Són les 9 del matí i la Núria i jo sortim de casa, veient que el Pemi i la Eva no s’han despertat a temps per venir. Agafem el cotxe i pugem al Tibidabo.
La ruta la comencem dalt del cim del Tibidabo, concretament a l'entrada del Parc d'Atraccions , i enfilem el camí de baixada seguin les senyals fins a arribar just abans del pàrking, on girem cap a la dreta pel camí de cal Totxo. Se segueix pel carrer que, més endavant, passa a ser una pista forestal que ens porta a el camí de Sant Cugat. Després de passar per can Tano es gira a la dreta per un corriol que baixa i tot just a l’entrar al corriol s'agafa un trencall a la dreta que arriba a la carretera de Vallvidrera, just a sobre del coll de l'Erola. Girem a l'esquerra i, de seguida, s'arriba a la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès (l'Arrabassada), que se seguirà a la dreta en direcció a Barcelona. Arribats al coll de l'Erola, on hi ha Vista Rica, es gira a l'esquerra per una pista en direcció NO que, tot baixant, anirà a parar al torrent de la Salamandra. Més endavant es gira a l'esquerra pel PR C-38, senyal que trobem escrita sobre les indicacions que casi passen desapercebudes. Se segueix pel camí principal fins a arribar a una pista més ampla al fons de la vall, ara ja al torrent de la Salamandra. S'agafa cap a la dreta. De seguida es deixa una pista, a l'esquerra i en pujada, i es continua pel fons del torrent fins a arribar a una curta però forta rampa que duu directament a l'ermita de Sant Medir. En aquest punt de la ruta ens vam perdre, diu a l’esquerra i hauria de ser recta... degut que el temps se’ns tirava sobre i que haviem de desfer el camí pero anar a buscar el cotxe, vam enfilar el camí al reves.
Quant vam arribar a Vista Rica la Núria ja no podia més, i es va quedar mentres jo pujava al Tibidabo a buscar el cotxe. Aprofitant que vaig carregat amb la motxilla i la pujada em poso a caminar al máxim que soc capaç, per provar el genoll que últimament tinc molèsties. Aprofitant que m’avança un ciclista, a la mateixa velocitat que avança un camió a un altre, em poso a la seva ombra i forço encara més el ritme. El ciclista veient que vaig enganxat al darrera, força una mica més, cosa que jo també faig per no deixar massa distància. Quant passem al costat de “domingueros” que deixen el cotxe tant aball degut a que al Tibidavo ja no hi cap res més, sento que diuen: “Mira aquests dos com van...”.
Quant veig el cotxe començo a afluixar, i vaig relaxant les cames. Per a que no em molestin, abans d’arribar al cotxe faig una mica d’estiraments, bec una mica d’aigua i desmonto la motxilla. Quant estic a punt de marxa, m’apropo al cotxe i ja ni han dos cotxe que es barallen pel lloc... “domingueros”... agafo el cotxe i baixo a recollir a la Núria, enfilem cap a Barcelona, a casa dels meus pares que avui dinarem gratis.
La ruta la comencem dalt del cim del Tibidabo, concretament a l'entrada del Parc d'Atraccions , i enfilem el camí de baixada seguin les senyals fins a arribar just abans del pàrking, on girem cap a la dreta pel camí de cal Totxo. Se segueix pel carrer que, més endavant, passa a ser una pista forestal que ens porta a el camí de Sant Cugat. Després de passar per can Tano es gira a la dreta per un corriol que baixa i tot just a l’entrar al corriol s'agafa un trencall a la dreta que arriba a la carretera de Vallvidrera, just a sobre del coll de l'Erola. Girem a l'esquerra i, de seguida, s'arriba a la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès (l'Arrabassada), que se seguirà a la dreta en direcció a Barcelona. Arribats al coll de l'Erola, on hi ha Vista Rica, es gira a l'esquerra per una pista en direcció NO que, tot baixant, anirà a parar al torrent de la Salamandra. Més endavant es gira a l'esquerra pel PR C-38, senyal que trobem escrita sobre les indicacions que casi passen desapercebudes. Se segueix pel camí principal fins a arribar a una pista més ampla al fons de la vall, ara ja al torrent de la Salamandra. S'agafa cap a la dreta. De seguida es deixa una pista, a l'esquerra i en pujada, i es continua pel fons del torrent fins a arribar a una curta però forta rampa que duu directament a l'ermita de Sant Medir. En aquest punt de la ruta ens vam perdre, diu a l’esquerra i hauria de ser recta... degut que el temps se’ns tirava sobre i que haviem de desfer el camí pero anar a buscar el cotxe, vam enfilar el camí al reves.
Quant vam arribar a Vista Rica la Núria ja no podia més, i es va quedar mentres jo pujava al Tibidabo a buscar el cotxe. Aprofitant que vaig carregat amb la motxilla i la pujada em poso a caminar al máxim que soc capaç, per provar el genoll que últimament tinc molèsties. Aprofitant que m’avança un ciclista, a la mateixa velocitat que avança un camió a un altre, em poso a la seva ombra i forço encara més el ritme. El ciclista veient que vaig enganxat al darrera, força una mica més, cosa que jo també faig per no deixar massa distància. Quant passem al costat de “domingueros” que deixen el cotxe tant aball degut a que al Tibidavo ja no hi cap res més, sento que diuen: “Mira aquests dos com van...”.
Quant veig el cotxe començo a afluixar, i vaig relaxant les cames. Per a que no em molestin, abans d’arribar al cotxe faig una mica d’estiraments, bec una mica d’aigua i desmonto la motxilla. Quant estic a punt de marxa, m’apropo al cotxe i ja ni han dos cotxe que es barallen pel lloc... “domingueros”... agafo el cotxe i baixo a recollir a la Núria, enfilem cap a Barcelona, a casa dels meus pares que avui dinarem gratis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada