes quantes fotografies. A partir d'aquí fa tot baixada, passem per un corriol que acaba en un intent d'escales que desemboquen en una pista que ens porta fins la carretera.

Un cop arribem a la carretera hem de girar a la dreta i seguir-la fins a la primera paella que trobem on hi ha unes escales que baixarem per seguir el nostre camí. Aquest tram està cobert pels arbres i fa que sembli més fosc del que realment és.

Seguirem aquest camí i passarem per sota un arc i arribarem a l'àrea d'esbarjo de les Planes i des del seu aparcament teníem una vista molt curiosa de l'església del Tibidabo. Després de fer-li unes fotos continuem caminant i en 5 minuts arribem a on tenim els cotxes, en total 1:30h de recorregut amb les paradetes corresponents.

Pedrafoca 360

Es diumenge i hem quedat a les 7 del matí al costat de casa de l’Ivan, jo he arribat una mica més tard i ja estaven tots esperant-me. Aquesta vegada som força gent: l’Ivan, la Núria, el Nico, l’Angel, el Miguel, el Dídac i jo. Ja era hora de que fóssim una bona colla. Crec que la idea de baixar a Berga a dinar quan acabem atrau a molta gent.

Anem cap a Gósol a fer la ruta Pedraforca 360. Uns 17km per fer en unes 4 o 6 hores. Enfilem la C58 per continuar per la C16 direcció Berga, després ens desviem per la B400 per arribar a Gósol. Un cop estem arribant a Saldes, ja podem gaudir d’unes vistes fantàstiques del Pedraforca. La clàssica vista dels dos pollegons i la tartera.

Finalment, sobre les 9h arribem a l’entrada de Gósol i aparquem a l’entrada del poble, al costat d’un hotel que hi ha a l’esquerra de la rotonda d’entrada. Aprofitem i entrem al restaurant de l’hotel per prendre un cafè i algú per esmorzar alguna cosa.

A les 9:30 anem cap als cotxes i revisem i carreguem les motxilles, hem de començar ja sinó ens agafarà tot el sol de ple i de moment no hem vist cap núvol. A més el dia promet ser força calorós. Haurem d’hidratar-nos bé durant el camí si no volem passar-ho malament.

Passats 10 minuts comencem a caminar, a la dreta de la rotonda trobem una pista que ens porta cap a l’interior del poble amb les marques blanques i vermelles del GR107. En lloc d’anar directes cap a l’ajuntament, aquest camí ens porta per sobre d’aquest i ens deixa a la plaça del Pedró, on prenent el carrer de la dreta ja comencem el camí de debò.

A partir d’aquest punt comencem una pujada de 400 metres d’alçada en uns 4km, per sort passa per l’ombra dels arbres i no passem massa calor, tot i que es pot fer una mica pesada, però podem distreure’ns admirant el paisatge que ens queda a l’esquerra. Sempre seguim les marques del GR107 que no deixarem fins unes hores després.

Aquesta vegada la càmera la porta el Miguel, ja que li encanta fer fotos i les fa molt bé, només te una obsessió, les fotos d’animals i plantes, però que hi farem ... Després d’una estona de pujada ja comença a fer més calor, però més endavant arribem a una explanada plena de flors, semblava que estiguéssim a un episodi de Heidi, és el final d’aquest tram de pujada.

Per la Núria va ser un suplici ja que te certes dificultats per aquests tipus de terreny, però amb el suport de l’Ivan i els ànims corejats per tots els demés va arribar al petit prat de pel·lícula. Aquí vam fer una paradeta per descansar una mica i gaudir del paisatge.

Una estona després reprenem el camí i arribem a una zona completament descoberta amb vistes encara més espectaculars on toquen unes panoràmiques de la zona i fer una mica el burro per les fotos que passaran a la posteritat. Des d’aquest punt comença un camí que vorejant la carena ens porta en la direcció adequada. Per no anar errats, creuem el torrent dels Escanagats on, si hi ha aigua, ens podem refrescar una mica i continuar endavant.

Poca estona després arribem a un pla on trobem Font Terrers, on podem omplir de nou els dipòsits d’aigua fresca i bona. Nosaltres continuem les marques del GR que trobem a una tanca de fusta que està al costat de la font. Una mica més endavant continuarem per un tros del PRC123 fins arribar a una cruïlla on podem escollir dues rutes per arribar al refugi de Lluis Estassen, una que ens portaria pel mig del Pedraforca i l’altra que segueix el PRC124. Per continuar amb la nostra ruta ho farem pel PRC124 ja que la nostra intenció és vorejar-lo.

Seguim caminant fins que per sobre nostre veiem una pista i un cartell indicador que ens diu per on hem de continuar, és a dir, per la pista. Aquesta passa vorejant altes parets de la base del Pedraforca i diferents torrents d’aigua. Uns 40 minuts després comencem a veure cotxes i trobem un desviament a la dreta que ens portarà a través d’un corriol de pujada fins el Refugi Lluis Estassen.

Aquest és el moment de descansar i menjar alguna cosa. Tot i que hi ha una mica de gent ens asseiem a la vora d’uns arbres per poder estar a l’ombra i descansar una mica del sol que està fent. Una mitja hora més tard decidim reprendre la marxa abans de que comenci a fer més calor. Sortim del refugi direcció a la tartera del Pedraforca i una hora més tard arribem a una cruïlla i seguim direcció a Gósol , creuem un parell de tarteres i arribem a un tram de camí que fa una baixada molt pronunciada.

El Miguel i jo comencem a córrer camí a baix com uns bojos, ens encanta. De tant en tant anem parant per esperar als demés i continuem fins a un desviament . Allí esperem a la resta del grup. Quan només faltaven la Núria i l’Ivan comencem a sentir algú que baixa embalat, era l’Ivan. La Núria havia relliscat i s’havia caigut fent-se mal al genoll. Llavors l’Ivan i jo tornem a pujar fins on està la Núria, ja que el que porta la farmaciola soc jo.

Quan arribo em trobo a la Núria asseguda al terra i amb el genoll esquerre que se li anava inflant, per ser més exactes, se li estava omplint de líquid. Llavors li vaig fer un embenat funcional i compressiu perquè pogués moure’s fins arribar a la carretera, ja que era la única opció que tenia.

A partir d’aquest moment el ritme va ser més lent, evidentment la Núria no podia anar més ràpida. Vam continuar per la pendent que estàvem fent que va durar una estona més fins arribar a un terreny més agradable que poc després es va transformar en una pista. Arribant a una clariana la Núria ja no podia més i el poble de Saldes estava a 2,5km. La solució va ser ràpida per espavilar-la una mica, la vaig baixar una estoneta a cavallet.

Quan ja em vaig cansar, vam fer una parada i, mirant el mapa, vam decidir separar-nos. L’Ivan, la Núria i l’Angel van començar a baixar cap a Saldes, a un hostal que es diu Cal Xic, i la resta continuem fins a Gósol per agafar els cotxes. Ens quedaven 5, 1km de camí i per guanyar temps vam començar a córrer, però 10 minuts després el Dídac comença a demanar que baixem el ritme perquè ja no pot més.

Continuem seguint les marques grogues i blanques del PR fins arribar a la carretera. Una mica abans de les 18h arribem a Gósol. Prenem alguna cosa, comprem aigua i agafem els cotxes per anar a buscar a la resta que ja han arribat a Cal Xic i ens esperen.

Passejada pel Puig de la Guàrdia

El dijous a les 20h la Eva i els gossos, ens passen a buscar a l'Ivan i a mi per la oficina per anar a fer una ruta per Collserola. Aquesta vegada, la Núria no ens acompanya perquè està una mica cansada i vol reservar energies pel diumenge, que anem a fer la ruta Pedraforca 360.

Llavors enfilem camí cap a l'àrea de lleure de Can Coll, si coneixem Cerdanyola o no portem GPS, la millor manera d'arribar-hi és per la carretera d'Horta a Cerdanyola, la BV 1415 i a l'alçada del km 2 trobem l'àrea de lleure.

Com arribem a les 20:30, trobem que l'aparcament està tancat i decidim aparcar a un descampat que hi ha una mica més amunt que fa de parada d'autobús.

Em poso les bambes, carrego la motxilla, i ja podem començar el camí. La ruta és circular i la comencem just per sobre de l'àrea de lleure, hem de seguir les plaques amb la marca blau fosc que són les que corresponen a la ruta que volem fer, ja que en surten tres de diferents des del mateix lloc.

Nosaltres comencem per un camí que sembla que es perd dins el bosc enfilant-se cap amunt. Aprofitant que sembla que no hi ha ningú per la zona deixem que els gossos disfrutin una estona. El terreny és força rocós i algun tram una mica relliscós, però molt agradable.


Passada una estona el bosc es tanca cada cop més i ens queda menys llum, per tant tornem a lligar als gossos per tenir-los més controlats. Després d'una estona de pujada agafem un desviament a l'esquerra que ja comença a fer baixada i cada cop es fa més estret amb l'inconvenient de que pel mig del camí hi ha una canalització de la pluja de mig metre de profunditat, però això cada cop ho fa més divertit.


Aquest tipus de camí serà una constant durant una bona part de la ruta i amb un bosc que cada cop s'atapaeix més. Poc a poc el dia es va enfosquint, però finalment arribem a una pista que ja no deixarem fins al final. Tot i això, passats uns minuts tornem a entrar a un bosc molt tancat i ja no veiem res i és hora de treure els frontals per poder veure alguna cosa.


Una mica més endavant arribem a una riera que seguirem durant una estona observats per la fauna de la zona ja que veiem els seus ulls il·luminats pels nostres frontals. 20 minuts després de seguir la pista arribem de nou, enmig de la foscor, a l'aparcament de l'àrea de lleure i pugem fins als cotxes per tornar a casa.

La Isabel

Avui diumenge hem anat a veure a la nostra amiga Mar que ahir 15/06/2008 a les 7:30h ha sigut mare d'una nena maquíssima, i no ho dic per dir, perquè tots estem d'acord que els nens recent nascuts no són gaire agraciats fins que passen uns dies, però s'ha de dir que la Isabel si que ho és. Una excepció a la regla, i sinó jutgeu per vosaltres mateixos.

La cosa va anar així, a les 12:30 hem quedat amb en David a la porta de casa seva. Quan estem arribant el truco perquè ens esperi a la porteria, però quina és la sorpresa? L'acabo de despertar, està fet un dormilega. Llavors, la Eva i jo decidim aparcar el cotxe i anar a prendre un talladet. Quan ja estem al bar i em demanat el tallat, es compleix la llei de Murphy, en David ens truca perquè ja ha baixat. I com ja hem demanat i ell sense el cafè del matí no arranca, el convidem a carregar les piles. en 5 minuts ens posem en marxa cap a casa la Yoli amb la que havíem quedat a les 13h, però evidentment ja no arribem a l'hora.

A les 13:30, més o menys arribem a casa la Yoli i aparquem el cotxe, perquè pujarem a Mataró amb el cotxe d'ella. Com la Yoli va estar-hi ahir ens recomana que passem sobre les 16h perquè la Mar ha passat mala nit, la Isabel ha sortit guerrera... Llavors anem al Mataró Park per aparcar el cotxe i dinem allí mateix, aprofitant que l'Hospital de Mataró està just al costat.

A les 16h acabem de dinar i ens aixequem per pujar a veure a la Mar. Sortim del centre i en 5 minuts ens plantem a la porta de l'hospital i pugem a la habitació de la Mar. Quan entrem ens trobem a la mare de la Mar, la Mercè, a la Mar i la Isabel. Després de saludar-nos, jo no m'hi puc estar i agafo a la Isabel en braços mentre la Mar desapareix un moment. I en aquest moment arranca a plorar, sembla que tingui detector de mama, que quan no hi és sona la alarma...

Una estona després arriba en Joan, el marit de la Mar i pare de la Isabel, clar, que ve de descansar una estona a casa després de la nit que els hi ha donat la nena. I a partir d'aquí no hi ha qui la calmi. Com no mirem si la nena ens ha deixat algun regalet, però està impecable. La única possibilitat és que tingui gana ja que gairebé no ha menjat res des de que va néixer. Diuen que és vaga, però només serà per menjar, perquè per plorar segur que no.

Al final sembla que efectivament era això i per fi mama per primera vegada i d'aquí al bressol a fe una becaina.

Aquesta becaina no dura massa i ja torna a donar guerra, no sé a qui s'assembla... i aquest és el moment de la Eva, l'agafa en braços i en dos minuts ja no hi ha nena, es queda completament fregida.

Així hi va estar gairebé una horeta fins que va arribar el moment de deixar que els pares aprofitessin aquest moment de calma per relaxar-se una mica mentre la nena està dormida. A més, la Mar necessitava descansar ja que gairebé no havia dormit gens la nit anterior. Per tant ens acomiadem i deixem que descansin aprofitant que la Isabel dorm al bressol.

Per cert, mireu quin carona que ens dedica amb un dia i mig de vida, si és que està d'espabilada...

Passejada de la serra d'en Cardona

Després de dues setmanes tornem a sortir. A les 8:30 hem quedat amb l'Ivan, la Núria i els pares de l'Ivan, el Pepe i la Reyes. Des de casa d'ells sortim cap al Centre d'Informació de Collserola que està a les Planes.

Hem arribat a les 9h, però encara està tancat, i ens hem d'esperar fins les 9:30 per poder aconseguir informació sobre rutes del parc. El centre obre puntualment i anem a veure que hi trobem d'interessant.

Hi tenen un munt de guies del parc, que evidentment s'han de pagar, però també t'ofereixen un tríptic amb 6 rutes circulars que comencen al mateix centre d'informació. Jo m'he agafat una guia de rutes circulars del parc i un altre amb rutes i passejades per BTT, que evidentment es poden fer caminant, de la editorial Alpina que a més porta un mapa del parc i un cd amb tracks pel GPS.

Finalment comencem a caminar a les 9:45 tornem enrere pel camí que ens ha portat fins el centre d'informació i quan passem l'escola Els Xiprers enfilem una pista de terra a la nostra esquerra que hem de seguir direcció al Turó del Puig tota l'estona. A totes les cruïlles trobem indicadors menys a una, on seguim pel camí de l'esquerre. També ens trobem una cruïlla on seguim recte deixant a l'esquerra un camí cap a l'Arrabassada.

El paisatge és força agraït amb vegetació molt frondosa i amb humitat (qui diria que tot això està al costat de Barcelona). Passada una estona arribem a una altra cruïlla d'on surt un camí a la dreta amb un indicador de camí sense sortida. Nosaltres continuem endavant fins arribar a una clariana on hi ha una torre elèctrica, aquí trobem diferents camins, però els passem de llarg per continuar en la direcció que portem.

Uns metres més endavant prenem un desviament a la dreta que on hi un indicador que ens senyalitza la direcció cap al centre d'informació. Aquest camí s'endinsa cap al bosc i es va fent cada cop més estret. Arribem a una altra cruïlla i deixem els camins que surten a banda i banda per continuar cap a baix on veiem una marca de GR direcció a la font d'en Canet. 10 metres després girem a l'esquerra on comença un corriol de baixada cap a la font.

Seguint aquest corriol sortim just davant de la font d'en Canet, on fem una paradeta i donem de beure als gossos i a nosaltres també. Després d'aquest breu moment de relax agafem el camí que ens quedava a la dreta i continuem cap a baix.

Seguim els indicadors del centre d'informació i de l'escola per continuar el camí i ens uns minuts ens trobem a la pista per on havíem començat la passejada i poc després arribem al centre d'informació. En total dues horetes de camí.

Es poden trobar més rutes i passejades a la web del Parc Natural de Collserola i a la de la Xarxa de Parcs de la diputació de Barcelona.


La foto que dona color a la passejada d'avui, com no, la protagonitza l'Ivan, no te desperdici. Ja, ja, ja...

Passejada per Sant Cugat

A les 2oh ens plantem davant de la feina de l'Ivan, que de fet és la mateixa que la meva i la de la Eva, que per cert estem de vacances, també portem als gossos, com no. Ell i la Núria baixen puntuals i arranquem.

La idea era anar a fer una ruta circular a prop de Cerdanyola, però jo m'he capficar en agafar la Rabassada fins que me'n vaig adonar, anàvem camí de Sant Cugat (un altre dia la farem). Així que un ràpid canvi de plans i directes cap a Sant Cugat. La idea és fer un tros del GR-6.

Quan arribem a Sant Cugat continuem recte pel carrer Cánovas del Castillo fins arribar a l'avinguda Pla del Vinyet on girem a la dreta i seguim recte fins la segona rotonda. Allí comença el tram de GR-6, per tant busquem aparcament i anem fins a l'inici de la nostra passejada.

Aquesta és una bona oportunitat per provar el GPS que m'han regalat pel meu aniversari, això sí, regal avançat, perquè encara em falten uns dies. Un Magellan Triton 500.

A la rotonda iniciem el camí que segueix el curs de la Riera de Sant Medir, que ens queda a la dreta. És una ruta ample, suau i agradable, exceptuant alguna pujadeta. En uns minuts passem per davant del Pi d'en Xandri. Una estona més i arribem al tram del Camí de Can Borrell, que ens porta a la masia del mateix nom, restaurant on es menja molt bé.

Voregem la masia per dalt i continuem el camí. Passada una estona arribem una cruïlla per la que continua el GR i a l'esquerra un altre que ens porta al Forn Ibèric. Ja s'està fent fosc i decidim tornar, ja que l'Ivan demà es lleva aviat i també s'està fent tard. Treiem els frontals, sobretot el de l'Ivan que també l'ha de provar.

L'aventura ve ara, ens hem adonat que no tenim gossos sinó uns detectors d'animalons, pel camí ens trobem uns quants gripaus que tornen bojos als gossos, els hi fem unes fotos i continuem camí. I gairebé arribant al final del camí el Yaki està a punt de trepitjar una serp que estava enmig del camí, i d'aquesta no se n'han adonat els gossos, per sort l'he pogut apartar a temps.

I ara ja, continuem el camí fins a la rotonda on l'hem començat, sense cap incidència més. El GPS funciona de fàbula, et dona tota la informació de la ruta amb tot detall, inclús pots marcar wypoints durant el camí i amb mateix GPS pots configurar la ruta, i després pots traspassar totes les dades a l'ordinador i modificar la ruta. Per cert, l'Ivan ja dirà com valora el funcionament del seu frontal.

La propera, si no passa res, serà, per fi, la pujada al Taga el proper cap de setmana, que aquest estem tots ocupats i a més és el meu aniversari i s'ha de celebrar.

La Talaia de Montmell

Són les 7h del matí i l'Ivan ja m'ha fet la perduda per avisar que està amb la Montse a la porta de casa meva. La Eva i jo agafem les motxilles i cap a fora, en aquesta no ens acompanyaran els gossos, perquè sembla que no és gaire apta per ells.

Les salutacions de rigor i enfilem camí cap a la Juncosa de Montmell. Agafem la A2 i després la AP7 i hem agafat la sortida de Vilafranca del Penedès per agafar la N340, una estona després agafem la C51 que ens porta cap a la Bisbal del Penedès i d'allí agafem la TV2401 que ens porta fins al nostre destí, en total una hora i mitja de camí, més o menys.

A l'entrada del poble hi ha un descampat i aparquem allí, busquem un lloc on esmorzar i per sort trobem un bar obert. Uns entrepans, ens mirem el recorregut i tornem al cotxe a agafar les motxilles per començar la marxa.

Són les 9:45 i encara no sabem si el temps ens serà favorable per fer la travessa, però nosaltres tirem cap amunt. Passant pel carrer Om, arribem al final i girem a la dreta, continuem cap amunt i girem a l'esquerra per un carrer que ens porta a l'església del poble i d'aquí prenem un corriol que passa travessant les vinyes fins arribar a una pista. Seguim la pista en direcció a l'àrea recreativa, després d'una corba tancada a la dreta, trobem un sender que puja a la nostra esquerra entre unes roques i pugem fins a una font que deixem enrere fins arribar a l'ermita Nova de Sant Miquel i tot seguit a la pista. La seguim en sentit ascendent i una mica més endavant, a la dreta trobem un altre sender que ens comença a pujar cap el castell de Montmell.


Arriba a un camí una mica més ample que seguim cap a l'esquerra fins arribar a l'indicador que ens senyala la pujada a la Talaia. A partir d'aquí comença una forta pujada que ens porta fins l'ermita de Sant Miquel i continuem per un tram amb molta roca que ens obliga a fer equilibris i una miqueta d'escalada fins arribar a la creu que hi ha davant del Castell de Montmell. Aquí toca una paradeta després de la pujada i unes fotos de grup.

Un cop ja hem recuperat una mica les energies continuem pel camí que segueix pujant però d'una manera més suau i en uns 20 minuts, finalment arribem al cim de la Talaia del Montmell de 861m, on trobem un vèrtex que marca un punt geodèsic. Aquí toca descansar una estona menjar alguna cosa i abrigar-nos perquè comença a bufar el vent i a venir uns quants núvols.

Després d'un quart d'hora de descans arrenquem motors per començar la tornada. En lloc de tornar per on hem vingut, decidim tornar vorejant la serra ja que de pujada em vist un camí que ho feia.Acabem de travessar el puig i seguim el camí direcció a la carretera que es veu a la llunyania. El camí passa per una zona que fa poc que va patir un incendi, el Coll de l'Arca, però non veiem el lloc on agafar el camí que hem vist de pujada. Per sort ens hem trobat a un pastor i li preguntem. Ens diu que a la dreta del Coll hi ha unes fites i des d'allí comença el camí., també ens ha dit que fa molt poc que existeix el camí i com he pogut comprovar no està referenciat als mapes.


Efectivament, pujant per les roques arribem a les dues fites i a l'altre cantó es veu el camí, amb molta pendent i amb la terra molt tova que ens dona algun ensurt. Aquest primer tram ens relentitza la marxa ja que l'hem de fer amb cautela per l'estat del terreny. Aquest camí ens fa passar per sota de tots els puig que hem travessat a l'anada. S'ha de reconèixer que hem anat una mica a l'aventura ja que no teníem cap referència sobre aquest camí i tampoc el coneixíem. Una hora més tard, aquest camí ens deixa a la pista que hem pujat a l'inici, a l'alçada de l'ermita Nova de Sant Miquel, i des d'aquí enfilem el camí que ja coneixem per tornar al poble. En total 4 hores de camí i una aventureta més que recordar.

Un cop al cotxe, canvi de samarretes i alguna cosa més, i ja estem pensant en dinar. Hem pensat en provar sort a la Bisbal del Penedès, però després de donar una volta pel poble no veiem res obert i enfilem carretera cap al Vendrell. Aparquem al costat de la rambla i allí mateix ens fiquem a un restaurant on fan menú.

Amb les panxes plenes sortim a donar un passeig perquè ens està entrant molta son. Un quart d'hora de passeig i anem al cotxe per tornar cap a Barcelona.

La propera, si no passa res, la pujada al Taga, que ja toca, però serà d'aquí a 15 dies. Però hi hauran més coses, perquè la Eva i jo estem de vacances i farem alguna coseta.