dimarts, 14 d’abril del 2009

090411 - Margalef - Ermita de Sant Salvador

Avui ens aixequem força aviat, també, esmorzem i agafem el cotxe en direcció a Margalef. El dia esta força ennuvolat, però de moment no plou. Una mica abans d’arribar a Margalef ens adonem que el Pepe s’ha deixa’t la jaqueta a casa, sort que a la motxilla porto el Soft-Shell i li deixo, que no se’l treura fins arribar a casa al migdia.



Vora les 10 del matí arribem a Margalef, i com el dia anterior soc el mes decidit i em preparo per pujar caminant, sense fer gaire cas de la pluja que esta caient. Li deixo el meu impermeable a la Reyes, la Núria agafa el paraigües, i enfilem el camí cap a l’ermita de Sant Salvador, al igual que diversos cotxes plens de gent que ens miren amb els ulls ben oberts.

El camí, des de el primer moment, es una pista asfaltada que va pujant fins arribar a l’ermita. Hi han variants per tant sols senderistas, però plenes de fang, cosa que ens fa decidir seguir per la pista. Quant arribem al primer toll d’aigua, la Núria es puja el cotxe i no baixa fins arribar a dalt de l’ermita. El Pepe, que puja en cotxe, ens espera si troba un toll d’aigua per on no poguem passar i creuar d’aquesta manera amb cotxe. Jo, al anar ben equipat, no vaig tenir que pujar al cotxe en cap moment, tot el contrari de la Reyes.

Quant arribem a la part de l’ermita trobem a la ma dreta una zona preparada per fer picnic, amb taules rodones de pedra, seients i una zona preparada per fer foc. Com es de suposar esta buida. Una mica més enllà, al costat del riu que baixa per la muntanya, trobem unes tendes de campanya amb uns campistes, seguint la zona de pàrking per a cotxes, i al final de la pista l’ermita.

Visitem l’ermita, a la part alta trobem la campana que no fem sonar ja que ens trobem amb uns campistes que han pres possessió de la part alta i que es refugien de la pluja, la part baixa és on es fa la cerimònia. Es estrany ja que la porta esta oberta, i a dins trobem un llibre per signar. Intentem de seguir un rierol que puja al voltant de l’ermita, pero l’aigua ens talla el pas, així que fem mitja volta i enfilem el camí de tornada.

La baixada la fem igual que la pujada, la Reyes i jo caminant, la Núria i el Pepe en cotxe. Encara que el Pepe es para per esperar-nos allà on el toll d’aigua es considerable. Un cop a Margalef, pugem al cotxe i en comptes de tornar per Scala Dei ho farem per Ulldemolins.