Avui diumenge he quedat amb la Núria i ma mare per pujar des de Monistrol a Montserrat. Es una pujada que comença a ser habitual de fer-la per aquesta època per part de la meva mare i jo...
Anys anteriors, la meva mare i jo (que aquest any compleix 65 anys) van fer aquesta pujada pel camí dels Canals i de l’Aigua que surt davant de l’Aeri, però com que vindrà la Núria i la meva mare ja comença a tenir una edat, vol provar una ruta més suau, així que agafarem el PR-C 19.
Comencem el camí força aviat, així anirem amb la fresca. Un cop passat la bifurcació de la Drecera dels Tres Quarts parem a esmorzar una mica. I una mica més enllà començà el patiment: les escales. I una mica més amunt arribem al nostre destí.
Visita obligada al punt d’informació per veure quines rutes tenim. Estirem les cames fent el una volta pel santuari, tornem a veure l’església i posem les espelmes corresponents. Una altre volta pels voltants i anem baixant cap al cotxe.
Un cop fora del pàrking, vora les 12 hores, la cua per entrar-hi amb cotxe arriba fins a Monistrol.
Anys anteriors, la meva mare i jo (que aquest any compleix 65 anys) van fer aquesta pujada pel camí dels Canals i de l’Aigua que surt davant de l’Aeri, però com que vindrà la Núria i la meva mare ja comença a tenir una edat, vol provar una ruta més suau, així que agafarem el PR-C 19.Comencem el camí força aviat, així anirem amb la fresca. Un cop passat la bifurcació de la Drecera dels Tres Quarts parem a esmorzar una mica. I una mica més enllà començà el patiment: les escales. I una mica més amunt arribem al nostre destí.
Visita obligada al punt d’informació per veure quines rutes tenim. Estirem les cames fent el una volta pel santuari, tornem a veure l’església i posem les espelmes corresponents. Una altre volta pels voltants i anem baixant cap al cotxe.
Un cop fora del pàrking, vora les 12 hores, la cua per entrar-hi amb cotxe arriba fins a Monistrol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada