Avui dissabte hem quedat el Pemi i jo per anar a fer el Matagalls des de Collformic, serà la prova per veure si ja estat del tot recuperat del tormell. Son les 8 del matí i passo per casa seva a despertar-lo... sembla que se li han enganxat els llençols ja que li costa força de baixar.Arribem al pàrking de Collformic, ens preparem i comencem la pujada. La temperatura es força fresca, jo porto una gorra i guants i el Pemi porta posats els seus guants que no ens traurem en una bona estona. La primera pujada es d’aquelles que costa, ja que arrenques en fred i comences a guanyar alçada ràpidament.
Un cop amunt, trobem una planícia que s’agraeix per recuperar la sensibilitat a les cames i recuperar l’alè. Aquí ens traiem la gorra i els guants i com que ja anem calents forcem una mica més el pas. No ens adonem que estem anant per fora del camí, o millor dit, una altre camí obert per les cabres, que va per la dreta del camí original. No ens preocupa gaire, ja que aquest es força mes entretingut i agradable ja que vas força a prop de la cresta.
Arribem a la segona pujada forta i ens trobem amb un dubte, no sabem si mig-grimpar pel camí de cabres per continuar o seguir per la cresta. El no portar cordes i la incertesa del camí ens fa girar i mig-grimpar fins que superem la segona pujada. Ara veiem al final el Matagalls amb la seva creu.
Estem en una altre planícia, així que aprofitem per tornar a accelerar i apropar-nos al nostres destí. L’últim tram del camí, que es una altre pujada, la fem a pas lleuger, el que provoca que ens tornem a equivocar i pujar per un corriol amb molta pedra solta. Arribem a la creu, abraçada de rigor, mirem el paisatge i ens fan la foto. Mengem una barreta i tornem cap a Collformic.
La baixada la comencem a poc a poc, ja que el Pemi s’està recuperant del tormell, però com som així de bèsties acabem fen la baixada corrents, saltant de pedra en pedra... Passat una estona, reflexionem del que estem fent, us recordo que jo pateixo del genoll, i ens prenem la resta de baixada amb més pausa.
Un cop a Collformic comenten la possibilitat de tornar a fer-lo ja que els dos ens hem quedat amb prou forces i ens ha semblat poca cosa. Decidim ser conscients i parem al bar a esmorzar i prendre el sol, cosa que agraïm i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada