Avui el Pemi i jo hem quedat de nou per fer el segon intent del Gra de Fàjol. Anem molt animats, amb ganes de pujar i si ens sobren energies intentarem de pujar a Bastiments.
No ens ho podem creure!! Estem arribant a Vallter 2000 i esta nevant!! Tenim un pam de neu verge a la carretera. Arribem, molt a poc a poc, al lloc on hauria de ser el pàrking, però no es veu ni per on passa la carretera. Si això no fos poc, el vent que bufa fa que el cotxe es mogui una mica.
Amb el cap baix, i per culpa del mal temps girem mitja volta (cosa que ens costa força) i baixem. A mida que baixem la tempesta va amainant. Fem una parada a on comença el port de muntanya de Vallter 2000 per veure si podem un intent per un altre banda, però es veu força negre. Així que comencem a desfer el camí cap a Barcelona.
Quant arribem a Sant Joan de les Abadesses, en Pemi em proposa de fer un tros de la via verda del Ferro i el Carbó. Tenim ganes de moure les cames i gastar una mica de l’energia que portem, així que decidim fer l’últim tros, fins les mines d’Ogassa.
De mica en mica el sol comença a escalfar, de tal manera que nosaltres que anem amb pantalons d’hivern, gore-tex, polars, etc. ens comença a molestar tota la roba. Abans d’arribar a les mines, ja portem la meitat de la roba a les mans, i estem suant com a pollastres.
Un cop arribem, intentem explorar una mica l’entorn, cosa que es una mica impossible ja que estan tancades al públic. Així que decidim que tornarem a Barcelona, per dinar amb la família i deixar per un altre dia això de la muntanya.
No ens ho podem creure!! Estem arribant a Vallter 2000 i esta nevant!! Tenim un pam de neu verge a la carretera. Arribem, molt a poc a poc, al lloc on hauria de ser el pàrking, però no es veu ni per on passa la carretera. Si això no fos poc, el vent que bufa fa que el cotxe es mogui una mica.
Amb el cap baix, i per culpa del mal temps girem mitja volta (cosa que ens costa força) i baixem. A mida que baixem la tempesta va amainant. Fem una parada a on comença el port de muntanya de Vallter 2000 per veure si podem un intent per un altre banda, però es veu força negre. Així que comencem a desfer el camí cap a Barcelona.
Quant arribem a Sant Joan de les Abadesses, en Pemi em proposa de fer un tros de la via verda del Ferro i el Carbó. Tenim ganes de moure les cames i gastar una mica de l’energia que portem, així que decidim fer l’últim tros, fins les mines d’Ogassa.
De mica en mica el sol comença a escalfar, de tal manera que nosaltres que anem amb pantalons d’hivern, gore-tex, polars, etc. ens comença a molestar tota la roba. Abans d’arribar a les mines, ja portem la meitat de la roba a les mans, i estem suant com a pollastres.
Un cop arribem, intentem explorar una mica l’entorn, cosa que es una mica impossible ja que estan tancades al públic. Així que decidim que tornarem a Barcelona, per dinar amb la família i deixar per un altre dia això de la muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada