Són les vuit, i he quedat amb el Pemi al meu pàrquing per agafar el cotxe i anar a fer una travessa pel Figaró-Montmany. Aquesta vegada anem sols, sense dones ni gossos. Volem posar-nos una mica a punt per anar preparant-nos pel bon temps.
La carretera que agafem és la C58, força transitada per ser les 8:30 del matí d'un dissabte. Arribem al Figaró vora les nou, on busquem l’estació, què és d’on surt la nostra ruta. Com és impossible aparcar dins de la estació, ho fem al carrer del davant, format per cases unifamiliars. Fa fred i hi ha una humitat força elevada.
Agafem els polars i ens podem els Soft-shells, preparem les motxilles i ens posem a caminar amb les mans a la butxaques, a veure si entren aviat en calor. La ruta circular diu que surt des de la estació de tren, així que enfilem el camí i pugem a l’estació. Un cop dins veiem que hem de desfer el camí recorregut ja que hem de tornar a passar pel davant del cotxe i anar en direcció contrària.
Passem pel davant del cotxe i anem direcció al final del carrer, on comença una pista de sorra i fang. Amb un somriure als llavis per deixar enrera l’asfalt i el formigó, ens endinsem al verd dels arbres i al marró de la sorra. Tot és pujada, cosa que ens va de fàbula per començar a entrar en calor.
No portem ni 30 minuts pujant quant començo a sentir una picor als peus, miro a què és degut i apareixen dues butllofes, una a cada peu. Li comento al Pemi i em diu que a ell també li comencen a fer mal els peus, encara que no te cap butllofa. Resulta que feia una setmana ens havíem comprat un parell de bambes Nike amb Gore-tex, i cap dels dos havíem pensat en donar-les abans de provar-les, i a mi m’han llagat. En fi, desfem el camí fet cap al cotxe, i anem al poble a esmorzar. Haurem de deixar aquesta excursió per més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada